Maskofagamemnon

AGAMÈMNON

  • Apr 6, 800

    Arts i Escriptura

    Arts i Escriptura
    Art mixtec amb ceràmica, joieria i murals; desenvolupament d’un sistema d’escriptura.
  • Feb 4, 1100

    Llegat

    Llegat
    La civilització micènica influeix en la formació de la Grècia clàssica, amb elements com la mitologia, l'arquitectura i la literatura.
  • Jul 3, 1100

    Redescobriment

    Redescobriment
    Les excavacions arqueològiques, com les realitzades per Heinrich Schliemann a Micenes, revaloritzaren la importància de la civilització micènica en la història antiga.
  • Apr 6, 1200

    Política i Guerra

    Política i Guerra
    Constant competència amb altres cultures; guerres per la conquesta de territoris
  • Jun 2, 1200

    vida dels micenics

    vida dels micenics
    la poblacio micenica estava organitzada com una monarquia.Els consellers reials o aristocracia es distingien del poble ras.
  • Jun 4, 1370

    Fonts Hitites

    Fonts Hitites
    Les fonts hitites són una col·lecció de textos antics que provenen de la civilització hitita, una cultura que va florir a lactual Turquia entre el 1600 aC i el 1200 aC. Aquestes fonts inclouen: inscripcions, documents administratius, tractats, textos religiosos i literaris, i són essencials per entendre la història, la política, la religió i la vida quotidiana dels hitites.
  • Dec 3, 1550

    cronologia

    cronologia
    la cronologia de la civilitzacio micenica ha estat establerta per un arqueoleg suec.
  • civilització micènica

    civilització micènica
    La civilització micènica: es va desenvolupar en el període Helàdic, va ser la última part de la Edat de Bronce, entre 1700-1050 a.C. Representa la 1ªcivilització avançada de la Grècia Continental, amb organizació urbana, obres d'art i sistema d'escriptura.
  • Ciutats micèniques

    Ciutats micèniques
    Era una civilització organitzada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants en són pilos.
  • Història del Descobriment

    Història del Descobriment
    Aquesta civilització fou descoberta a finals del segle XIX per Heinrich Schliemann, que va fer excavacions a Micena[1874] i Tirint [1886].