-
Coet V2
Va ser un coet inventat per Wernher von Braun, un míssil balístic desenvolupat a principis de la Segona Guerra Mundial a Alemanya, emprat específicament contra Bèlgica i llocs del sud-est d'Anglaterra. El seu país d'origen va ser Alemanya. Es va posar en servei el 8 de setembre del 1944. -
Operació Paperclip
Operació realitzada pel Servei d'Intel·ligència Militar dels Estats Units per extreure d'Alemanya científics nazis especialitzats en les armes meravelloses del Tercer Reich, com coets, armes químiques i experimentació mèdica, després del col·lapse del règim nazi amb l'objectiu d'assegurar els grans esdeveniments de l'enginyeria alemanya, en nom de l'avanç de la ciència i la millora del nivell de vida a les Nacions Unides. Es va fundar el 20 de juliol del 1945 i es va dissoldre al 1959. -
Sputnik
Sputnik és el nom del programa espacial rus que va llançar 3 naus homònimes denominades Sputnik 1, 2 i 3.Van ser una sèrie de missions espacials no tripulades llançades per la Unió Soviètica a finals dels anys 1950 per demostrar la viabilitat dels satèl·lits artificials en òrbita terrestre. Entre altres objectius estaven mesurar la densitat d'electrons en la ionosfera terrestre i enviar altres dades com la temperatura via telemetria al seu centre de control. -
Explorer
El programa Explorer és un programa d'exploració espacial dels Estats Units, que dóna oportunitats d'investigar mitjançant les sondes espacials, sobre física, geofísica, heliofísica i astrofísica en l'espai. S'han realitzat més de 90 missions espacials des de l'any 1958. El programa va ser fundat al 1954. EL primer vol es va realitzar el 31 de gener del 1958 i l'últim el 14 de desembre del 2009. -
Laika
Gossa espacial soviètica que es va convertir en el primer ésser viu terrestre en orbitar la Terra en la nau Sputnik 2, un mes més tard que el satèl·lit Sputnik 1.
Va morir per la baixa òrbita terrestre el mateix dia. -
NASA
La NASA es coneix com l'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai, aquesta és l'agència de govern nord-americà responsable de el programa espacial civil, així com de la investigació aeronàutica i aeroespacial. Va ser fundada l'1 d'octubre del 1958 per Dwight D. Eisenhower.
L'actual president de la NASA és Bridenstine, de 45 anys, va ser designat com a director de la NASA pel president Donald Trump a finals de 2017. -
Programa Mercury
El Programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, desenvolupat entre 1961 i 1963 en el marc de la carrera espacial. Es va fundar el 5 d'octubre del 1958, el primer vol es va realitzar el 21 d'agost del 1959 i l'últim el 15 de maig de 1963. -
Mariner
El Programa Mariner es va executar entre 1962 i finals de 1973, la NASA va dissenyar i va construir 10 naus espacials denominades Mariner, la missió de les quals seria la d'explorar els planetes de Venus, Mart i Mercuri per primera vegada, i tornant a Venus i Mart per una exploració més detallada. El programa es va fundar al maig del 1960 i es va finalitzar el 24 de març del 1975. Van fracassar Mariner 1 i Mariner 3 -
Apollo (arribada a la lluna: https://www.youtube.com/watch?v=yOFsdFvHPak )
Programa espacial tripulat i desenvolupat pels Estats Units en la dècada de 1960 en el marc de la carrera espacial amb la Unió Soviètica. Es va iniciar al 1961 i es va finalitzar al 1975. L'objectiu va ser realitzar l'aterratge sobre la lluna. En total es van realitzar 22 missions apolo de les quals apolo 11 va ser la més rellevant (primera vegada que l'home trepitja la lluna). De les 22, 18 van ser un èxit, 3 un èxit parcial i 1, un fracàs (es va incendiar el mòdul i van morir 3 astronautes). -
Yuri Gagarin (1934-1968)
Soviètic que es va convertir en el primer ésser humà en viatjar a l'espai exterior en la seva càpsula, Vostok 1.
Va completar una òrbita a la Terra el 12 d'abril de 1961. -
Alan Shepard (1923-1998)
Alan Shepard, va ser un dels integrants del grup conegut com Mercury Seven (astronautes seleccionats per participar al projecte Mercury), els primers astronautes nord-americans. Va ser el cinquè home a trepitjar la Lluna i el segon a ser llançat a l'espai, després del soviètic Yuri Gagarin. (Data referida a quan va arribar a l'espai) -
Jhon Glenn (1921-2016)
John Glenn va ser un aviador dels dels Estats Units, astronauta, empresari i polític nord-americà, que abans d'incorporar-se a la NASA va lluitar com a pilot de combat en la Segona Guerra Mundial, la Guerra civil xinesa i la Guerra de Corea.
