-
Memorial de Greuges
Era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Catalunya, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. -
Valentí Almirall publica Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Suposà la culminació de la divulgació doctrinal d'un nou catalanisme anomenat particularisme i l'intent d'organitzar un moviment emancipador a Catalunya però mai separatista, després del desengany d'Almirall davant el federalisme espanyol, amb el que havia trencat el 1881. -
Missatge a la Reina Regent
El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. Fou redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa. -
Creació de la Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català. Pretenia ésser un grup de pressió que aplegués tots els catalanistes independentment de la seva ideologia. -
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori. Fou el primer projecte concret d'un autogovern català plantejat des de Catalunya. -
Josep Torras i Bages publica La tradició catalana
La tradició catalana és una obra de caràcter polític i religiós publicada per l'eclesiàstic i bisbe català i un dels màxims exponents del vigatanisme i catalanisme cristià, Josep Torras i Bages l'any 1892 i posteriorment reeditada 1906, 1924, 1935, 1948 i 1966. -
Fundació de la Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal. -
Assalt de militars a la redacció del Cu-cut!
Es coneixen com els fets del Cu-Cut!, l'assalt per part d'oficials de l'exèrcit de la redacció i els tallers de la revista satírica catalanista Cu-Cut! i els del diari La Veu de Catalunya que va tenir lloc a Barcelona el 25 de novembre de 1905, durant el període constitucional del regnat d'Alfons XIII. El motiu va ser la publicació d'una vinyeta humorística que els oficials van considerar injuriosa. -
Creació de Solidaritat Catalana
La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana. -
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.