-
Creació de centre Catala
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans. -
Memoria de Greuges
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques. -
Lo Catalanisme (llibre)
llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Suposà la culminació de la divulgació doctrinal d'un nou catalanisme anomenat particularisme i l'intent d'organitzar un moviment emancipador a Catalunya però mai separatista, després del desengany d'Almirall davant el federalisme espanyol, amb el que havia trencat el 1881. -
Naixement de la Lliga de Catalunya
Agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president
Es proposen defensar els interessos morals, polítics i econòmics de Catalunya i modificar la legislació per a aconseguir-ho. -
Carta a la Reina Regent
El Missatge a la Reina Regent va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya Text conservador, que Vindica l'oficialitat del català, l'ensenyament en la mateixa llengua, la defensa del dret civil i un exèrcit de voluntaris. També rebutja totalment el sistema de partits polítics. -
Bases de Manresa
Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista -
La Tradició Catalana (llibre)
La tradició catalana és una obra de caràcter polític i religiós publicada per l'eclesiàstic i bisbe català i un dels màxims exponents del vigatanisme i catalanisme cristià, Josep Torras i Bages l'any 1892 -
Tancament de Caixes
protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. Conseqüència de la crisi colonial del 1898, que va portar el govern espanyol a imposar uns pressupostos restrictius acompanyats d'una alça d'impostos per a compensar el dèficit. -
Naixement d’Unió Regionalista
grup polític creat a Barcelona el 18 d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes -
Naixement del Centre Nacional Català
Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899 per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió. El seu programa polític era el recollit a les bases de Manresa del 1892, i definia el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa política nacional oberta a tots els catalans independentment de la seva ideologia. -
Candidatura del 4 Presidents
Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901. Els quatre presidents eren: Bartomeu Robert i Yarzábal
Albert Rusiñol i Prats,
Lluís Domènech i Montaner
Sebastià Torres i Planas -
Fundació de la Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. La base del programa de la Lliga era des d'un vessant monàrquic i conservador. -
Llei de Jurisdiccions
LLei que va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!. La Llei de Jurisdiccions permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya. -
Fets del Cu-Cut
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. -
La Nacionalitat Catalana (llibre)
assaig del polític català Enric Prat de la Riba, publicat el maig de 1906 amb finalitats polítiques (i no pas com una obra històrica) per definir l'ideari de la Lliga Regionalista. -
Naixement de Solidaritat Catalana
Primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions (de la qual demanaven la derogació) i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana. -
Enric Prat, nomenat president de la Diputació de Barcelona
El 1905 va ser elegit membre de la Diputació de Barcelona pel districte segon i fou reelegit pel de Vic-Granollers el 1909, el 1913 i el 1917. Elegit president de la diputació el 1907, reelegit el 1909, el 1911, el 1913 i el 1917, defensor de la mancomunitat provincial -
Dissolució de Solidaritat Catalana
Quan eren al poder es van manifestar les diferències dels grups solidaris. Això va fer que no s'acabessin d'entendre en les decisions polítiques i que quan es van convocar eleccions parcials el 1908, (amb les quals es cobrien vacants per mort o renúncia), van guanyar els lerrouxistes. Els partits que formaven la lliga solidària es van separar, i ja a les eleccions provincials de 1909 es van presentar per separat. -
Reial Decret d'aprovació de la llei de Mancomunitats
La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials. -
Creació de la Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.