-
Period: to
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès, també coneguda com la Guerra de la Independència Espanyola, va ser el conflicte que es va iniciar quan les tropes napoleòniques van envair Espanya el 1808. Aquest període va ser clau per al liberalisme, ja que molts espanyols van adoptar idees il·lustrades i liberals com a resposta a l’ocupació francesa. Aquesta guerra va posar les bases per al liberalisme a Espanya, que es manifestaria amb força durant les dècades posteriors. -
Primera Constitució de Cadis
El 19 de març de 1812, les Corts de Cadis van aprovar la primera Constitució espanyola, coneguda com "La Pepa". Aquest text era de caràcter liberal i establia una monarquia constitucional, separació de poders i el reconeixement de drets fonamentals. La Constitució de Cadis va ser un punt de referència per al liberalisme espanyol, tot i que va ser abolida poc després per Ferran VII. -
Expulsió dels francesos i restauració de l'absolutisme
El 1814, amb l'expulsió definitiva de les tropes franceses, Ferran VII va tornar al tron d'Espanya. Tot i que molts esperaven la restauració de la Constitució de 1812, Ferran VII va optar per reinstaurar l'absolutisme, dissolent el parlament i governant de manera autoritària. Aquesta decisió va suposar un cop dur per al liberalisme espanyol, que havia guanyat força durant la guerra. -
La Revolució Industrial
La Revolució Industrial a Espanya, especialment a partir de la dècada de 1830, va transformar l'economia i la societat. va afectar sobretot a Catalunya i el Pais Basc. A Barcelona, la indústria textil va créixer ràpidament. Aquesta expansió va generar un creixement del moviment obrer, que lluitava per millores laborals i drets socials. Les condicions de treball eren dures, la qual cosa va desencadenar protestes i la formació de sindicats per defensar els drets dels treballadors. -
Mort de Ferran VII i regència de Maria Cristina
Després de la mort de Ferran VII el 1833, la seva vídua, Maria Cristina, va assumir la regència en nom de la seva filla Isabel II. Maria Cristina es va veure obligada a cercar el suport dels liberals per mantenir el tron per a la seva filla, enfrontant-se al seu cunyat Carles, qui liderava els carlins, partidaris de l'absolutisme. Aquest fet va desencadenar la Primera Guerra Carlina. -
Bullangues
Les bullangues van ser una sèrie de revoltes populars que es van produir a Catalunya. Eren motivades per la crisi econòmica, les males condicions laborals i la demanda de reformes liberals. Aquestes revoltes incloïen un comportament ludita, que es caracteritzava per la destrucció de màquines i equips -
La Jamància
La Jamància va ser una revolta violenta que va produir a Barcelona el 1843. Aquesta insurrecció va ser impulsada, entre altres factors, per la greu crisi econòmica i la fam que afectava la població. La falta de recursos alimentaris i les males condicions de vida van augmentar el descontentament social, la qual cosa va portar a una mobilització popular significativa. -
La Guerra dels Matiners
La Guerra dels Matiners (1846-1850) va ser la segona de les guerres carlines, un conflicte entre els carlins, partidaris de l’absolutisme, i els liberals que defensaven Isabel II. Els carlins, liderats per Carles, germà de Ferran VII, no acceptaven la regència de Maria Cristina ni el liberalisme que s'estava imposant. Aquesta guerra va tenir lloc a Catalunya, finalment els liberals van derrotar els carlins. -
Cop d'estat de Prim
Al 1868, el general Joan Prim va liderar un cop d'estat que va destronar Isabel II, iniciant el període conegut com el "Sexenni Democràtic". Aquest cop va ser impulsat per liberals i republicans que estaven descontents amb la corrupció i el mal govern d'Isabel II. El cop va posar fi a la monarquia borbònica temporalment. -
Period: to
Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic (1868-1874) va ser un període de turbulències polítiques a Espanya que va començar amb el cop d’estat que va derrocar Isabel II. La seva caiguda va donar pas a un govern provisional que va promoure reformes liberals. El 1873 es va proclamar la Primera República, però les lluites internes i les crisis territorials, com la guerra de Cuba i els conflictes carlins, van portar al col·lapse del règim i a la restauració borbònica el 1874.