-
Lliga regionalista (C)
La Lliga Regionalista va ser un partit polític fundat per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Representava les classes benestants i empresarials catalanes que defensaven l'autonomia de Catalunya dins d'Espanya, però amb una visió conservadora i regionalista. -
Visita d’Alfons XIII a Barcelona (C)
La visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1904 va ser un esdeveniment carregat de tensions polítiques i socials, en un moment clau per al catalanisme emergent i les relacions entre Catalunya i la monarquia espanyola. -
Incidents del Cu-Cut (C)
Els Incidents del Cu-Cut van tenir lloc el 25 de novembre de 1905 quan un grup d'oficials de l'exèrcit espanyol va assaltar i destrossar les redaccions de les revistes satíriques "Cu-Cut!" i "La Veu de Catalunya", vinculades al catalanisme. L'atac es va produir com a reacció a una vinyeta humorística publicada al Cu-Cut! que ridiculitzava l'exèrcit per les seves derrotes militars. -
Solidaritat Catalana (C)
Una coalició de partits i moviments catalanistes, incloent-hi sectors republicans i carlins, es crea en resposta a la Llei de Jurisdiccions, que limitava les llibertats regionals. -
Centre Nacionalista Republicà (R)
Partit polític catalanista republicà que es va formar com a escissió de la Lliga Regionalista. Defensava una autonomia més àmplia per Catalunya i els valors republicans i progressistes. -
Solidaritat Catalana (R)
Coalició de partits catalanistes, conservadors i republicans, que va obtenir una victòria aclaparadora a les eleccions de 1907. Va ser un moviment d'unitat temporal que va demostrar la força del catalanisme polític en aquells anys. -
Legislació de jurisdiccions (C)
Va ser una norma que assignava als tribunals militars la competència per jutjar els delictes contra la "unitat de la pàtria" i l’honor de l’exèrcit. Va ser aprovada com a resposta als Incidents del Cu-Cut! i va generar un fort rebuig a Catalunya, ja que limitava la llibertat d’expressió i reforçava el centralisme. Aquesta llei impulsà la creació de Solidaritat Catalana, una coalició en defensa dels drets regionals. -
Unió Federal Nacionalista Republicana (R)
Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) va ser una coalició política formada a Catalunya amb l'objectiu de promoure un projecte republicà federalista i nacionalista. -
Mancomunitat de catalunya (C)
Sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, la Mancomunitat de Catalunya es constitueix com el primer organisme d’autogovern català modern. Gestionava àmbits com l’educació, les infraestructures i la cultura, tot i les limitacions competencials. -
Partit Republicà Català (R)
Formació política fundada a Catalunya amb la voluntat de defensar els valors republicans i nacionalistes catalans. Va ser creat per elements catalanistes que volien la instauració de la república a Espanya, però amb una autonomia política i administrativa destacada per a Catalunya. -
Campanya i bases per l’autonomia (C)
Moviment impulsat per la Mancomunitat de Catalunya, liderada per Enric Prat de la Riba i la Lliga Regionalista, per reclamar un Estatut d’Autonomia. -
Acció catalana (C)
Acció Catalana (1922) va ser una organització política fundada per diversos sectors de la societat catalana, incloent-hi l'ala més conservadora i catalanista, amb l'objectiu de defensar els drets i l'autogovern de Catalunya davant la manca de representació política a Espanya. -
Fundació d’Estat Català (R)
Va ser fundat per Francesc Macià, un dels principals líders del nacionalisme català, amb l'objectiu de crear un estat independent per a Catalunya. Es va fundar com a partit polític després que Macià abandonés el Partit Republicà Català i altres opcions polítiques que no defensaven la independència absoluta de Catalunya. -
Conferència Nacional Catalana (C)
Una reunió de forces polítiques, socials i culturals de Catalunya per coordinar la defensa de l'autogovern i els drets del país davant el centralisme espanyol. Va establir la base per a la futura lluita per l'autonomia i l'independentisme. -
Unió Socialista de Catalunya (R)
Organització política creada per a agrupar els sectors socialistes i catalanistes amb l'objectiu de defensar els drets laborals i socials de la classe treballadora, alhora que promoure l'autogovern de Catalunya. -
Fets de Prats de Molló (R)
Francesc Macià va organitzar un intent fallit d'invasió militar des de França per proclamar la República Catalana. Tot i el fracàs, aquest esdeveniment va donar projecció internacional al catalanisme republicà. -
Fundació ERC (R)
Amb figures com Francesc Macià i Lluís Companys, ERC es va convertir en el gran partit de l'esquerra catalanista. Advocava per la república, l'autogovern català i les reformes socials. Poc després de la proclamació de la República Espanyola, Macià proclamà la República Catalana dins d’una federació ibèrica, fet que marcà l'inici de l'autonomia de Catalunya. -
Proclamació República Catalana (R)
Francesc Macià, després de la victòria d'ERC a les eleccions municipals de 1931, va proclamar la República Catalana dins d’una federació ibèrica. Aquest gest simbòlic va obligar el govern central a negociar, derivant en l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya.