-
Period: to
La Guerra dels Deu Anys (Cuba)
La Guerra dels Deu Anys (1868-1878) va ser el primer gran intent dels cubans per aconseguir la independència d'Espanya. Tot i els esforços espanyols per parar la revolta, el conflicte es va allargar durant una dècada, ja que Espanya estava en un moment de debilitat política i econòmica. Després de la Revolució de 1868, que va destronar Isabel II, Espanya es trobava enmig d'un període d'inestabilitat amb la Primera República i les Guerres Carlines. La guerra va acabar amb la Pau de Zanjón. -
Pronunciament de Martínez Campos
El pronunciament militar liderat pel general Arsenio Martínez Campos el 29 de desembre de 1874 va posar fi a la Primera República Espanyola i va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, fill d’Isabel II, al tron. Aquest acte va ser ben rebut per sectors conservadors i monàrquics que veien amb preocupació la inestabilitat política i les guerres internes que havien caracteritzat el Sexenni Democràtic. -
Restauració de la Monarquia Borbònica
El 30 de desembre, Alfons XII, fill d'Isabel II, és proclamat rei d'Espanya. Aquest esdeveniment marca l'inici d'una nova etapa política coneguda com la Restauració, caracteritzada per la creació d'un sistema bipartidista, dissenyat per Cànovas del Castillo, i per la consolidació de la monarquia constitucional amb l’objectiu de posar fi als conflictes civils i estabilitzar el país. -
La Constitució de 1876
Aquest escrit establia la monarquia com a institució superior i moderadora, amb amplis poders com el dret de vetar i la capacitat de nomenar i destituir ministres. Les Corts eren bicamerals, amb un Senat format per membres vitalicis o per dret propi, i un Congrés dels Diputats elegit mitjançant sufragi censatari. La Constitució establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts i proclamava la confessió oficial de l'Església catòlica, tot i que es permetia la llibertat de culte i el cler. -
Fundació del PSOE
En un context de creixent malestar obrer per les condicions laborals i socials, Pablo Iglesias va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) al 1879. Aquest partit tenia com a objectius l'emancipació de la classe treballadora, la implantació de la propietat col·lectiva i la conquesta del poder polític per mitjans pacífics. El PSOE va anar creixent lentament i la seva influència va anar en augment en les dècades posteriors. A l’any 1910 aconseguiran el seu primer representant al parlament. -
Pau de Zanjón
La Pau de Zanjón de 1878 va posar fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba, en què els cubans havien lluitat per la seva independència. Tot i que no es va aconseguir la independència, es van prometre reformes com l'abolició de l'esclavitud, però aquestes van trigar a materialitzar-se o mai van realitzar-se, la qual cosa va generar descontentament entre la població cubana. -
Guerra Chiquita (Cuba)
Després de la Pau de Zanjón, un sector independentista cubà va llançar un nou aixecament conegut com la Guerra Chiquita. Aquesta insurrecció va fracassar a causa de la manca de suport, d’armes i la superioritat de l'exèrcit espanyol. -
Mort d'Alfons XII i Regència de Maria Cristina
La mort prematura d'Alfons XII a causa de la tuberculosi el novembre de 1885, amb només 27 anys. Alfons XII havia aconseguit, amb el suport de Cánovas del Castillo, estabilitzar el país després de la dificultosa Primera República. Després de la seva mort, es va instaurar la regència de la seva vídua, Maria Cristina d'Àustria, mentre el seu fill, Alfons XIII, era menor d'edat. Durant aquesta regència, es va mantenir el sistema polític bipartidista. -
Llei d'Associacions
L'aprovació de la Llei d'Associacions el 1887, sota el govern de Sagasta, va ser un avanç clau per als drets dels treballadors. Va permetre la creació legal de sindicats i altres organitzacions obreres, fet que va impulsar el moviment obrer a reivindicar millores laborals, com la reducció de la jornada i l'augment de salaris. Aquesta llei va consolidar la influència dels socialistes i anarquistes, afavorint una millor estructuració del moviment obrer a Espanya. -
