-
820
Asnar Galí va estableir el seu domini sobre el comtat d´Aragó
Fou designat comte d'Aragó a la mort del comte Oriol d'Aragó. Així mateix el 820 fou designat comte de Cerdanya i d'Urgell. Algunes fonts l'esmenten també com a comte de Jaca. Asnar I era besnet de Galí, probablement el cap de la família que va introduir els francs a la regió i va governar sota influència franca -
922
El comtat d´Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra
Més tard que a Navarra, la família del comte Asnar va aconseguir la independència per al comtat d'Aragó respecte dels francs. L'any 922 Aragó va quedar sota el domini dels monarques navarresos, dels quals es va independitzar quan va morir Sanç III, el 1035. -
1035
Ramir l , primer rei d´Aragó
Ramir I va ser el primer sobirà d'Aragó amb títol de rei d'Aragó, territori que va rebre del seu pare Sancho III el Major, rei de Pamplona (després Navarresa, en el regnat de Sancho VI, 1150-1194) i d'altres territoris (entre ells el comtat d'Aragó) -
1076
Sanç Ramires va tornar a unir els regnes d'Aragó i Navarra , que varen romandre junts fins al 1134.
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó[a] (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094). És considerat tradicionalment com a rei d'Aragó des del 1063, any de la mort del seu pare. -
1123
En el segle XII Alfons I va conquerir les terres de la vall de l'Ebre.
El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna. Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global. La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia. -
1137
Va establir el matrimoni entre Peronella , l'hereva d'Aragó i Berenguer IV , comte de Barcelona. Això va suposar la unitat la creació de la Corona d’Aragó.
La Corona d'Aragó neix l'any 1137 fruit del matrimoni de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó, filla del rei Ramir II 'el monjo' i esdevé una potència militar que s'expandeix per terres musulmanes -
1212
Els regnes cristian ses varen unir contra el almohades a la batalla de ,Las Navas de Tolosa,
La seva història es compon de tres fases principals: una d'expansió (1117-1163) que va durar fins a la mort del primer califa; una altra d'apogeu (1163-1199); i una tercera de declivi (1199-1268) fins a la seva desaparició, primer a al-Àndalus (1229) i després al Magrib -
1229
Mallorca.
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. -
1235
Eivissa.
La vila i el Castell d'Eivissa van ser conquistats per les tropes de Montgrí, Sanç i Pedro de Portuga -
1238
València.
Després de mesos de setge des del seu campament en Russafa, Jaume I va aconseguir la capitulació del rei Zayyan i la conquesta de la ciutat de València. -
1287
Menorca.
El rei Alfons III d'Aragó conquista l'illa de Menorca, que en aquest moment estava en mans dels musulmans. -
1412
Martí I, l'Humà, va morir sense descendència ,es varen reunir les corts generals del regne el 1412, pel Compromís de Casp , Ferran I d'Aragó (d'Antequera), fill de Joan I de Castella.
La seva mort sense descendència masculina legítima comportà la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del Compromís de Casp, que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran d'Antequera. -
1469
Unió dinàstica de Castella i Aragó amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran II d'Aragó.
El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran d'Aragó i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella. Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d'Aragó. Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella. -
1492
El darrer regne musulmà , el Regne de Granada , cau l'any 1492.
L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.