-
Gregor Mendel
Conegut com el pare de la genètica va publicar els seus estudis sobre les lleis bàsiques de l'herència. Va demostrar que els trets com el color dels pèsols eren especificats per factor hereditaris. -
Johann Friedich Miescher
Va aïllar el nucli dels leucòcits que va obtenir del pus d'embenats quirurgics. Hi va trobar una substància a la qual va anomenar nucleïna. Era diferent i era rica amb fòsfor i nitrogen.
El seu deixable, Richard altmann, va descobrir que tenia un fort component àcid i va denominar àcid nucleid. -
Phoebus Levene
Va descobrir que l'ADN contenia adenina, timina, citosina, guanina, D-desoxiribosa i un grup fosfat. Estaven en un ordre concret i va anomenar-los nucleòtics. -
Fredetick Griffith
Va fer experiment amb dues soques de pneumococs. Volia trobar una vacuna contra la verola.
Soca S: bacteris recoberts per un embolcall de polisacàrids i molt virulents.
Soca R: bacteris sense embolcall i que no causen la malaltia.
Va explicar suposant que un factor transformant havia passat dels bacteris S morts als R vius, conventint-los en bacteris S amb càpsula, que els fa letals. -
Colin MacLeod, Maclyn McCarty i Oswald Avery
Van dur a terme una serie d'experiment par aïllar el "factor transformant" de què havia parlat Griffith. Van demostrar que aquesta molècula era l'ADN i no les proteïnes, que era la idea més estesa d'aquell moment. -
Rosalind Franklin
Va fer la fotografia 51 de l'ADN mitjançant difrecció de raigs X. -
Alfred Harshey i Martha Chase
Van dur a terme una serie d'experiments per comfirmar que l'ADN era la molècula portadora de la informació genètica. Per això van utilitzar el virus fag T2. -
James Watson i Francis Crick
Van descriure el seu model de doble hèlix de l'ADN. Hi van plantejar que l'ADN està format per dues cadenes complementàries.
Va ser un descobriment que va revolucionar el món de la biologia.