Art medieval hispànic

Santa Mª del Naranco

848

Estil: art asturià
Cronologia: 848, segle IX
Localització: situada a quatre quilòmetres d’Oviedo, sobre el vessant sud del Mont Naranco
Materials: pedra
Característiques: edifici xicotet, de planta rectangular, contruït amb arcs de mig punt i cobert per voltes de canó.
Context: art nascut al Regne d’Àsturies, primers regnes cristians que inicien la reconquesta.

Sant Miquel de l'Escalada

913

Estil: art mossàrab
Cronologia: 913, segle X
Localització: Gradefes (Lleó), Camí de Sant Jaume
Materials: pedra
Característiques: l’interior de les esglésies presenta un aspecte oriental, per l’ús de l’arc de ferradura i de capitell que recorden a l’art musulmà.
Context: l’art mossàrab està desenvolupat pels cristians que vivien en territori musulmà i que emigraren al nord cristià i duen influències musulmanes.

Sant Martí de Fròmista

1066

Estil: art romànic castellà
Cronologia: 1066, segle XI
Localització: Fromista (Palència) Camí de Sant Jaume
Materials: pedra
Característiques: És un edifici basilical de tres naus separades per pilars cruciformes, acabades en uns altres tres absis de planta semicircular, cobertes per voltes de canó. Ús de l’arc de mig punt en les finestres i en les portades atrompetades.

Context: Camí de Sant Jaume.

Catedral de Santiago de Comostel·la

1077

Arquitecte: mestre Bernardo, mestre Mateo
Estil: art romànic
Cronologia: 1077
Localització: Santiago de Compostel·la.
Característiques: Església de pelegrinatge: planta de creu llatina de tres naus i un ampli transsepte, dividit en tres naus amb quatre absidioles en els seus braços. Per últim, una gran capçalera, amb un notable absis central, girola i cinc capelles radials al seu voltant.
Context: Final de Camí de Sant Jaume com a element de reafirmació cristiana enfront d’al-Àndalus.

Sant Tirso de Sahagún

1115

Estil: romànic mudèjar
Cronologia: 1115 ?, segle XII
Localització: Sahagún (Lleó)
Materials: rajola
Característiques: Utilització de la rajora o el fang cuit. Els edificis segueixen el patró romànic (arc de mig punt, voltes de canó, absis i absidioles a les capçaleres). Descaca la torre sobre el transsepte amb finestres d’arc de mig punt.
Context: En el context de la reconquesta, colles de paletes musulmans participaren en la construcció d’esglésies cristianes.

Sant Climent de Taüll

1123

Estil: art romànic català
Cronologia: 1123, segle XII
Localització: Taüll, Vall de Boí
Materials: pedra
Característiques: Església menuda, ús de l’arc de mig punt, murs gruixuts, poques finestres, poca llum interior. És de planta basilical amb les tres naus separades per fileres de columnes cilíndriques coberta a dos aigües, capçalera amb un absis i dues absidioles.
Context: L’art romànic català es desenvolupa al sí dels comtats catalans.

Catedral de Palma de Mallorca

1229

Arquitecte: Ponç de Coll/ Jaume Farre´
Estil: gòtic
Cronologia: 1229
Localització: Palma de Mallorca
Materials: pedra
Característiques: Edifici de gran alçada, destaca per la gran rosassa als peus i a la capçalera, els pinacles i la utilització d’arcbotants que permeten elevar la nau principal.

Catedral de LLeó

1255

Arquitecte: Mestre Enrique/Juan Pérez
Estil: art gòtic
Cronologia: 1255
Localització: Lleó
Materials: pedra
Característiques: Edifici de gran alçada, on destaquen les grans vidrieres que il·luminen l’interior. Utilització de l’arc ogival i la volta de creueria i la rosassa en les portes.

Catedral de València. Porta dels Apòstols.

1312

Arquitecte: Nicolau d'Ancona o d'Autun (porta) Andreu Julià, Pere Balaguer, Martí Llobet, Francesc Baldomar, Pere Comte
Estil: gòtic mediterrani
Cronologia: 1312
Localització: Catedral de València
Materials: pedra
Característiques: porta atrompetada, composada per arcs ogivals decreixents que formen les arquivoltes, rematada per un gablet i enmarcada amb torretes coronades per pinacles. Destaquen les figures dels apòstols en els muntants i la gran rosassa amb l’estrella de David.

Sant Martí de Terol

1316

Estil: art gòtic mudèjar
Cronologia: 1316
Localització: Terol
Materials: rajola, taulells, guix, escaiola.
Característiques: La torre imita l’estructura del minaret alhohade. A l’interior presenta tres pisos superposats cobert per volta de creueria, pròpia del gòtic. Destaca la utilització de taulelles de ceràmica vidriada que la decora més que els edificis mudèjars de Castella.
Context: reconquesta, colles de paletes musulmans participen en la construcció d’esglésies cristianes.