CRONOLOGIA I GUERRA MUNDIAL

  • Alemanya declara la guerra a França

    Alemanya declara la guerra a França
    Alemanya va declarar la guerra a França, com a part de la seva estratègia per atacar ràpidament França abans d’enfrontar-se amb Rússia. Això va marcar l’inici de les hostilitats al front occidental.
  • Inici de la guerra a Europa.

    Inici de la guerra a Europa.
    La mobilització militar va tenir lloc a molts països europeus com França, Anglaterra, Alemanya i Àustria-Hongria. Això implicava la preparació de les tropes per al conflicte i la imposició de plans estratègics, com el Pla Schlieffen alemany, per atacar ràpidament França a través de Bèlgica.
  • França atura l'ofensiva alemanya al Marne.

    França atura l'ofensiva alemanya al Marne.
    Entre el 6 i el 12 de setembre, l’exèrcit francès, amb l’ajuda de les forces britàniques, va aconseguir aturar l’avenç alemany a la batalla del Marne. Aquest va ser un moment decisiu, ja que va frustrar els plans alemanys d’una victòria ràpida i va donar lloc a una guerra de desgast al front occidental.
  • L'Imperi otomà entra en guerra en alinear-se amb les potències centrals.

    L'Imperi otomà entra en guerra en alinear-se amb les potències centrals.
    A finals de 1914, l’Imperi Otomà va alinear-se amb les Potències Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria), entrant així en el conflicte. Va involucrar-se en diversos fronts, incloent el Pròxim Orient i l’Àfrica.
  • Assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francisco Fernando, hereu del tron austríac, i la seva dona

    Assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francisco Fernando, hereu del tron austríac, i la seva dona
    Van ser assassinats a Sarajevo pel nacionalista serbobosnià Gavrilo Princip, que buscava l'alliberament dels esclaus del domini austrohongarès. Aquest fet va desencadenar la Crisi de Juliol, amb tensions entre Àustria-Hongria i Sèrbia, que va escalar fins a la declaració de guerra i l'inici de la Primera Guerra Mundial per l'activació de les aliances internacionals
  • L'Imperi austrohongarès es mobilitza i envaeix Sèrbia a finals de mes

    L'Imperi austrohongarès es mobilitza i envaeix Sèrbia a finals de mes
    Després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, l'imperi Austrohongarès va declarar la guerra a Sèrbia i va iniciar la invasió del país. Tot i la superioritat militar d'Àustria-Hongria, les tropes sèrbies van oferir una resistència forta i van aconseguir algunes victòries inicials, marcant l'inici de la Primera Guerra Mundial.
  • El Regne Unit declara la guerra a Alemanya.

    El Regne Unit declara la guerra a Alemanya.
    El 4 d’agost de 1914, en resposta a la invasió alemanya de Bèlgica (neutrals en el conflicte), el Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya.
  • Alemanya invade Polònia

    Alemanya invade Polònia
    Alemanya va expandir les seves operacions militars i va començar a avançar a Polònia, que en aquell moment era una zona d’interès estratègic a Europa central. Aquesta invasió va continuar la seva ofensiva en el front oriental contra Rússia.
  • Segona batalla de Ypres

    Segona batalla de Ypres
    Durant aquesta batalla, celebrada a Bèlgica, Alemanya va utilitzar per primera vegada gas tòxic com a arma, marcant un nou tipus de guerra química. Aquesta tàctica va causar moltes víctimes, especialment entre les tropes aliades, i va evidenciar la brutalitat i innovació tecnològica del conflicte.
  • Itàlia entra en guerra a favor dels Aliats

    Itàlia entra en guerra a favor dels Aliats
    Itàlia va abandonar la seva posició neutral i va declarar la guerra a les Potències Centrals (principalment Alemanya i Àustria-Hongria) amb la promesa d’obtenir territoris de l’Imperi Austrohongarès, com Tirol del Sud i Istria. La seva entrada va ampliar el conflicte a la Península Itàlica.
  • Bulgària entra en guerra a favor de les Potències Centrals

    Bulgària entra en guerra a favor de les Potències Centrals
    Bulgària es va unir a les Potències Centrals (principalment Alemanya, Àustria-Hongria i l’Imperi Otomà) amb l’objectiu de recuperar territoris perduts durant les guerres dels Balcans. Aquesta entrada va reforçar el poder militar de les Potències Centrals a l’Europa del sud-est.
  • Inici de la batalla de Verdún

    Inici de la batalla de Verdún
    Aquesta batalla es va convertir en un dels símbols més representatius de la resistència francesa. Va començar amb un atac massiu alemany, que volia desbordar les línies franceses. Verdún es va convertir en una guerra de desgast, amb enormes pèrdues humanitàries per ambdues parts. La frase “No passarán” va expressar l’esperança francesa de resistir a qualsevol preu.
  • Portugal se suma als Aliats

    Portugal se suma als Aliats
    Portugal va declarar la guerra a Alemanya, alineant-se amb els Aliats. Això es va deure en part a les amenaces a les seves colònies a Àfrica i la pressió diplomàtica dels aliats.
  • Fracàs de l’ofensiva Brusilov al front oriental:

    Fracàs de l’ofensiva Brusilov al front oriental:
    L’ofensiva Brusilov va ser una gran operació militar llançada per l’exèrcit rus contra l’Imperi Austrohongarès al front oriental. Tot i que va aconseguir guanyar terreny al principi, va acabar sent un fracàs degut a la manca de recursos, la gran resistència austrohongaresa i la manca de suport dels altres aliats.
  • Batalla del Somme

