-
1901 - Creació de la Lliga Regionalista
Fundació de la Lliga Regionalista, un partit polític que defensava el catalanisme conservador i regionalista.
La Lliga aconsegueix un gran suport social i electoral, especialment entre la burgesia catalana. -
1902: Primera Assemblea de la Unió Catalanista
La Unió Catalanista, moviment previ al partit polític, continua promovent les Bases de Manresa i el projecte catalanista. -
1904: Visita d'Alfons XIII a Barcelona
El rei Alfons XIII visita Barcelona en un context de tensions polítiques entre el catalanisme i l'estat central.
La visita provoca manifestacions de rebuig, liderades principalment per sectors catalanistes radicals i republicans.
Aquesta visita posa en evidència el creixent sentiment de descontentament amb el centralisme espanyol. -
1906 - Solidaritat Catalana
Reacció al “Cu-cut!” i la Llei de Jurisdiccions, que criminalitzava les ofenses a l'exèrcit.
Es crea un front comú anomenat Solidaritat Catalana, que agrupa partits catalanistes, republicans i carlins.
Les eleccions de 1907 donen una gran victòria a aquest moviment. -
1906: Centre Nacionalista Republicà (CNR)
Fundació del Centre Nacionalista Republicà, un partit polític català de caràcter republicà i nacionalista. Va ser un intent de consolidar una plataforma política republicana i catalanista. -
1907: Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona
La Lliga Regionalista guanya control sobre institucions catalanes, amb Prat de la Riba al capdavant de la Diputació de Barcelona.
Aquesta etapa es considera clau per al desenvolupament d’iniciatives culturals i polítiques, com el suport a l'Institut d’Estudis Catalans. -
1909: La Setmana Tràgica
Una revolta social a Barcelona contra la mobilització de reservistes per a la guerra del Marroc.
La repressió de la Setmana Tràgica debilita Solidaritat Catalana i fragmenta el moviment catalanista. -
1910: Crisi i divisió del catalanisme
Solidaritat Catalana comença a desintegrar-se. Les tensions socials i la diversitat d'ideologies dins del moviment fan impossible mantenir la unitat.
Aparició de nous corrents catalanistes, com el catalanisme republicà més radical. -
1910: Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)
Formació de la UFNR, resultat de la fusió de diverses entitats republicanes i catalanistes. Aquest partit defensava la federalització d'Espanya i els drets nacionals de Catalunya. -
1914 - Creació de la Mancomunitat de Catalunya
Primer organisme administratiu comú per a les quatre províncies catalanes.
Presidida per Enric Prat de la Riba (Lliga Regionalista), s'encarrega de desenvolupar infraestructures, educació i cultura. -
1914: Pacte de Sant Gervasi
El Pacte de Sant Gervasi va ser un acord signat el 17 de juliol de 1914 al barri barceloní de Sant Gervasi. L'acord el van subscriure diverses forces polítiques catalanistes i republicanes, amb l'objectiu d'unificar esforços en un moment en què el catalanisme polític buscava més autonomia per a Catalunya dins d'Espanya. Aquest pacte va ser impulsat principalment per sectors republicans i federals, així com per personalitats rellevants del catalanisme d'esquerres. -
1917 - Assemblea de Parlamentaris
La crisi política a Espanya derivada de la Primera Guerra Mundial, la inflació i les tensions socials impulsa la creació de l'Assemblea de Parlamentaris.
Convocada per la Lliga Regionalista, proposa una reforma constitucional que inclogui l'autonomia per a Catalunya.
L'Assemblea és reprimida pel govern espanyol i no aconsegueix els seus objectius, però mostra el lideratge catalanista. -
1917: Partit Republicà Català (PRC)
Creació del Partit Republicà Català, liderat per personatges com Lluís Companys i Francesc Layret. Aquest partit va posar l'accent en la defensa de la república i els drets de Catalunya dins d'una Espanya federal. -
1918-1919 - Debat sobre l'Estatut d'Autonomia
Es promou un projecte d'Estatut d'Autonomia per a Catalunya, impulsat per diversos sectors del catalanisme.
El projecte no és aprovat per les Corts espanyoles, cosa que genera frustració entre els catalanistes.
Paral·lelament, l'agitació social creix a Catalunya amb les lluites obreres, com la vaga de la Canadenca (1919), que tensiona les relacions entre el catalanisme conservador de la Lliga i el moviment obrer. -
1919: Federació Democràtica Nacionalista (FDN)
Fundació d'aquest moviment polític per aplegar republicans catalanistes i progressistes. Tenia com a objectiu una Catalunya federada dins una Espanya democràtica. -
1922 - Fundació d'Acció Catalana
Sorgeix un nou partit polític, Acció Catalana, format per sectors intel·lectuals i progressistes descontents amb la Lliga Regionalista.
Acció Catalana defensa un catalanisme republicà i més radical, en contraposició al catalanisme moderat de la Lliga. -
1922: Estat Català
Francesc Macià crea Estat Català, un partit polític de caràcter independentista que advocava per la separació de Catalunya d'Espanya i la constitució d'un estat català. -
1923 - Dictadura de Primo de Rivera
Suspensió de la Mancomunitat i repressió del catalanisme polític i cultural.
Desaparició de les institucions pròpies i persecució de la llengua catalana. -
1926 - Acció Catalana
Fundació d’Acció Catalana, un partit catalanista republicà i progressista sorgit d’una escissió de la Lliga. -
1926: Fet de Prats de Molló
Intent de Francesc Macià i Estat Català d'organitzar una insurrecció armada des de França per proclamar la independència de Catalunya. L'operació va ser descoberta per les autoritats franceses, i Macià va ser detingut. -
1930 - Fi de la Dictadura i reorganització del catalanisme
Amb la dimissió de Primo de Rivera, el catalanisme recupera força.
Es reactiven moviments com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que serà fundada formalment el 1931. -
1931: Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Naixement d'ERC com a resultat de la fusió de diverses forces polítiques republicanes i catalanistes, incloent Estat Català, el Partit Republicà Català i altres sectors progressistes. ERC esdevindria un dels partits més importants en la defensa de la República i l'autonomia catalana. -
1931 - Proclamació de la República Catalana
El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià, líder d'ERC, proclama la República Catalana dins d'una federació ibèrica.
S’estableix un acord amb el govern republicà espanyol, que deriva en l’Estatut d’Autonomia de 1932.