-
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme.
Camprodon.
Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
Revolució
Sabadell.
Grups d'obrers intenten destruir màquines de moderna instal·lació. -
Autoritat militar.
Barcelona.
Després d'un judici ple d'irregularitats, el dia 6 és executat per l'autoritat militar en Josep Barceló. La repressió sobre el moviment obrer seguia el seu paorós curs. -
Reapareixen les societats obreres
Catalunya.
Sota la tolerància del capità general Domingo Dulce, reapareixen les societats obreres. -
La primera República
Estat.
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall. -
Mor Mikhal Aleksandrovic
Berna.
Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme. -
congrés de la Unió Manufacturera.
Reus.
Els dies 24, 25 i 26 se celebra un congrés de la Unió Manufacturera. És el primer congrés de la segona època. Es pren l'acord d'adherir-se a la FTRE. -
Congrés
Sevilla.
Es celebra els congrés convocat pel grup dissident de la FTRE Los desheredados. Hi assisteixen representants de 34 societats (24 d'Andalusia). Els delegats declaren: ...l'emancipació del proletariat no es pot aconseguir de forma pacífica... 1884, desembre -
Llei d'associacions
Estat.
Es publica una llei d’associacions, autoritzant la constitució de Sindicats. -
Confederació General del Treball.
França.
Fundació de la Confederació General del Treball. -
Noves lleis
Estat.
Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte. -
Vaga General
Catalunya.
Vaga General del tèxtil a les comarques del Ter i Fresser i locaut patronal, que acaben desarticulant els sindicats fabrils. -
Federacio obrera a Tarragona
Tarragona.
Mentre se celebra a Barcelona el 1er congrés de la CNT, el dia 10 es constitueix a Tarragona la Federació Obrera Local impulsada de caire socialista. En formen part les Societats de Barbers, Boters, Ferroviaris, Fusters, Paletes, Peons de Paleta, Picapedrers, Pintors, Sabaters, Semolers, i Tipògrafs. -
No s'aconsegueix ensorrar la CNT
Barcelona.
Tot i l'ajut dels comandaments militar, l'oligarquia empresarial no en té prou per ensorrar la CNT i la Confederació Patronal Espanyola a Catalunya imposa un locaut general. El Govern es queda amb els braços plegats i més 140.000 treballadors són condemnats al pacte de la gana (nota de l'organització patronal). -
Les dones consegueixen el dret a vot
Espanya.
Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi. -
República catalana
Catalunya.
El dia sis el president Companys proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya, l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats. El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume Compte del Partit Català Proletari defensant el local del CADCI. -
Fi de la guerra de Franco
Espanya.
Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes.
