-
711
La conquesta musulmana
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al
rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. -
Period: 711 to 756
Emirat dependent
-
713
La conquesta de Toledo
Varen conquerir Toledo. Hi veren trobar poca oposició, ja que la noblesa visigoda estava desunida i la resta de la població es va mostrar indiferent de la invasió. En quatre anys, els exèrcits musulmans varen ocupar la major part de la Península, varen abandonar les terres al nord del Sistema Central, pel fred. -
732
La derrota de la batalla de Poiters
Van intentar conquistar el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. La capital es va establir a Còrdova, quedant al capdavant del territori un emir. Els problemes interns del territori van ser els enfrontaments entre berbers i àrabs pel repartiment de terres i l'organització de la conquesta. Aquests conflictes van ajudar els cristians a organitzar la resistència a les muntanyes asturianes. -
756
L'emirat independent
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. No obstant això, Abderramán I va aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. Aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir. En aquest període no van faltar problemes interns:- Els governants de les marques frontereres no obeïen al poder cordovès.
- Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers.
- Els mossàrabs, que pagaven impostos especials per ser cristians, van dur a terme actes de rebel·lia.
-
Period: 756 to 929
Emirat independent
-
785
La mesquita de Còrdova
La mesquita fou construïda entre el 785 i el 788, sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I, a partir d'una església cristiana, a la ciutat de Còrdova. Més tard, Abd-ar-Rahman II, Al-Hàkam II i Almansor hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita, unes reformes que daten del 833, del 855, entre el 962 i el 966 i, finalment, del 987. L'edifici està en un perfecte estat, s'hi va construir una catedral cristiana a la part central i el minaret es convertí en un campanar cristià. -
800
Regna d'Asturies
En el segle VIII, els visigots refugiats en la Serralada
Cantàbrica van triar a don Pelayo com a rei. Així va
néixer el regne d'Astúries, que cap a l'any 800
abastava des de Galícia, en l'oest, fins a Àlaba, en
l'est. En el segle IX va ampliar les seves terres cap al sud. Més tard, en el segle X, el regne va passar a dir-
se regne de Lleó, perquè la capital es va traslladar a
Lleó. -
905
Regna de Navarra
A principis del segle IX, el comte Íñigo Arista va expulsar als francos de Pamplona i va crear el regne de
Navarra. Des del segle X, va estendre la seva influència pel territori actual de La Rioja i Àlaba. El
moment de major esplendor va coincidir amb el reina- do de Sancho III el Major (1000-1035), que va
incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella i part de Lleó. Després de la seva mort, el
regne es va fragmentar entre els seus fills. -
922
Del regne d'Aragó a la formació de la Corona catalanoaragonesa
En el 922, Aragó passà sota Navarra. Ramir I devingué el primer rei aragonès. El seu fill, Sanç Ramires, reuní Aragó i Navarra fins al 1134. Durant el segle XII, Aragó expandí els seus territoris. El 1137, el matrimoni de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona creà la Corona catalanoaragonesa. -
929
Fi a les revoltes i lluites internes
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica. -
Period: 929 to 1031
Califat de Còrdova
-
1002
Batalla de Calatañazor
En 1002 mor Almanzor per les ferides de la batalla de Calatañazor i el califat entra en crisi. -
1031
Els regnes de Taifes
Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians
i aquests, a canvi, van imposar tributs (pàries) a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo. -
1031
La conquesta de les valls del Tajo i de l'Ebre
Després de la dissolució del califat de Còrdova el 1031, els regnes cristians van aprofitar la debilitat musulmana per expandir-se des del Duero fins al Tajo. Mitjançant paries, els musulmans intentaven evitar atacs, però això va reforçar els cristians. Portugal i Castella fixen la frontera amb al-Àndalus a Sierra Morena, mentre Aragó i Catalunya també conquerien terrenys importants. Aquesta conquesta va ser crucial a la península Ibèrica. -
Period: 1031 to 1090
Tafies
-
1035
Regne de Castella
Castella estava formada per diversos comtats. Aquests
es van unir sota l'autoritat de Fernán González, qui des
de l'any 951 va governar de manera independent,
encara que va continuar sent vassall dels reis de Lleó.
En 1035, Castella es va convertir en regne propi. -
1090
Almorávides
Agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. Així, en 1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza. A mitjan segle XII, al-Andalus tornava a
fragmentar-se amb l'aparició dels segons regnes de taifes. -
Period: 1090 to 1144
Almorávides
-
Period: 1144 to 1232
Els almohades
-
1146
Els almohades
Que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica,
es van imposar en al-Àndalus i van implantar un major rigor religiós. Frenen l'avanç cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195). -
1212
Batalla de Tolosa
La Batalla de les Navas de Tolosa va ocórrer en 1212 entre els exèrcits cristians i musulmans en la península ibèrica. Els cristians, liderats per Alfons VIII, Pere II i Sancho VII, van aconseguir una important victòria sobre els almohades, afeblint el seu poder i facilitant l'avanç de la Reconquesta cristiana a Espanya. -
Period: 1232 to 1492
Regne nassarí de Granada
-
1236
El regne nassarí de Granada
Comprenia les actuals províncies de Granada, Màlaga i
Almeria, més alguna cosa de Jaén i Cadis. Va ser fundat
per Mohamed ben Naser, que inicia la dinastia que
dona nom al regne (nasríes o nassarites). Els inicis van
ser de col·laboració. Pagaven tributs (pàries) a
Castella i van ajudar a Ferran III en la conquesta de
Còrdova i Sevilla. -
1412
Crisi de final de segle
Des de mitjan segle XIV, la crisi demogràfica i econòmica va provocar greus problemes a Catalunya. En 1412, la dinastia Trastàmara va accedir al tron aragonès després de la mort sense descendents de Martí l'Humà. Així, Ferran I va ser escollit rei en el Compromís de Casp. L'arribada de la nova dinastia va coincidir amb dos conflictes socials. -
1492
L'alhambra de Granada
Després, la crisi del segle XIV a
Castella, centúria en la qual es va construir el palau
de l'Alhambra, els va permetre allargar la seva vida.
Més endavant, els Reis Catòlics, en proposar-se posar
fi a la Reconquesta, entraven a Granada en 1492. -
La Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó es va crear l'any 1137, després del matrimoni de l'hereva d'Aragó i el comte de Barcelona. El primer rei va ser el seu fill Alfons II. Des de finals del segle XIII, els seus successors van emprendre una important expansió pel Mediterrani: van conquerir Sicília, Sardenya i Nàpols.