-
711
Rutes i batalles de la conquesta
Aquestes son algunes de les rutes i batalles de la conquesta -
Period: 711 to 713
La conquesta i l'emirat dependent
L¡any 711, el regne visigot patia una guerra civil
que enfrontava Roderic i Akhila per la successió
al tron del darrer rei visigot, Vítiza. Akhila va de-
manar ajuda als musulmans del nord d'Africa. El
governador d'aquella zona, Musa, ¡ el seu gene-
ral Tariq varen travessar V'estret de Gibraltar
amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a
la batalla de Guadalete (1). Després varen ocu-
par Sevilla, a continuació Córdova, i l'any 713
varen conquerir Toledo. -
Period: 711 to 756
L’emirat dependient de Damasc
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al
rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar
el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. -
Period: 718 to 722
La creació del regne
L'any 718, Pelai, un noble visigot, es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les muntanyes asturianes. Es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga (722), una escaramusa de resultat incert, peró que li va permetre consolidar el seu poder per crear el regne d'Astúries i establir la cort a Oviedo. El regne d'Astúries es va començar a ampliar cap al sud. -
Period: 912 to 929
El califat
Abd- al Rahman va heretar el tron. Els primers anys va sufocar les revoltes internes i les incursions cristianes -
929
El califat de cordova
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica. -
1029
L'origen de castilla
En el segle VIII, els visigots refugiats en la Serralada
Cantàbrica van triar a don Pelay com a rei. Així va
néixer el regne d'Astúries, que cap a l'any 800
abastava des de Galícia, en l'oest, fins a Àlaba, en
l'est. En el segle IX va ampliar les seves terres cap al sud. Més tard, en el segle X, el regne va passar a dir-
se regne de Lleó, perquè la capital es va traslladar a Lleó. -
1035
La descomposicio
En desaparèixer el califat, el territori musulmà es va fragmentar en petits regnes i va caure sota la influència d'imperis nord-africans: primer l'almoràvit i després l'almohade. Els regnes cristians es van aprofitar de la divisió
per a anar conquistant territoris musulmans fins que únicament va quedar el regne de Granada. D'aquí sorgeix el nom de La Reconquesta -
Period: 1035 to 1142
La creacio del regne castella
La progressiva decadència lleonesa des de finals del segle X va augmentar
el poder i la influència dels comtes de Castella i dels
reis de Navarra. El 1035 Castella es va convertir en un regne propi
amb Ferran I, que també va ser rei de León.
Als segles XI, XII i XIII el regne castellanolleonès es va consolidar
com el més extens i poderós de la Península, encara que va patir
una minva territorial important quan Portugal va aconseguir la seva
independència, el 1142. -
Period: 1072 to 1109
La formacio de la Corona de castella
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. Després de la mort de Ferran I, el regne es va dividir entre els seus fills, però un d'ells, Alfons VI (1072-1109), va aconseguir tornar-lo a unificar. Així i tot, el regne es va tornar a separar el 1157, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonès. -
1137
L'expansio Cristiana
Els cristians van dir Reconquesta a l'avanç hacia el sud del territori peninsular, ja que es consideraban els hereus de l'antic regne visigot. -
1230
L'expansio cristiana
Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del Tajo;
Aragó va conquistar Saragossa i Teruel,
i Catalunya es va expandir fins a
Tortosa. -
Period: 1273 to 1300
L'economia
Els nobles els cavallers dels ordes miltars eren.
propietaris de guardes d'ovelles enormes. Els ra-
maders es reunien en unes assemblees anomena-
des mestes per tractar les qúestions de 'ofici. El
1273, Alfons X va recontixer 'Honrado Concejo
de la Mesta il va atorgar nombrosos privilegís.
“Aquesta associació va adquirir molt de poder. La venda de llana i de roba va desenvolupar Y'ar-
tesania el comerg. Les fires comercials, com
la de Medina del Campo (Valladolid), varen asso-
lirun gran auge. -
1300
L'administracio municipal
L'òrgan municipal més important a la Corona de Castella era
el consell, que inicialment incloia tots els veinats, però el
govern requeia en els regidors, el càrrec dels quals era de
caràcter vitalici, és a dir, per a tota la vida. Juntament amb
els batles, jutges o merinos, formaven l'ajuntament.