-
Period: 711 to 756
L’emirat dependient de Damasc
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. -
Period: 711 to 713
La conquesta i l'emirat independent
L'any 711, ell regne visigot petia una guerra civil que enfrontava Roderic i Akhila per la successió al tron del darrer rei visigot, Vitiza. Akhila va demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica. El governador d'aquella zona, Musa, i el seu general Tarik varen travessar l'estret de Gibraltar amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. Després varen ocupar Sevilla, a continuació Còrdova, i l'any 713 varen conquerir Toledo. -
Period: 711 to 1492
Al-Àndalus
És el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. -
Period: 756 to 929
L'emirat independent
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. No obstant això, Abderramán (Abd al-Rahman) I va aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir. En aquest període la península es va consolidar, però no van faltar problemes interns:- Els governants de les marques frontereres no obeïen al poder cordovès. -Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers. -Els mossàrabs, pagaven impostos especials per ser cristians. -
Period: 800 to 1035
Regne de lleó a castilla
En el segle VIII, els visigots refugiats en la Serralada Cantàbrica van tirar a don Pelayo com a rei. Així va néixer el regne d'Astúries. En el segle IX va ampliar les seves terres cap al sud. Més tard, en el segle X, el regne va passar a dir-se regne de Lleó. Durant l'època del califat de Còrdova, el regne asturlleonès va entrar en crisi. Castella estava formada per diversos comtats. Aquests es van unir sota l'autoritat de Fernán González. En 1035, Castella es va convertir en regne propi. -
Period: 800 to 1031
La expansión cristiana
Durant els segles IX i X, els regnes cristians van avançar fins ala vall del Duero. Aquest avanç no va ser militar, sinó que es va basar en la colonització de terres per part dels pagesos, que van formar llogarets. A partir de 1031, els regnes cristians aprofitaran la feblesa de les taifes per a prosseguir el seu avanç cap al sud. Per a evitar els atacs, les taifes pagaven pàries (quantitats d'or) als reis cristians. -
Period: 922 to 1137
Del regne d'Aragó a la formació de la corona catalanoaragonesa
L'any 922, el comtat d'Aragó passà sota el domini dels reis de Navarra. Amb la mort del rei Sanç el Gran, Ramir heretà el comtat d'Aragó, convertint-se en el primer rei de la dinastia aragonesa. El 1076, Sanç Ramires reunit els regnes d'Aragó i Navarra fins al 1134. Al segle XII, Aragó expandí els seus territoris. El 1137, el matrimoni entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona uní els regnes d'Aragó i els comtats catalans, formant la Corona catalanoaragonesa. -
Period: 929 to 1031
El califat de Córdoba
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa). El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als cristians del nord d'Àfrica. Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II, protector de les arts i les lletres. Li succeeix Hixem II, el qual va deixar el govern en càrrec de Almanzor. -
1000
El regne de Navarra
A principis del segle IX, el comte Íñigo Arista va expulsar als francos de Pamplona i va crear el regne de
Navarra. Des del segle X, va estendre la seva influència pel territori actual de La Rioja i Àlaba. El
moment de major esplendor va coincidir amb el reina- do de Sancho III el Major (1000-1035), que va
incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella i part de Lleó. Després de la seva mort, el
regne es va fragmentar entre els seus fills. -
Period: 1000 to 1100
La expansió cristiana
Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del Tajo; Aragó va conquistar Saragossa i Teruel, i Catalunya es va expandir fins a Tortosa. -
Period: 1002 to 1085
els regnes de taifes
Després de la mort d'Almansor el 1002, les lluites internes varen assolar al-Andalus fins que es va deposar el darrer califa de Còrdova, el 1031. El califat es va dividir a partir de llavors en nombrosos regnes o taifes. El 1085, Toledo va caure a les mans dels cristians. Atemorits, els musulmans varen fer una crida perquè els anassin a ajudar els almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix. -
1010
La descomposició d'Al-Àndalus
En desaparèixer el califat, el territori musulmà
es va fragmentar en petits regnes i va caure
sota la influència d'imperis nord-africans:
primer l'almoràvit i després l'almohade. Els
regnes cristians es van aprofitar de la divisió
per a anar conquistant territoris musulmans
fins que únicament va quedar el regne de
Granada. D'aquí sorgeix el nom de La
Reconquesta. -
Period: 1031 to 1090
Els regnes de taifes
Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians i aquests, a canvi, van imposar tributs (pàries) a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo. -
Period: 1090 to 1144
Almorávides
Almorávides (1090-1144), agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat
un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van
unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. Així, en
1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza. A mitjan segle XII, al-Andalus tornava a
fragmentar-se amb l'aparició dels segons regnes de taifes. -
Period: 1146 to 1232
Els almohades
Els almohades, que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica, es van imposar en al-Andalus i van implantar un major rigor religiós. Frenen l'avanç cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195), però són derrotats en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), que enfonsa a l'Estat almohade i desemboca en les terceres taifes independents: Sevilla, Boira, València, Múrcia, Granada... Tots, excepte el de Granada, seran aviat conquistats pels cristians. -
1212
La conquesta de la vall del Guadalquivir, el llevant i les Balears
Tots els reis cristians varen unir forces contra l'empenta almohade el 1212, a la batalla de Las Navas de Tolosa, en la qual varen vèncer els musulmans. Aquesta derrota va obrir al-Andalus als exèrcits cristians: Portugal va conquerir l'Algarve, Castella va aconseguir Andalusia i Múrcia, i la Corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per València i les Balears. -
1212
La expansió cristiana
En el segle XIII, els reis cristians es van unir enfront dels almohades i van derrotar als musul- ragis en la batalla de Les Navas de Tolosa (1212), que va suposar l'avanç definitiu dels cristians pel territori d'Al-Andalus. -
Period: 1236 to 1492
El regne nassarí de Granada
Comprenia les actuals províncies de Granada, Màlaga i Almeria, més alguna cosa de Jaén i Cadis. Va ser fundat per Mohamed ben Naser, que inicia la dinastia que dona nom al regne (nasríes o nassarites). Els inicis van ser de col·laboració. Pagaven tributs (pàries) a Castella i van ajudar a Ferran III en la conquesta de Còrdova i Sevilla. Després, la crisi del segle XIV a Castella, centúria en la qual es va construir el palau de l'Alhambra, els va permetre allargar la seva vida. Fi conquesta(1492)