La creació de Unió General dels Treballadors
L'UGT va ser fundada el 12 d'agost de 1888 a Barcelona per iniciativa de Pablo Iglesias, com a resposta a la necessitat d'unificar el moviment obrer davant les condicions laborals precàries. Aquesta organització es va convertir en una de les principals forces del sindicalisme espanyol, amb una influència creixent durant la Restauració. -
Sufragi Universal Masculí
El 1890 es va introduir el sufragi universal masculí a Espanya sota el govern liberal de Sagasta. Aquest fet va suposar un avanç significatiu cap a la democratització del país, tot i que la manipulació electoral i el caciquisme van continuar afectant els resultats. -
Atemptat al Liceu
L'atemptat al Liceu va ser comès per un anarquista en un context de descontentament social a Espanya. L'anarquisme defensava la llibertat individual i l'abolició de l'Estat, utilitzant la violència com a resposta a l'autoritarisme. Les condicions laborals eren precàries, mentre que la burgesia gaudia de privilegis i poder. L'atemptat pretenia enviar un missatge potent contra aquesta injustícia, reflectint la lluita dels obrers contra l'opressió. -
Creació del Partido Revolucionario Cubano
El 1892, José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano amb l'objectiu d'unir els diferents grups independentistes i aconseguir la independència definitiva de Cuba. Aquest partit va ser fonamental en l'organització i coordinació de la nova guerra d'independència. A través del Partido Revolucionario Cubano, es va aconseguir una base social més àmplia i un reconeixement internacional, fet que va enfortir la lluita per la independència. -
Period: to
La guerra de la independencia cubana
El 24 de febrer de 1895, amb el "Grito de Baire", va començar una nova insurrecció a Cuba, liderada per José Martí. Tot i la forta repressió espanyola, la guerra va agafar força i es va estendre per l'illa. No obstant això, l'arribada dels Estats Units al conflicte el 1898, després de l'explosió del cuirassat Maine, va canviar el curs de la guerra. Amb la derrota d'Espanya a la Guerra Hispanoamericana, Cuba no va aconseguir una independència, ja que va passar a ser un protectorat dels EUA. -
Atemptat Corpus Christi
L'atemptat del Corpus Christi va tenir lloc a Barcelona el 7 de juny de 1898, durant la celebració de la processó religiosa. En un context de gran descontentament social, un presumpte anarquista va llançar bombes contra les forces de seguretat que protegien la processó. L'atac va causar diverses morts i ferits, generant una reacció de rebui la societat. Aquest acte va reflectir la frustració de les classes treballadores contra l'autoritarisme i les desigualtats socials del moment. -
Procés de Montjuic
El procés de Montjuic van ser un conjunt de judicis que es van dur a terme arran de l'etapa terrorista de l'anarquisme. Les autoritats van responsabilitzar diversos anarquistes dels atemptats anteriors, el del Liceu i el del Corpus Christi. Els judicis van culminar amb la condemna a mort de diversos acusats, generant un intens debat social i polític. -
Assassinat de Cánovas del Castillo
L'anarquista italià Michele Angiolillo va assassinar Antonio Cánovas del Castillo, primer ministre espanyol i creador del sistema polític de la Restauració. Es creu que va ser conseqüència del procès de Montjuic, on van morir fusselats diversos liders anarquista, per aixó es considera una mena de vengança. La seva mort va sacsejar la política espanyola i va deixar el Partit Conservador sense el seu líder més destacat, creant una crisi en el govern. -
El desastre del 98 - Pau de París
Després de la intervenció dels EUA el 1898, Espanya va patir una ràpida derrota en la Guerra Hispanoamericana. Amb la signatura del Tractat de París, Espanya va perdre les seves últimes colònies importants: Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. El "Desastre del 98", va ser una humiliació nacional per Espanya. La pèrdua de les colònies va desencadenar una crisi política, social i moral profunda, afectant el sistema polític i la percepció d'Espanya com a potència.