-
DECLARACIÓ DE LA II REPÚBLICA
Després de la dimissió del general Miguel Primo de Rivera al gener de 1930, i una dictadura d'un any a l'any següent del general Berenguer, el govern va proposar un nou calendari electoral: se celebrarien eleccions municipals el 12 d'abril. Les eleccions van suposar a la monarquia una àmplia derrota en els nuclis urbans. Els partidaris de la república van considerar tals resultats com un plebiscit a favor de la seua instauració immediata.
La II República es va declarar el 14 d'abril de 1931. -
PRIMERES MESURES EDUCATIVES
Un dels objectius del govern era l'erradicació de l'analfabetisme a través de l'acreixement de centres docents públics.
A l'espera que s'aprovara la Constitució, al desembre, el Govern va prendre, mitjançant decrets urgents, les primeres mesures: es va reconéixer l'Estat plural i les diferències lingüístiques (es respecta la llengua materna dels alumnes).
Milloraren exponencialment el sou dels professors, els xiquets i les xiquetes es van mesclar en les mateixes aules, on s'educaven en igualtat. -
CONSTITUCIÓ DE 1931
ASPECTES PRINCIPALS
-L'educació és un pilar fonamental.
-La existència d'una sola càmara parlamentària, el congrés.
-La igualtat i la garantia de drets i llibertats dels ciutadans.
-S'estableix el dret a vot de tots els ciutadans amb independència del seu sexe i poder adquisitiu.
-El laicisme de l'estat.
-El reconeixement de les autonomies de diferents regions d'Espanya, com el País Vasc o Catalunya. -
ELECCIONS DE 1933
Manuel Azaña, president de la República en aquell moment, va dimitir i va convocar unes noves eleccions. Aquestes eleccions les van guanyar els partits de dretes i conservadors.
Aquestes eleccions donaran principi a un nou període en la segona república, el bienni conservador, el nou govern del qual estarà presidit per Alejandro Lerroux, del partit Republicà Radical. Aquest bienni conservador va anul·lar la majoria de les reformes dutes a terme per Manuel Azaña anteriorment. -
ELECCIONS DE 1936 1
Per a les eleccions de 1936, les esquerres (republicans d'esquerres, socialistes, comunistes i anarquistes) es uniren en una gran coalició anomenada Front Popular, que guanyà les eleccions.
Azaña va tornar a la presidència i intentà iniciar el seu programa de reformes. Entre febrer i juliol de 1936, Manuel Azaña va liderar a les esquerres en un gran projecte l'objectiu del qual era salvar a la República dels sectors radicalitzats de la dreta, com el feixisme, l'ascens del qual va ser meteòric. -
ELECCIONS DE 1936 2
Aleshores, la dreta i el feixisme es van radicalitzar, cridant a l'agitació social, que responien des de les esquerres amb enfrontaments. Van haver assassinats en els dos bàndols. El 13 de juliol de 1936 va ser assassinat, el líder de la dreta José Calvo Sotelo. Això va ser un dels detonants del colp d'estat que només 5 dies després desembocaria la guerra -
COP D'ESTAT A LA REPÚBLICA
El 17 de juliol de 1936 es va produir un colp d'estat d'un sector de l'exèrcit, que alliberaria Franco després de la mort de Sanjurjo. El general Sansurjo, junt a Franco i Emilio Mola, anava a dirigir el colp d'estat, però va morir mentre viatjava al Marroc per a fer-se amb el comandament de les tropes.