    Batalla del Somme
    Aquesta va ser una de les batalles més famoses de la guerra, on els Aliats (principalment britànics i francesos) van intentar alleujar la pressió sobre el front del Marne i trencar les línies alemanyes. La batalla es va allargar fins a novembre i va provocar centenars de milers de baixes. Va ser la primera vegada que es van utilitzar tanques en combat, tot i que de manera limitada.
  • Rumania entra en guerra al costat dels Aliats

    Rumania entra en guerra al costat dels Aliats
    Rumania va declarar la guerra a les Potències Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria), buscant recuperar territoris de l’Imperi Austrohongarès i unificar els pobles romans.
  • Mort de l’emperador austrohongarès Francesc Josep

    Mort de l’emperador austrohongarès Francesc Josep
    Francesc Josep I, emperador de l’Imperi Austrohongarès, va morir el 21 de novembre de 1916. Li va succeir el seu nebot nét, Carles I, qui es va trobar amb l’Imperi enmig de la guerra, en una situació difícil per als austrohongaresos.
  • Alemanya inicia una ofensiva submarina global

    Alemanya inicia una ofensiva submarina global
    Alemanya va anunciar la guerra submarina il·limitada, atacant sense restriccions a tots els vaixells, inclosos els mercants i neutrals, amb els seus submarins (U-boat). Aquesta estratègia va buscar interceptar subministraments als Aliats i va jugar un paper important en l’entrada de nous països al conflicte, com els Estats Units.
  • Caiguda del zar Nicolau II a Rússia

    Caiguda del zar Nicolau II a Rússia
    A Rússia, una revolució va enderrocar al zar Nicolau II, qui va abdicar després d’una sèrie de protestes i vagues. Es va establir un govern provisional que va ser reconegut pels Aliats, però el conflicte intern a Rússia continuava.
  • Entrada dels Estats Units a la guerra

    Entrada dels Estats Units a la guerra
    Els Estats Units, juntament amb algunes repúbliques llatinoamericanes, van declarar la guerra a Alemanya després de la guerra submarina alemanya, la qual va atacar vaixells americans, i després de l’intercanvi de la notícia Zimmermann, on Alemanya proposava una aliança amb Mèxic contra els EUA. La entrada dels EUA va aportar recursos i un exèrcit fresc als Aliats.
  • Grècia entra en guerra

    Grècia entra en guerra
    El govern grec sota el lideratge de Elefthérios Venizélos va declarar la guerra als Imperis Centrals a favor dels Aliats, després de conflictes interns a Grècia entre monàrquics i republicans.
  • Revolució bolxevic a Rússia

    Els bolxevics, liderats per Vladimir Lenin, van derrocar el govern provisional rus en una revolució, establint un govern comunista. Aquest nou govern va demanar la fi de la guerra, signant poc després una pau separada amb Alemanya.
  • Derrota d’Itàlia a Caporeto

    A la batalla de Caporeto, les tropes italianes van ser derrotades per les forces austrohongareses i alemanyes a la frontera italo-austríaca. Aquesta derrota va provocar una retirada massiva de l’exèrcit italià, afectant la moral i la posició d’Itàlia a la guerra.
  • Signatura de l’armistici de Compiègne:

    El 11 de novembre de 1918, Alemanya va signar l’armistici de Compiègne, posant fi a la Primera Guerra Mundial a Europa. Aquest acord va establir un alto el foc i va marcar el final de la guerra, amb Alemanya derrotada. Alhora, les revolucions es van estendre per tot Europa, i molts règims monàrquics van ser enderrocats, donant lloc a la creació de nous estats democràtics.
  • Amotinaments i revoltes a les Potències Centrals

    Amb la guerra en una situació desesperada, va començar un descontentament generalitzat dins de les Potències Centrals, amb amotins de soldats i revoltes socials a Alemanya, Àustria-Hongria i altres països. Aquestes protestes van ser causades pel cansament de la guerra i les condicions socials i econòmiques precàries.
  • Inici de la contraofensiva aliada al front occidental

    Els Aliats (principalment França, el Regne Unit i els Estats Units) van llançar una sèrie d’ofensives que van trencar les línies alemanyes, començant la contraofensiva aliada que va culminar amb la victòria aliada al front occidental. Això va marcar el començament de la fi de la guerra per a Alemanya i les Potències Centrals.
  • Rumania sol·licita la pau

    Després de diverses derrotes militars i la invasió de part del seu territori per les forces de les Potències Centrals, Rumania va sol·licitar un armistici i va signar un tractat de pau amb Alemanya, tot abandonant el conflicte.
  • Signatura del tractat de Brest-Litovsk

    Rússia, després de la revolució bolxevic i la presa de poder pels bolxevics de Lenin, va signar el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, per al final de la seva participació a la guerra. Aquest acord va permetre a Alemanya obtenir grans territoris de l’Imperi Rus, com Polònia i Ucraïna, i va suposar el començament de la guerra civil russa entre els bolxevics i les forces contrarevolucionàries.
  • Anunci dels «Catorze Punts» de Woodrow Wilson

    El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va presentar els seus Catorze Punts com a base per a una pau justa i duradora. Els punts incloïen principis com la llibertat dels mars, la llibertat de comerç, la desaparició de les aliances secrets i la autodeterminació de les nacions, buscant la creació d’una nova ordre mundial més equitativa.
  • Conferencia de París

    Després de la Primera Guerra Mundial, es va celebrar la Conferència de Pau de París, on es van establir els termes del Tractat de Versalles, que imposava dures condicions a Alemanya, com la pèrdua de territoris, la desmilitarització i reparacions econòmiques. També es va crear la Societat de Nacions, una organització internacional dissenyada per promoure la pau i evitar futurs conflictes.