Autobiografia

  • Naixement

  • Period: to

    Primers passos i primers valors

    Vaig aprendre a caminar, a parlar i a descobrir el món que m’envoltava. Sempre he estat molt curiós. Els meus pares em van començar a ensenyar coses molt importants: que cal ajudar els altres, que hem de ser humils i que sempre hem d’intentar entendre com se senten les altres persones.
  • Period: to

    Por a la foscor

    De petit tenia molta por quan s’apagaven els llums. De dia era molt tranquil, però de nit em posava molt nerviós i plorava. La meva mare diu que era com un petit diable! Però amb paciència i esforç, vaig aprendre a calmar-me. Vaig començar a respirar a poc a poc i a dir-me que no passava res. Va ser el primer cop que vaig començar a controlar les meves emocions.
  • Period: to

    Consciència

    Vaig començar a escoltar notícies i a entendre que hi ha gent que no té casa, ni menjar. Els meus pares sempre em deien: “Posa’t en el seu lloc.” Això em va ensenyar a ser més empàtic i a donar valor a tot el que tinc. Encara que sigui petit, sé que pensar en els altres és molt important.
  • Inici de la consciència personal

    Detecto petites debilitats com la procrastinació. Vaig notar que a l’escola, a vegades, deixava els deures per més tard perquè em feia por no fer-los bé. No era per gandul, era per por de no ser prou bo. També em comparava amb altres companys i em sentia menys. Això em feia perdre confiança en mi mateix.
  • Situacions d'estrès

    Va venir la pandèmia. Però, gràcies a la meva manera tranquil·la de veure la vida, vaig portar-ho bastant bé. No em vaig estressar gaire i vaig aprofitar per pensar i créixer com a persona.
  • Treballant les debilitats

    Vaig decidir que ja n’hi havia prou de deixar-ho tot per última hora. Em vaig fer horaris petits i vaig dividir les tasques. Cada cop que feia una cosa a temps, em sentia molt orgullós. Encara que fossin coses petites, per mi eren grans victòries.
  • Millora de l'autoestima

    Vaig entendre que no em cal comparar-me amb ningú. Cada persona té el seu ritme i la seva manera de fer les coses. Celebrava els meus petits èxits i cada dia m'agradava una mica més qui era.
  • Les meves fortaleses

    La meva empatia, la meva humilitat, el meu autocontrol i la meva curiositat ja formaven part de mi. Em sentia orgullós de saber escoltar els altres, de mantenir la calma quan les coses no sortien bé i de voler aprendre cada dia una mica més.
  • Objectius clars

    Aquest any vaig començar a pensar molt seriosament en el futur. Sé que vull viure tranquil, fent el que m'agrada, sense presses i sense estrès. Crec que si segueixo sent com sóc, podré arribar molt lluny, tant als estudis com al meu futur treball.
  • El meu futur

    Ara, amb 16 anys, miro enrere i veig tot el que he après. Encara sóc una persona tranquil·la, sense estressar-me gaire. Tinc clar que la vida és per viure-la feliç, gaudint cada moment, ajudant els altres i seguint els meus somnis