Va participar en la missió espacial Mercury Atlas 6 on la càpsula llençada Friendship 7 va ser la primera nau Nord-americana tripulada a situar-se en òrbita terrestre. -
Valentina Tereshkova (1937-actualitat)
Va ser cosmonauta, política russa i enginyera. Es va convertir en la primera dona en anar a l'espai, havent estat seleccionada entre més de quatre-cents aspirants i cinc finalistes per pilotar el Vostok 6, llançat el 16 de juny de 1963.
El 16 de juny de 1963, a bord d'aquesta nau, Tereshkova va donar 48 voltes al voltant de la Terra durant tres dies. -
Alexei Leonov (1934-2019)
Soviètic rus conegut per realitzar el primer passeig espacial el 18 de març del 1965. -
Soyuz
És un model de nau espacial tripulable que forma part de el programa espacial Soyuz de l'antiga Unió Soviètica.El seu primer vol es va realitzar l'abril del 1967.
Aquest vehicle de llançament ha estat utilitzat per enviar a l'espai diverses missions externes al programa Soyuz, incloent missions científiques de l'Agència Espacial Europea (ESA) com recentment la sonda Mars Express. El coet que col.oca la nau en òrbita també s'anomena Soyuz i també es va utilitzar per altres missions. -
Von Braun (1912-1977)
Va ser un ingenier mecànic i aeroespacial alemany, nacionalitzat estatunidenc en 1965 amb l'objectiu de ser integrat a la NASA. També va ser el dissenyador del projecte Saturn V, missions espacials que portaven als estatunidencs a la lluna durant els anys 1969 i 1972. -
Apolo IX
Apolo IX va ser la tercera missió espacial tripulada pel programa Apolo dels Estats Units i la segona en ser enviada en òrbita per un coet Saturn V. Apolo 9 va començar a planejar l'aterratge d'astronautes a la Lluna portant el 3 de març de de 1969 un mòdul lunar a òrbita. -
Neil Armsrtong (1930-2012)
Astronauta estatunidenc i primer ésser humà en trepitjar i arribar a la lluna. Va participar en les misions Apolo 11 i Germini 8.
La missió es va enviar a l'espai el 16 de juliol de 1969 i Armstrong i Aldrin van arribar a la superfície de la Lluna el 20 de juliol d'aquest mateix any. -
Apolo XIII
Va ser la setena missió tripulada pel programa Apolo de la NASA i la tercera destinada a aterrar a la Lluna. Tot i així, la nau es va enlairar des del Centre espacial John F. Kennedy l'11 d'abril del 1970 i es va haver d'avortar la missió d'aterrar a la Lluna a causa d'un incendi en un tanc d'oxigen del mòdul de servei després de dos dies de missió. En lloc d'aterrar, la tripulació va donar la volta a la Lluna i va tornar fora de perill a la Terra el 17 d'abril."Houston tenemos un problema" -
Salyut
Primera sèrie d'estacions espacials de la Unió Soviètica, llançades pel coet Protó.
Sota aquest programa es van llançar les estacions espacials civils DOS i, de forma encoberta, les estacions militars Almaz. Un dels objectius principals consistia a crear en òrbita gairebé terrestre complexos permanents d'investigació científica. Aquestes estacions orbitals van començar a operar la pràctica de vols tripulats a finals dels anys 60 i principis dels 70. El programa va durar de l'any 1971 al 1986. -
Transbordador espacial
El Transbordador espacial era una nau espacial de la NASA reutilitzable per l'òrbita baixa terrestre que es va crear el 5 de gener del 1972. El seu nom es deriva d'un pla de 1969 per a un sistema de naus espacials reutilitzables de les quals només el Transbordador va ser finançat. Aquest es va inaugurar amb un vol el 12 d'abril del 1981.
