-
Carles IV
Carles IV (1748-1819) va ser rei d'Espanya (1788-1808). Va delegar el poder a Manuel Godoy, generant conflictes amb noblesa i poble. Inicialment es va oposar a la Revolució Francesa, però després es va aliar amb Napoleó, permetent la invasió francesa amb el Tractat de Fontainebleau (1807). Els conflictes amb el seu fill Ferran VII van portar a l'Abdicació de Baiona (1808), on va renunciar a la corona a favor de Napoleó, que va imposar Josep Bonaparte, iniciant la Guerra del Francès. -
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte (1769-1821) va ser un militar i emperador francès que va liderar França durant el període napoleònic, amb conquestes i reformes com el Codi Napoleònic i la centralització del poder. Va aconseguir grans victòries com Austerlitz, però derrotes com la campanya de Rússia i Waterloo (1815) van portar al seu exili a Santa Helena, on va morir. El seu llegat combina reformes duradores i conflictes que van transformar Europa. -
Tractat de Valençay
Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya després del seu exili a França, i retira les seves tropes franceses. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau, signat el 27 d’octubre de 1807 entre Espanya i França, establia la partició de Portugal, l'únic aliat de la Gran Bretanya a Europa. El tractat dividia Portugal en diferents zones: el nord seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, les províncies d’Alentejo i Algarve per a Manuel de Godoy, i la resta quedaria sota administració francoespanyola. Aquest acord va provocar la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que va desencadenar la guerra contra Napoleó. -
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès (1808-1814) va ser un conflicte entre Espanya i França després que Napoleó imposés Josep Bonaparte com a rei. Els espanyols, amb guerrilles i suport britànic, van resistir fins a la derrota dels francesos el 1814. La guerra va causar destrucció, crisi política i econòmica, deixant Espanya debilitada i amb greus conseqüències. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte (1768-1844), germà de Napoleó, va ser rei d'Espanya (1808-1813) després de l'Abdicació de Baiona. Conegut com "Pepe Botella", va ser impopular per ser vist com un rei imposat. Tot i intentar reformes liberals, la resistència espanyola i les tropes britàniques van forçar la seva abdicació el 1813. Es va exiliar a França i després als Estats Units, on va morir. -
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser una revolta a març de 1808 contra el ministre Manuel Godoy, causant l'abdicació del rei Carles IV a favor del seu fill Ferran VII. Va ser un dels esdeveniments que van facilitar la invasió napoleònica. -
Les Capitulacions de Baiona
Les Capitulacions de Baiona van ser un acord signat el 1808 entre Napoleó i Carles IV, on es va acceptar l'abdicació del rei Carles IV i la seva substitució per Napoleó al tron d'Espanya. Aquestes capitulacions van ser imposades després de la pressió francesa, donant-li a Napoleó el control directe sobre el regnat espanyol. -
Corts del Cadiz
Les Corts de Cadis (1810-1814) van ser una assemblea que es va reunir a Cadis durant la Guerra del Francès. Van aprovar la Constitució de 1812, que establia drets i llibertats importants, com la separació de poders i la llibertat d'expressió. Però quan Ferran VII va tornar al poder el 1814, va anul·lar la Constitució i va restaurar el sistema absolutista. -
Ferran VII
Ferran VII (1784-1833) va ser rei d’Espanya en diverses etapes i conegut pel seu regnat autoritari. Després de recuperar el tron el 1814, va abolir la Constitució de 1812 i va reinstaurar l'absolutisme, perseguint els liberals. El seu regnat va estar marcat per les guerres d'independència a Amèrica i tensions internes. Va permetre que la seva filla Isabel heretés el tron, fet que va provocar les Guerres Carlines. Quan va governar, va haver-hi greus conflictes i crisis a Espanya. -
Pronunciament de Riego
Rafael de Riego comença un alçament militar, i demana la restauració de la Constitució de 1812. Això desencadena el Trienni Liberal (1820-1823), en el què Ferran VII es obligat a acceptar el govern constitucional. -
El Trienni Liberal (1820-1823)
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període de govern liberal a Espanya durant la Regència de Maria Cristina. Va començar amb la proclamació de la Constitució de 1812 i la instauració del regim liberal, amb Rafael del Riego com a líder militar. Aquest període va incloure la reforma política i social, amb intents de limitar el poder absolutista i introduir idees liberals. Va acabar amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restaurar Ferdinand VII a un règim absolutista. -
Baldomero Espartero
Baldomero Espartero (1793-1879) va ser un militar i polític espanyol destacat al segle XIX, conegut per liderar l'exèrcit liberal a la Primera Guerra Carlina, ser regent d'Espanya durant la minoria d'edat d'Isabel II i aplicar mesures autoritàries, com el bombardeig de Barcelona el 1842 per reprimir una revolta, fet que va causar greus destrosses i moltes víctimes, consolidant la seva imatge controvertida i l'odi cap a ell a Catalunya. -
