-
Creació de la Lliga Regionalista
Es funda aquest partit polític liderat per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, que representa el catalanisme conservador i la burgesia catalana. -
Visita d'Alfons XIII a Barcelona
La visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1904 va generar tensió amb el catalanisme polític. Durant una trobada a l’Ateneu Barcelonès, el rei va fer un comentari despectiu sobre els catalans, al qual Santiago Rusiñol va replicar amb ironia, reforçant el sentiment de desafecció envers la monarquia. Aquest episodi simbolitza el distanciament entre Catalunya i el govern central, donant força al moviment catalanista. -
Nacionalitat catalana (Prat de la Riba)
"La nacionalitat catalana" (1906) és una obra escrita per Enric Prat de la Riba, considerada un text fundacional del catalanisme polític modern. En aquest assaig, Prat defensa el dret de Catalunya a l’autonomia política, basant-se en la seva història, cultura i identitat pròpies. Proposa un model de federalisme dins Espanya i justifica la creació d’institucions com la Mancomunitat de Catalunya per modernitzar el país i enfortir la seva identitat. -
Incident del Cu-Cut
L'incident del Cu-Cut! (1905) va començar amb una caricatura satírica que ridiculitzava l'exèrcit espanyol. Com a resposta, oficials militars van assaltar la redacció del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya. -
Centre Nacionalista Republicà
El Centre Nacionalista Republicà (CNR) va ser fundat el 1906 com a partit polític d'orientació republicana i catalanista d'esquerres. Va defensar l’autogovern per a Catalunya dins d’una república espanyola federal. El CNR va ser una alternativa al catalanisme conservador de la Lliga Regionalista, apostant per un model polític més democràtic i amb un clar compromís republicà. -
Llei de Jurisdiccions
Coalició política que uneix diversos partits catalanistes per defensar els interessos de Catalunya arran de la repressió del govern central (Llei de Jurisdiccions). -
Solidaritat Catalana
Solidaritat Catalana guanya àmpliament a les eleccions, destacant l’hegemonia del catalanisme polític. -
Unió Federal Nacionalista Republicana
-
Pacte de Sant Gervasi
Va ser un acord entre els partits catalanistes, com la Lliga Regionalista i el Centre Nacionalista Republicà, per aconseguir l'autonomia política de Catalunya. Es va firmar a Barcelona amb l'objectiu de presentar un front comú davant del govern espanyol i aconseguir el reconeixement d’un Estatut d'Autonomia. El pacte va representar una gran unitat dins del catalanisme, tot i que va ser un projecte amb dificultats per a la seva implementació a causa de la falta de suport del govern central. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
Sota la presidència d'Enric Prat de la Riba, la Mancomunitat esdevé la primera institució d'autogovern català moderna, centrant-se en infraestructures, cultura i educació. -
Partit Republicà Català
Va ser fundat com a partit polític d'orientació republicana i catalanista d’esquerres, amb l'objectiu de defensar l'autogovern de Catalunya dins d'una república espanyola. Va ser creat per figures com Francesc Macià, que més tard seria president de la Generalitat. Aquest partit va representar la demanda d’un federalisme republicà i va tenir un paper fonamental en la definició del catalanisme progressista i republicà durant els primers anys del segle XX. -
Campanya per l'autonomia
La campanya per l’autonomia de 1918 va ser una mobilització liderada per la Mancomunitat de Catalunya per aconseguir un Estatut d’Autonomia. Es va redactar un projecte d’Estatut que reclamava autogovern en diversos àmbits, però va ser rebutjat pel govern espanyol. Aquesta negativa va generar desil·lusió entre els catalanistes i va marcar un punt d'inflexió en les seves relacions amb l'Estat. -
Federació Democràtica Nacionalista
Va ser un partit polític de caire catalanista i republicà, fundat com a resposta a la crisi política i social de la postguerra. Va defensar l'autogovern de Catalunya dins d'un sistema republicà i federal, i va promoure una agenda progressista i democràtica. Tot i la seva curta vida, la federació va intentar aglutinar els sectors més moderats del catalanisme d'esquerres i va influir en la consolidació de les idees republicanes i federalistes a Catalunya en aquells anys. -
Conferència Nacional Catalana
La Conferència Nacional Catalana (1922) va ser una trobada de grups i figures del catalanisme d'esquerres, que va culminar en la fundació de Acció Catalana. Aquest nou partit polític defensava un catalanisme republicà i progressista, diferenciat del catalanisme conservador de la Lliga Regionalista. Va esdevenir una força clau en l'evolució del catalanisme cap a posicions més democràtiques i d'esquerra. -
Acció Catalana
Acció Catalana es va fundar el 1922 com un partit polític catalanista, republicà i progressista, sorgit de la Conferència Nacional Catalana. Representava una alternativa al catalanisme conservador de la Lliga Regionalista i defensava l’autonomia de Catalunya, la modernització social i un model democràtic. Va tenir un paper destacat en l’evolució del catalanisme cap a posicions d’esquerra. -
Estat Català
Va ser una organització política fundada per Francesc Macià amb l'objectiu de proclamar la independència de Catalunya. Macià va defensar la creació d'un estat català sobirà dins d'una federació de repúbliques ibèriques. L’organització va ser un dels primers passos cap a la consolidació de les posicions independentistes dins del catalanisme, i va tenir un paper destacat en la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va heretar la seva visió independentista i republicana. -
Fets de Prats de Molló
Van ser un intent de revolta independentista contra la monarquia espanyola, liderat per Francesc Macià i l'organització Estat Català. El 1926, Macià va intentar iniciar una revolta des de França, a la zona de Prats de Molló, per proclamar la independència de Catalunya. L'objectiu era coordinar una insurrecció a través de forces internes i exiliades. -
Fundació d'ERC
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va fundar el 1931 com a partit polític republicà, catalanista i d’esquerres. La seva creació va ser liderada per Francesc Macià i altres figures com Lluís Companys i Guillem Montaner, com a resposta a la necessitat d’unir les diverses forces republicanes i catalanistes per aconseguir l’autogovern de Catalunya.