I

BREU HISTÒRIA DE L’ESCLAVITUD ALS ESTATS UNITS

  • Period: to

    Guerra d’Independència dels Estats Units

    La tendència a sobrepassar els límits comercials i tributaris impostos per la metròpoli anglesa, va causar la lluita per la independència.
    Les tropes britàniques van tenir una recluta d'esclaus negres extremadament alta, ja que el governador britànic de Virgínia, l'any 1775 es va comprometre a cedir la llibertat als negres que fessin costat al bàndol britànic.
    Aquesta direcció política i social de la guerra i del procés d'independència va fer que quedés exclosa l'abolició de l'esclavitud.
  • Signatura de la Constitució EUA

    Signatura de la Constitució EUA
    La constitució de 1787 no va plantejar l'esclavitud com un problema, es va permetre a cada Estat poders per a prendre les seves decisions. A més es va decidir que la tracta no podria abolir-se abans de 1808. Aquest problema de l'esclavitud va cridar l'atenció de Washington i Jefferson, que s'adonaven de la contradicció entre la democràcia encarnada en la constitució i el manteniment de l'esclavitud. Però no es van atrevir a abolir-la.
  • Abraham Lincoln guanya les eleccions

    Abraham Lincoln guanya les eleccions
    Els republicans van guanyar les eleccions, ells donaven suport a la prohibició de l'esclavitud en tots els territoris dels Estats Units. Lincoln va anunciar la Proclamació d'Emancipació en 1863, la proclamació va declarar "que totes les persones detingudes com a esclaus" dins dels estats rebels "són, i d'ara endavant seran lliures."
    Aquesta declaració va agregar força moral a la causa de la Unió i li va donar força tant militar com política. Un pas més cap a la destrucció final de l'esclavitud.
  • Esclat de la Guerra de Secessió o Guerra Civil Americana

    Esclat de la Guerra de Secessió o Guerra Civil Americana
    L'esclavitud va ser suprimida després de la Guerra de Secessió (1861-1865). Allí, els estats de la Unió (el Nord), amb un model productiu industrial basat en el treball assalariat lliure, es van enfrontar contra els estats Confederats (el Sud), amb el seu model de desenvolupament agrari basat en l'extensió de les plantacions com a unitat productiva i el treball esclau.
    Finalment, la victòria unionista, va portar l'abolició de l'esclavatge i marcaria la història política nacional.
  • Abolició oficial esclavitud

    Abolició oficial esclavitud
    En 1865 es va aprovar la Tretzena Esmena a la Constitució dels Estats Units, en la qual s'abolia oficialment l'esclavitud. Poc després es van aprovar la número 14, que garantia drets constitucionals a cada ciutadà americà, incloent-hi els esclaus, i la número 15, que garantia el dret a vot dels ciutadans, homes, sense importar la seva raça.
  • Lleis Jim Crow

    Lleis Jim Crow
    Són les disposicions estatals i locals que des de 1876 es van multiplicar al Sud, i que van consagrar un sistema de segregació racial. Van arribar a generar tota una cultura que va marcar la vida i la convivència d'una gran part dels Estats Units i, malgrat la lluita del moviment pels drets civils, les sentències judicials, i les lleis i polítiques desenvolupades per les Administracions federals demòcrates a partir dels anys seixanta, s'ha mantingut amb un evident ressorgir en els últims temps.
  • Rosa Park

    Rosa Park
    Rosa Parks va revolucionar i canviar les lleis del seu país, després de no cedir el seu seient a una persona de color blanc a l’autobús, aquest fet va provocar que la jutjessin i empressionessin.
    El 1956, el Tribunal Suprem dels Estats Units declarava inconstitucional la segregació racial en els autobusos. La nova ordre va indicar que totes les persones tenien dret a asseure's on volguessin dins de l'autobús. Rosa va convertir-se en la "mare del moviment dels drets civils".
  • Ruby Bridges primer dia d’escola

    Ruby Bridges primer dia d’escola
    Ruby Bridges va néixer el mateix any que la Cort Suprema de Justícia dels Estats Units va declarar il·legal la segregació, quan la llei va deixar de considerar diferents dels negres dels blancs ella va acudir al col·legi d'educació primària. Es va convertir en la primera persona afroamericana a assistir a una escola "només per a blancs". Abans va haver de superar un examen teòric per a demostrar que tenien prou nivell acadèmic; Ruby Bridges va haver d'anar a escola escortada per agents federals.
  • Llei pels Drets Civils

    Llei pels Drets Civils
    En 1964, a Washington, els EUA, el president Lyndon B. Johnson va promulgar la Llei de Drets Civils, la qual havia aconseguit finalment l'aprovació del Congrés. La promulgació de la Llei va autoritzar la integració racial, va prohibir la segregació dels negres a les escoles, espais públics i ocupació i va crear una Comissió d'Igualtat d'Oportunitats en el treball per a raça i gènere.
  • Mor Martin Luther King

    Mor Martin Luther King
    Martin Luther King Jr. va ser un pastor i activista estatunidenc que va lluitar pels drets civils dels afroamericans. Després d'aconseguir la igualtat de blancs i negres en el transport públic, va continuar amb la lluita pels drets civils. El 1964, va rebre el Premi Nobel de la Pau.
    Martin va viatjar fins a Memphis per a donar suport a la vaga d'escombriaires afroamericans. El 4 d'abril, mentre era a la terrassa de l'habitació de l'hotel on s'allotjava, va morir pel tret d'un segregacionista.