Isabel II
Isabel II (1830-1904) va ser reina d’Espanya des de petita, amb la seva mare com a regent. Amb suport dels liberals, va instaurar una monarquia parlamentària amb sufragi censatari, però amb poca democràcia. Va impulsar reformes com la desamortització de Mendizábal, que va beneficiar l’Estat i la burgesia, però va generar descontentament entre els camperols. El seu regnat, marcat per la crisi econòmica i política, va acabar amb la Revolució de 1868, que la va destronar i exiliar. -
La Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció (1830) va ser una llei promulgada per Ferran VII que anul·lava la Llei Sàlica, permetent que la seva filla Isabel pogués heretar el tron. Això va desencadenar els conflictes carlins, ja que els partidaris del seu germà Carles no van acceptar Isabel com a reina. -
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlista (1833-1839) va ser un conflicte bèl·lic entre els partidaris de Carles Maria Isidre, que volia ser rei d’Espanya, i els supporters d’Isabel II. La guerra va ser una lluita entre absolutistes (carlistes) i liberals (isabelina), i va provocar molta destrucció al país. Va acabar amb la derrota dels carlistes i la consolidació de la monarquia d’Isabel II. -
Mendizábal
Mendizábal (1789-1853) va impulsar la desamortització de terres eclesiàstiques per millorar l’economia i finançar l’Estat. Les terres es van subhastar, beneficiant l’Estat i la burgesia, però deixant descontents els camperols. Aquesta reforma va marcar un pas cap a l’economia liberal, però va augmentar les desigualtats socials. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització va ser una reforma econòmica del segle XIX que consistia en expropiar terres de l’Església i posar-les a subhasta per aconseguir diners per a l’Estat. Va beneficiar la burgesia, però va deixar descontents molts camperols, agreujant les desigualtats socials. -
Segona Guerra Carlina
La Segona Guerra Carlista (1846-1849) va ser una nova confrontació entre els carlistes, que volien el regnat de Carles VII, i els isabelins, partidaris d’Isabel II. El conflicte va tenir lloc principalment al nord d’Espanya, però va ser més localitzat i de menor intensitat que la primera guerra. Va acabar amb la victòria dels isabelins i la derrota definitiva dels carlistes. -
Bienni Progressista
Durant el regnat liberal de la Reina Isabel II, el Bienni Progressista va ser l'intent de restablir un govern més conservador. La inestabilitat política va afectar molt la oscil·lació entre aquests dos governs. -
Crisi del 1867
La crisi de 1867 va ser un període de greus problemes a Espanya, amb crisi econòmica (camperols pobres), política (cops d’estat i corrupció) i social (desigualtats). Aquestes tensions van portar a la Revolució de 1868, que va destronar Isabel II i va iniciar una nova etapa política. -
La Revolució Gloriosa
La Revolució Gloriosa de 1868 va ser una revolta contra Isabel II, motivada per la crisi econòmica, la corrupció i la inestabilitat política. Va acabar amb el destronament de la reina, que es va exiliar a França, i va obrir pas a una nova etapa política a Espanya. -
La Constitució de 1869
La Constitució de 1869 va ser la primera de caràcter democràtic a Espanya, la qual va establir la sobirania nacional, el sufragi universal masculí i drets com la llibertat de premsa i religió. Va marcar un intent de modernització política després de la Revolució de 1868. -
General Prim
Joan Prim (1814-1870) va ser un polític i militar clau en la Revolució de 1868. Va liderar la recerca d’un nou rei per Espanya i va impulsar l’arribada d’Amadeu de Savoia. Va ser assassinat poc després, deixant el país en gran inestabilitat política. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia (1830) va ser proclamat rei d’Espanya després de la Revolució de 1868. Era un monarca liberal que volia modernitzar el país, però va ser rebutjat per gran part de la societat espanyola. Davant la manca de suport, va abdicar i va deixar el tron. -
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlista (1872-1876) va ser l'última de les guerres carlines. Va enfrontar els carlistes, que volien Carles VII com a rei, contra el règim d'Isabel II i la Restauració Borbònica. El conflicte va ser sobretot al País Basc, Navarra i altres zones del nord d’Espanya. Va acabar amb la derrota dels carlistes i la consolidació definitiva de la monarquia d'Alfons XII. -
La Primera República
La Primera República (1873-1874) va ser el primer intent de govern republicà a Espanya, instaurat després de l’abdicació d’Amadeu de Savoia. Va estar marcat per greus divisions internes, inestabilitat política i conflictes com la guerra carlina i moviments cantonals. Només va durar un any abans del retorn de la monarquia amb la Restauració Borbònica. -
La Restauració Borbònica (1874-1931)
