-
Period: 14,000 BCE to 400 BCE
Període Jōmon
Tot i reconèixer l'existència de variants regionals, la cultura jōmon mantenia uns patrons similars en l'àmbit de totes les illes, des de Hokkaido fins a Okinawa. La seva base econòmica va ser donada per les activitats cinegètiques, pesqueres i recol·lectores, encara que també s'hi suposa l'existència d'una agricultura molt primitiva de cereals. Una de les particularitats d'aquesta cultura van ser les ceràmiques jōmon, -
Period: 400 BCE to 250
Periode yayoi
La població Yayoi creixé i s'enriquí, i la seva societat es va tornar més complexa. Començaren a teixir amb tèxtils, anaren a viure a viles agrícoles sedentàries i construïren edificis de fusta i pedra. També es van enriquir amb la possessió de la terra i l'emmagatzematge de gra. Aquests factors contribuïren al desenvolupament de distintes classes socials. -
Period: 250 to 538
Periode kofun
Generalment, el període Kofun es divideix a partir del període d'Asuka per les diferències culturals. El període Kofun és il·lustrat com una cultura que va existir abans de la introducció del budisme. Políticament, l'establiment de la cort de Yamato, i la seva extensió com a estats aliats des de Kyūshū fins a Kantō són factors claus en la definició del període.
L'origen dels governs japonesos té l'inici en el període Kofun -
Period: 552 to 710
Periode Asuka
La tradició al Budisme al Japó comença al voltant de l'any 552, amb l'arribada de les primeres estàtues i els textos budistes. Encara que el Budisme ja era conegut al país perquè gran part de l'aristocràcia, així com la poderosa família Soga,
El major enfrontament a compte del Budisme es va donar entre la família Soga, que defensava l'adopció del Budisme, i les famílies Mononobe i Nakatomi, de tipus conservador, que havien arribat a destruir uns dels primers temples de budisme -
Period: 710 to 794
Periode Nara
El període de Nara va durar des de l'any 710 fins al 784/94 dC. Aquest període de la història japonesa porta el nom de la seu del govern imperial a l'antiga ciutat de Nara. De fet, el període de Nara destaca per l'adopció de pràctiques xineses per part de l'elit japonesa. Aquestes pràctiques incloïen models xinesos de govern, el budisme xinès, com es practicava a la Xina Tang, i el sistema d'escriptura xinès. -
1185
Periode Heian
El període Heian va ser precedit pel període Nara i va començar el 794 després del trasllat de la capital del Japó a Heian-kyō (平安京, actualment Kyoto), pel 50è emperador, Kanmu.
Quan l'emperador Kanmu va traslladar la capital a Heian-kyō (Kyoto, "la capital Heian"), la qual va romandre com a capital imperial durant els 1000 anys següents, ho va fer no només per enfortir l'autoritat imperial -
1338
Restauracio kenmu
En els primers anys del segle XIV el sistema Kamakura es trobava en franca decadència, si bé va aconseguir resistir diverses rebel·lions internes; No obstant això, el poder ja no es trobava en mans dels febles shoguns Kamakura que se succeïen sense més pena ni glòria
Tot i que va acabar en fracàs, va passar a la Història japonesa com el primer intent de restauració de l'autoritat imperial sobre el poder feudal. -
1392
Periode Kamakura
El shogunat Kamakura va ser establert per Minamoto Yoritomo després de la seva victòria el 1185 sobre una família guerrera rival, els Taira; estant el seu centre operatiu a Kamakura. Per sostenir la seva autoritat, Yoritomo va assignar jitōs (representants) a tots els estats (shōen) al territori per recaptar impostos i shugos (protectors) adscrits a una o més províncies per assessorar-ho en temps de guerra. -
1478
Periode Sengoku
En 1466 els bonzos de la muntanya Hiei van baixar per enèsima vegada a Kyoto amb les armes a les mans, aquesta vegada per cremar l'Hongan-ji, de la secta Ikkō Ikki. Dos anys després passava a Kyoto, capital de les flors, l'incident o la revolta d'Onin, que es va propagar de seguida a tot el país, marcant el començament de cent anys d'inestabilitat. L'autoritat del shogunat Ashikaga va ser destruïda -
Periode Edo
El període delimita el govern del Shogunat Tokugawa o Edo, que va establir oficialment el 1603 el primer shōgun Tokugawa, Tokugawa Ieyasu. El període Edo va acabar el 1868 amb la restauració del govern imperial per part del quinzè i últim shōgun
Ieyasu Tokugawa, el principal beneficiat dels èxits d'Oda Nobunaga i d'Hideyoshi Toyotomi, era un daimyō summament poderós de la rica regió de Kantō -
Era Meiji
Durant aquest període, el país va començar la seva modernització i occidentalització erigint-se com a potència mundial. El nom significa "Era de culte a les regles".
El 1868 es produeix la revolució Meiji, i l'emperador recupera el seu poder. S'emprenen, aleshores, unes reformes legals tendents a equiparar la societat japonesa amb l'europea, prenent com a model la Prússia liberal de Guillem II. -
Era Taishō
El període Taishō és el període històric contemporani més curt del Japó amb tan sols 14 anys de durada.
A causa de la pobra situació financera, el govern es va veure obligat a retallar les despeses i deixar sense finançament el programa nacional del Rikken Seiyūkai o la creació de 2 noves divisions de l'exèrcit. El cap de l'Exèrcit, general Uehara Yūsaku, advocava per aprofitar la debilitat xinesa després de la Revolució Xinhai