-
Llei antiassociativa francesa “Llei Chapelier”
Llei francesa que impedia la reunió i l'associació de treballadors per defensar els seus interessos i drets -
Llei antiassociativa angleses “Combination Acts”
Llei anglesa que impedia la reunió i l'associació de treballadors per defensar els seus interessos i drets -
Period: to
Naixement revolucions luddistes a Anglaterra
Revoltes que defensaven els drets i les condicions laborals dels obrers davant la introducció del nou sistema fabril. Van néixer a Anglaterra i es van estendre per tota Europa -
Revolta luddista d'Alcoi (Espanya)
Una de les revoltes de caràcter luddista més importants a Espanya -
Derogació lleis antiassociatives a Gran Bretanya
Gràcies a l'eliminació de les lleis antiassociatives es va començar a configurar el sindicalisme contemporani -
Trade Unions
Els obrers es van començar a organitzar en diferents organitzacions d'oficis conegudes com a Trade Unions -
Great Trade Union
Unió dels diferents sindicats d'oficis sota la direcció de George Owen -
Revolta luddista de Barcelona
Una de les revoltes de caràcter luddista més importants a Espanya -
Fundació Working Men's Association
Associació d'obrers que va publicar "Carta del Poble" -
Creació Associació de Teixidors de Barcelona
Amb l'expansió del sindicalisme a la dècada del 1840, a Espanya s'hi va crear el primer sindicat obrer a Barcelona (Associació de Teixidors de Barcelona). -
Associaició Nacional de la Carta
Primer partit polític dels treballadors derivat de la Working Man's Association -
Creació Unió Obrera Francesa
Amb l'expansió del sindicalisme a la dècada del 1840, a França s'hi va crear aquesta organització obrera. -
Publicació "Manifest del Partit Comunista"
Primera formulació del marxisme (corrent socialista amb un gran impacte en l'obrerisme i en la cultura mundial) elaborada per Karl Marx i Friedrich Engels. -
Fundació Associació General de Sindicats Alemanys
Un dels grans sindicats centralitzats que es van fundar a partir de l'últim quart del segle XIX -
Creació AIT (Associació Internacional de Treballadors)
L'increment de les organitzacions obreres i de pensadors socialistes van portar a la creació de l'AIT a Londres. -
Congrés de la Primera Internacional a Ginebra
Va ser un dels primers congressos celebrats per l'AIT -
Congrés de la Primera Internacional a Lausana
Va ser un dels primers congressos celebrats per l'AIT -
Congrés de la Primera Internacional a Brusel·les
Va ser un dels primers congressos celebrats per l'AIT -
La Comuna
Insurrecció popular protagonitzada pel poble de París al negar-se a capitular -
Constitució legal de les Trade Unions
Un dels grans sindicats centralitzats que es van fundar a partir de l'últim quart del segle XIX -
Congrés de l'Haia
Congrés en el qual van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors i on es va aprovar la creació de partits polítics nacionals forts i organitzats, capaços de dirigir la revolució. -
Creació Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
Primer i més important partit polític obrer socialista, de caràcter marxista i clandestí (en un inici) -
Dissolució de l'AIT
L'AIT es va traslladar als Estats Units i es va dissoldre al cap de poc temps. Va ser aquí on marxistes i anarquistes van seguir camins separats -
Fundació PSOE
Pablo Iglesias va fundar el Partido Socialista Obrero Español, el qual va ser restringit per la seva influència anarquista. -
Últim congrés de la Internacional Antiautoritària
Associació formada pels anarquistes després del fracàs de la Primera Internacional -
Creació Unió General de Treballadors (UGT)
Un dels grans sindicats centralitzats que es van fundar a partir de l'últim quart del segle XIX. En aquest cas a Espanya -
Fundació Segona Internacional
Es va fundar a París format únicament per partits socialistes i organitzat com una confederació de partits polítics autònoms, sense un consell general que centralitzes l'acció. -
Legalització Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
Es legalitza el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) després d'haver de reunir-se clandestinament -
Assassinat del president de la República Francesa, Marie François Sadi Carnot
Conseqüència d'una onada d'atemptats a causa de la propaganda per acció (acció violenta contra els símbols de l'Estat, l'Esglèsia i els capitalistes per així desvetllar la consciència de les masses i crear una revolució) duta a terme per Piotr Kropotkin i Errico Malatesta, dirigents del corrent anarcocomunista. -
Assassinat cap del govern espanyol, Cánovas del Castillo
Conseqüència d'una onada d'atemptats a causa de la propaganda per acció (acció violenta contra els símbols de l'Estat, l'Esglèsia i els capitalistes per així desvetllar la consciència de les masses i crear una revolució) duta a terme per Piotr Kropotkin i Errico Malatesta, dirigents del corrent anarcocomunista. -
Assassinat de l'emperadriu d'Àustria, Sissi
Conseqüència d'una onada d'atemptats a causa de la propaganda per acció (acció violenta contra els símbols de l'Estat, l'Esglèsia i els capitalistes per així desvetllar la consciència de les masses i crear una revolució) duta a terme per Piotr Kropotkin i Errico Malatesta, dirigents del corrent anarcocomunista. -
Creació Buró Socialista Internacional
Amb seu a Brussel·les, s'encarregava de donar continuïtat a l'organització amb la celebració dels congressos de la Internacional, un cada tres anys. -
Assassinat del president dels Esats Units, William McKinley
Conseqüència d'una onada d'atemptats a causa de la propaganda per acció (acció violenta contra els símbols de l'Estat, l'Esglèsia i els capitalistes per així desvetllar la consciència de les masses i crear una revolució) duta a terme per Piotr Kropotkin i Errico Malatesta, dirigents del corrent anarcocomunista. -
Unificació socialisme França
El creixement del socialisme a França va ser més lent. Va ser el 1905 quan Jules Guesde i Jean Jaurès, com a dirigents del partit, van afavorir la seva unificació i creixement. -
Carta d'Amiens
Es redacta la Carta d'Amiens, on es van recollir les idees anarcosindicalistes. -
Conferència Internacional de Dones Socialistes
-
El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) creix espectacularment
L'any 1912 obté més de quatre milions de vots i 110 escons. Es va convertir en la força més ben organitzada i el punt de referència dels partits obrers.