El fracàs del colp en la meitat d'Espanya va desembocar en la Guerra Civil. -
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
En aquesta guerra es van enfrontar dos bàndols, el bàndol sublevat, que a ells mateixos s'anomenaven nacionalistes. Aquest bàndol tenia el suport de l'església catòlica, els falangistes i els carlistes, i d'ajuda internacional Portugal, Alemanya i Itàlia. L'altre bàndol, el republicà, tenia el suport dels republicans, socialistes, comunistes i anàrquics, i d'ajuda internacional la URSS i les Brigades Internacionals. Els sublevats defensaven la monarquia i els republicans defensaven la República. -
VALÈNCIA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA
A conseqüència de l'avanç dels franquistes sobre Madrid, i davant el perill imminent que la capital caiguera en mans dels sublevats, el govern de Largo Caballero va decidir el 6 novembre de 1936 traslladar-se a València. Així, des del 7 de novembre i fins al 31 d'octubre de 1937, data en la qual el govern de Negrín va decidir un nou trasllat de seu, en aquest cas a Barcelona, València es va convertir en la capital de la República. -
FINALITZACIÓ GUERRA CIVIL
L'1 d'abril de 1939, varen entrar les tropes franquistes a la ciutat de Madrid i va suposar la fi de la guerra, el que va donar pas a una dictadura de 36 anys com a Francisco Franco de dictador d'Espanya. -
CEMENTERI PATERNA
En el cementeri de Paterna hi ha una gran fossa comuna coneguda com la gran fossa de València o la paredassa d'Espanya. Ací van acabar les restes de més de 2200 afusellats procedents de diferents centres penitenciaris valencians en la postguerra. -
EXILIS REPUBLICANS
L'exili republicà espanyol es refereix al conjunt de republicans que durant la postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya.
PRINCIPALS EXILIATS
Rafael Alberti y María Teresa León
S'exiliaren primer a França i després a l'Argentina. La democràcia els va obrir les portes d'Espanya en 1977. -
EXILIS REPUBLICANS 2
Antonio Machado i María Zambrano
Machado va travessar la frontera amb França a Portbou acompanyat de María Zambrano, al començament de 1939. Moriria un mes més tard.
María Zambrano va tornar a Espanya en 1984 després de passar per Mèxic, l'Havana, Roma o París. Va guanyar el Príncep d'Astúries i el Cervantes.
Juan Ramón Jiménez
Juan Ramón va morir en l'exili en 1956, es va exiliar principalment als EEUU i Puerto Rico -
LA REPRESSIÓ FRANQUISTA CAP A LES LLENGUES NO CASTELLANES
Franco va prohibir la parla i l'ensenyament educatiu de les llengües no castellanes com el gallec, el català i el basc.
Franco va declarar l'any 1939: «La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.»
Les autoritats militars emprengueren la persecució de les llengues d'Espanya. -
ELS MAQUIS
La postguerra va ser un dels moments més complicats d'Espanya. En aquesta època va nàixer un grup de guerrillers que es va enfrontar al bloc franquista, anomenats maquis. Lluitaren contra el franquisme perquè eren de la ideologia contrària i estaven totalment en contra de la institucionalització del règim franquista. -
LA NOVA CANCÓ
La Nova Cançó és el nom que rep el moviment artístic i musical català que, en ple franquisme, va impulsar la reivindicació de l'ús normal del català en el món de la cançó alhora que denunciava les injustícies de la dictadura franquista.
FIGURES PRINCIPALS DE LA NOVA CANÇÓ
Raimon, cantautor valencià molt reconegut.
Josep Tremoleda, Pi de la Serra, Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Serrat, Guillermina Motta... són les figures principals de la nova cançó -
FI DE LA DICTADURA FRANQUISTA
La dictadura franquista que va durar 36 anys donava la seua fi el 20 de novembre de 1975 amb la mort del dictador Francisco Franco.
El regnat de Juan Carlos I d'Espanya (va ser el rei d'Espanya malgrat ser germà menor, però va matar "accidentalment" al seu germà major, qui haguera substituït el llegat de Franco) va començar 2 díes després després de la mort del dictador Franco, que l'havia designat com a successor en 1969. -
FI DE LA DICTADURA FRANQUISTA 2
El regnat de Juan Carlos I va acabar el 19 de juny de 2014, quan va abdicar en el seu fill Felip de Borbó, qui va ser proclamat rei per les Corts Generals amb el nom de Felip VI.
Després de la mort de Franco, què volia que Juan Carlos seguira amb la dictadura, va tornar la democràcia a Espanya per decidir el líder del govern d'Espanya.
Les primeres eleccions postfranquisme es van celebrar en 1977. La coalició Unió de Centre Democràtic (UCD), liderada per Adolfo Suárez, va guanyar les eleccions.
