Timeline Socials

  • El tractat de Fontainebleau

    El tractat de Fontainebleau
    Aquest va ser un acord ocultat signat el 27 d'octubre, l'any 1807. Aquest tractat va donar-se entre el Regne d'Espanya i el primer Imperi Francès per aconseguir repartir-se a Portugal.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Aquesta guerra va succeir per culpa de que en aquell moment Espanya i França estaven aliats, i al 1808 Napoleó va decidir trencar-la, li va proposar a Espanya el pacte de Fontainebleau, consistia en que si França podia passar les seves tropes per els seus territoris per poder atacar a Portugal, ja que Portugal era un aliat directa de Anglaterra i Anglaterra era un enemic comú de Espanya i França. Aleshores les tropes franceses van atacar a Espanya i va començar la guerra del Francès.
  • Corts de Cadis: Constitució del 1812

    Corts de Cadis: Constitució del 1812
    Aquesta constitució es coneguda com "La Pepa", ja que es va pacta el dia de Sant Josep. Aquesta constitució aportava coses molt modernes, era molt liberal en quant a drets i també en quant a llibertat, separació de poders, no volien la monarquia absoluta. No es va arrivar a aplicar. El rei actual era Ferran IV, però el que la gent volia era el seu fill, "el desitjat", Ferran VII. Però FerranVII no volia aquesta constitució i va aplicar la monarquia absoluta.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    El Ferran VII va ser rei amb uns ideals referents a la monarquia absoluta, ell persegueix als liberals ja que volia aplicar la monarquia absoluta.
    Pragmàtica Sanció anul·la la llei Sàlica, en teoria el successor al tro havia de ser un home, però Ferran no tenia successors i va decidir anul·la la llei Sàlica, i va coronar a la seva filla, Isabel II però això no va ser acceptat per un grup, els Carlins, aquest grup volia que governés el seu germà, en Carles.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    Ferran VII va anul.lar la llei sàlica, una llei la qual prohibeix que la dona pogui governar. Ho va fer perquè no tenia hereus masculins, així la seva filla Isabel pogués heredar el tro i no passes al seu germà. Finalment Isabel va poguer governar. Els Carlins, no ho van acceptar, ells volien que governés Carles, el germà de Ferran VII i això va donar pas a les guerres Carlines.
  • Guerres Carlines, Isabelins

    Guerres Carlines, Isabelins
    Aquest, va ser un enfrontament entre 2 bàndols
    Els Isabelins i els Carlins, els Isabelins eren partidaris del liberalisme, no monarquia absoluta, una forma de govern amb més llibertats i drets. Ells tenien el suport de la burgesia progresista, gent visionària que volia el millor pel país.
    Finalment van guanyar els Isabelins
  • Guerres Carlines, Carlins

    Guerres Carlines, Carlins
    Els Carlins eren partidaris de la monarquia absoluta, al contrari dels Isabelins. Tenien el suport de: Pais vasc, Navarra i algues parts de la catalunya interior, aquests eren generalment de la baixa burgesia, camperols, i clergat. Els Carlins van prometre respectar les lleis d'aquests.
  • Isabel II

    Isabel II
    El seu temps de governar va ser des del 1833 fins al 1868 apróx. Va derrotar als Carlins durant les guerres Carlines i va canviar l'estat de la monarquia. Isabel II era partidària del liberalisme, no era partidària de la monarquia absoluta. Va introduir el liberalisme i Espanya va començar a tenir més drets i llibertats. Començaven a millorar com a societat, van introduir el terme de constitució, eleccions... Tenia també el suport de la burgesia progressista.
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    La desamortització de Mendizábal, va ser un pla de reforma on l'objectiu era posar les terres de l'església en venda per què els camperols poguéssin comprar perquè així s'aprofitessin i donessin diners a l'estat. El problema d'aquesta decisió va ser que els camperols no tenien diners per a comprar les terres i van acabar totes en mans de burgesos.
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    La Gloriosa va ser una crisis on els polítics van decidir que ja no volien més a Isabel II al cap de munt. Hi havia moltes desigualtats socials i a més a més va haver-hi una revolució per part dels militars.
    La reina va marxar al exili i van implantar un nou rei, aquest era Amadeu de Savoia.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu  de Savoia
    Amadeu de Savoia va ser el nou rei implantat després de que reina Isabel II marxés a l'exili. Amadeu no pertanyia a la família dels borbons i això al principi semblava que a la gent li agradava, també era un rei molt més liberal i democràtic que els anteriors. Finalment Amadeu va estar només durant tres anys en total governant, fins que van trobar l'oposició.
  • Primera República

    Primera República
    És una forma de govern sense rei, aquesta és caracteritzada per la descentralització territorial i política. Volien més reformes socials.
    Va durar 9 mesos i al cap del temps va fracassar per la separació dels diferents partits polítics republicans.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons era el fill d'Isabel II, de la dinastía dels borbons. Ell va iniciar el periode de la restauració dels borbons després del exili de la seva mare degut a les revolucions que van fer en contra.
    En aquell temps hi va haber una monarquia parlamentaria que es pintava de liberal, però hi havia moltes trampes electorals i el siestema era molt poc democràtic.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    Bipartidisme és quan 2 partits polítics s’alternaven al poder de forma pacífica. Van aconseguir més estabilitat política i també van acabar amb els aixecaments militars. El rei feia d’àrbitre entre els dos partits polítics i convoca les eleccions quan creia convenient entre els 2 partits
  • Cànovas

    Cànovas
    Cànovas era el líder del partit conservador. Volia reformes però limitades, les quals incluien: menys drets i menys llibertats. El seu estat confesional no donava llibertats als cultes, i el sufragi censatari era molt limitat.
  • Sagasta

    Sagasta
    Sagasta fou el líder principal del partit liberal. Reduïa el poder polític del rei. Volia més drets i llibertats. Estat confessional, però amb llibertat de culte. Sufragi censatari però més ampli.