La principal diferència amb els tradicionals coets és la possibilitat del seu regrés a l'atmosfera terrestre i poder realitzar un aterratge totalment controlat. -
Apolo XVII
Apolo XVII va ser l'última missió del programa Apolo de la NASA i l'última missió en què els humans van viatjar i van caminar en la Lluna. La missió va durar 12 dies, del 7 al 19 de desembre del 1972. -
Skylab
Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana. Va ser dissenyada per Raymond Loewy i va orbitar al voltant de la Terra del 1973 al 1979. Va ser visitada per astronautes en tres ocasions durant els seus dos primers anys de servei. Es va llançar a l'espai el 14 de maig del 1973. -
Viking
El programa Viking de la NASA va consistir en dues missions no tripulades al planeta Mart, conegudes com Viking I i Viking II.
Tenien com a objectiu el transport de la sonda d'aterratge,fotografiar la superfície de Mart per tenir un mapa del planeta i dur a terme una missió de reconeixement per ubicar i certificar possibles àrees d'aterratge. Aquest programa es va iniciar el 20 d'agost del 1975 i es va realitzar un únic vol el 9 de setembre d'aquell mateix any. -
ESA
L'Agència Espacial Europea és una organització internacional dedicada a l'exploració espacial, amb 22 estats membres. Va ser constituïda el 31 de maig de 1975 i actualment utilitza a unes 2000 persones -
Voyager
Van ser les dues sondes espacials nord-americanes enviades als planetes exteriors amb l'objectiu d'explorar Júpiter i Saturn i altres planetes que es troben més enllà del nostre sistema solar.
La Voyager 1 va ser llançada el 5 de setembre de 1977. Va passar per Júpiter en 1979 i per Saturn 1980. La voyager 2 va ser llançada el 20 d'agost de 1977 i és idèntica a la seva sonda germana, la Voyager 1. -
Columbia
El transbordador espacial Columbia va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra. Va ser llançat per primera vegada el 12 d'abril de 1981, tot i així es va destruir a l'entrar a l'atmosfera l'1 de febrer de 2003 portant-se per davant la vida dels seus set tripulants. -
Challenger
L'accident del transbordador espacial Challenger es va produir el dimarts 28 de gener del 1986 a les 16:39:13, quan aquest es va desintegrar 73 segons després del llançament, provocant la mort dels set membres de la tripulació. Les causes van ser un fall en la junta tòrica (objecte per segellar bé peces mecàniques) del coet accelerador sòlid dret del transbordador.
https://www.youtube.com/watch?v=rUqPMMgfJ4Q -
MIR
Mir va ser l'estació espacial originalment soviètica, que després de la dissolució de l'URSS va passar a ser russa. Va ser la primera estació espacial d'investigació en estar habitada de forma permanent, i la culminació del programa espacial soviètic. Va ser llançada a l'espai el 20 de febrer del 1986. Un errors en l'estació espacial van provocar que es destruís de forma controlada el 23 de març de 2001, precipitant sobre l'oceà Pacífic. -
ROSCOSMOS
És l'Agència Espacial Federal de Rússia, comunament coneguda com Roscosmos, és una corporació estatal responsable del programa de vol espacial i cosmonauta per a la Federació Russa.
L'actual director és Dmitry Rogozin i disposa de 320000 treballadors.
Es va fundar el 25 de febrer del 1992. -
Pathfinder
La Mars Pathfinder va ser una nau espacial nord-americana que tenia la missió d'estudiar Mart des de la superfície, realitzar operacions vehiculars. Va ser llançada per la NASA el 4 de desembre del 1996, va ser la primera missió a aterrar en el planeta amb èxit des del programa Viking el 1976. -
ISS
L'Estació Espacial Internacional és una estació espacial modular que es troba en l'òrbita terrestre baixa. És un projecte de col·laboració multinacional entre les cinc agències espacials participants: NASA, Roscosmos, JAXA, ESA, i la CSA. Aquesta va ser llançada a l'espai el 20 de novembre del 1998.
És un centre d'investigació i laboratori d'interpretació en òrbita que sintetitza els coneixements científics de 16 nacions amb l'objectiu de mantenir un lloc d'avançada permanent en l'espai. -
New Horizons (+)
Sonda de la NASA que es va enlairar el 2006 amb la missió d'explorar Plutó, els seus satèl·lits i l'anomenat "cinturó de Kuiper" . Primer va passar per Júpiter i després es va impulsar fins Plutó arribant així al cinturó de Kuiper.
Les imatges que va captar de Plutó i les seves llunes, conegudes per tots en 2015, són una de les informacions més valuoses enviades fins ara per la sonda. Les comunicacions amb la Terra continuen però s'epera que es vagin debilitant fins que no es pugui comunicar.