La Restauració Borbònica va ser un període de consolidació de la monarquia a Espanya, amb el retorn d'Alfons XII al tron. Va ser caracteritzada per un sistema polític bipartidista i alternança entre liberals i conservadors, tot i que va patir molta corrupció política. Va portar estabilitat interna, però també va ser marcat per la pèrdua de les colònies a la Guerra de Cuba. Va acabar el 1931 amb la proclamació de la Segona República, deixant un llegat de pau peròamb problemes socials i polítics. -
Martínez Campos de Segunt
Martínez Campos de Segunt va ser un esdeveniment clau de la restauració borbònica a Espanya. El general Arsenio Martínez Campos va proclamar a Alfons XII com a rei d'Espanya el 1874, a la ciutat de Segunt, posant fi a la Primera República Espanyola i iniciant una nova etapa de monarquia a Espanya. Això va suposar la consolidació del règim de la Restauració, amb una monarquia parlamentària que va perdurar fins a 1931. -
Alfons XII
Alfons XII (1857-1885) va ser rei d’Espanya des de 1874 fins a la seva mort. Va restaurar la monarquia després de la Primera República i va establir el torn pacífic de partits, alternant entre conservadors i liberals.També va treballar per pacificar el país, posant fi a la Tercera Guerra Carlina i a alguns conflictes a Cuba. El seu regnat es va caracteritzar per la cerca d'estabilitat després d'una època de grans tensions. -
La Constitució (1876)
La Constitució de 1876 va ser la base legal durant la Restauració borbònica a Espanya. Va establir una monarquia parlamentària amb sobirania compartida entre el rei i les Corts. Permetia alternança de partits (conservadors i liberals) i garantia drets individuals, però amb limitacions. Va durar fins a 1931. -
Cánovas del Castillo
Cánovas del Castillo va ser el líder del Partit Conservador i una figura clau de la Restauració borbònica. Va redactar la Constitució de 1876 i va defensar l'ordre, la tradició i el paper de l'Església. Va impulsar el sistema bipartidista amb alternança al poder, però amb pràctiques corruptes com el caciquisme i les tupinades per mantenir l'estabilitat política. -
Sagasta
Sagasta va ser el líder del Partit Liberal durant la Restauració. Va promoure reformes com la llibertat de premsa, el sufragi universal masculí i millores en l'educació. Defensava idees progressistes, però també va formar part del sistema bipartidista amb alternança al poder, mantenint pràctiques com el caciquisme i les tupinades per assegurar el control polític. -
Partits polítics de l'època
Durant la Restauració, el Partit Conservador (Cánovas) defensava l’ordre, la tradició i l’Església, representant les classes altes. El Partit Liberal (Sagasta) promovia reformes i representava les classes mitjanes. Tot i les diferències, es van alternar al poder de forma pactada amb suport del rei, en un sistema corrupte amb tupinades i caciquisme. -
Bipartidisme
El bipartidisme durant la Restauració (1877) consistia en l’alternança al poder de dos partits principals: conservadors i liberals. Aquesta alternança era decidida pel rei Alfons XII, que actuava com a àrbitre, assegurant-se que cada partit governés successivament. Tot i semblar un sistema estable, no era democràtic, ja que hi havia manipulació electoral, com el caciquisme i les tupinades, que alteraven els resultats dels vots. -
Caciquisme
El caciquisme era un sistema de control polític durant la Restauració, en què els "cacics", persones influents a nivell local, manipulaven les eleccions per afavorir un partit polític. Aquests cacics prometien favors, feina o beneficis als votants a canvi del seu suport, eliminant la llibertat i la transparència electoral. -
Tupinades
Les tupinades eren fraus electorals durant la Restauració. Consistien en manipular els resultats de les eleccions, canviant vots, falsificant documents o comptant malament els vots. Aquestes pràctiques asseguraven que sempre guanyés el partit que havia de governar segons el sistema d’alternança pactat. -
La Guerra de Cuba (1895-1898)
La Guerra de Cuba va ser un conflicte entre Espanya i els independentistes cubans que lluitaven per la seva independència. Des de 1895, els cubans es van rebel·lar contra l'autoritat espanyola, buscant la seva llibertat. Els moviments independentistes, com el liderat per José Martí, van fer créixer la resistència a l'illa. Els combats es van intensificar fins a l'arribada de l'exèrcit nord-americà, que va entrar en guerra al costat dels cubans. -
Intervenció dels Estats Units (1898)
Els Estats Units van intervenir en la guerra a causa de diversos factors, incloent el desig d'ampliar la seva influència i l'explosió del vaixell nord-americà Maine al port de l'Havana, a Cuba. Els Estats Units van veure aquest esdeveniment com una provocació d'Espanya i van declarar la guerra. Així, a partir de 1898, les forces nord-americanes van lluitar al costat dels cubans contra Espanya, ajudant-los a aconseguir la victòria. -
Conseqüències i pèrdues per a Espanya (1898)
Després de la derrota, Espanya va perdre les seves últimes colònies importants. A més de Cuba, va haver de cedir Puerto Rico i Filipines als Estats Units. Aquesta derrota va marcar el final de l'imperi colonial espanyol, ja que va perdre el control sobre les seves últimes possessions ultramarines. Aquest esdeveniment va suposar un cop molt dur per a Espanya, que va perdre gran part del seu poder internacional.