-
Eleccions municipals
Les eleccions municipals a Espanya van ser les primeres eleccions municipals celebrades després del final de la monarquia i l'inici de la Segona República a Espanya. Va tenir una gran importància històrica, ja que va suposar una victòria dels partits republicans i de les esquerres. Els resultats de les eleccions van marcar l'inici de la Segona República a Espanya, ja que els partits republicans i d'esquerres van obtenir una àmplia majoria als ajuntaments de les principals ciutats espanyoles. -
Proclamació de la República
La proclamació de la Segona República va tenir lloc després de les eleccions municipals. Es va dur a terme a Madrid, a la Porta del Sol, on una multitud es va reunir per celebrar-ho.
La proclamació de la República va suposar la fi de la monarquia borbònica que havia governat Espanya des de feia gairebé un segle i l'inici d'una nova etapa política i social al país. Alfons XIII, el rei d'Espanya, va abandonar el país i es va establir un govern provisional portat per Niceto Alcalá-Zamora. -
Period: to
PERÍODE CONSTITUENT
Entre la proclamació de la Segona República espanyola, el 14 d'abril del 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril del 1939, es van succeir un total de 26 governs. -
Period: to
SEGONA REPÚBLICA
La Segona República espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril del 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril del 1939, data del final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. -
Francesc Macià
Va néixer a Vilanova de la Geltrú el 21 de setembre del 1859 i va morir el 25 de desembre del 1933 a Barcelona.
Va deixar de ser president de la generalitat el dia 25 de desembre del 1933 -
Period: to
GENERALITAT PROVISIONAL
Al període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es va formar un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932 . -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
No va haver una coalició formal de partits esquerrans a les eleccions municipals, sinó que els partits republicans i d'esquerra, com el Partit Republicà Radical, el Partit Comunista d'Espanya i l'Esquerra Republicana de Catalunya, van competir per separat a les eleccions i van obtenir una victòria històrica. Aquesta, va suposar la fi de la monarquia borbònica que havia governat Espanya durant dècades i l'inici d'un període de transformació política, social i cultural intensa al país. -
Estatut de Núria
Va ser un projecte d'estatut d'autonomia per a Catalunya que el van redactar per una comissió de polítics catalans i presentat al govern espanyol l'any 1931. El nom de l'estatut es deu al lloc on es redactà, el santuari de Núria, als Pirineus catalans.
L'estatut cercava ampliar l'autogovern de Catalunya i establir un marc jurídic i polític que reconegués la identitat i les particularitats de la regió. -
Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña
La Constitució va ser aprovada per les Corts Constituents. Aquesta va establir un sistema democràtic a Espanya, basat en els principis de llibertat, igualtat i justícia social.
Es va establir una separació de poders, amb un poder legislatiu, un poder executiu i un poder judicial. Les principals mesures eren la separació Església-Estat, el reconeixement de la llibertat de culte, dret al sufragi per a homes i dones de més de 23 anys, l'educació gratuïta i la pena de mort en casos polítics. -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933. -
Niceto Alcalá-Zamora
I va deixar de ser president el 7 d'abril del 1936
Va néixer el 6 de juliol del 1877 a Còrdova i va morir el 18 de febrer del 1949 a Buenos Aires -
Dissolució de la Companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat
La dissolució de la Companyia de Jesús va ser una mesura adoptada pel govern espanyol el 1932, que va suposar l'expulsió dels jesuïtes d'Espanya i la confiscació dels béns.
Per part seva, la insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat va ser un aixecament protagonitzat per grups anarquistes i sindicalistes a la comarca de l'Alt Llobregat, a Catalunya. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
L'intent de cop d'estat de Sanjurjo va ser un esdeveniment històric ocorregut a Espanya l'agost del 1932, durant la Segona República. El pla consistia a llançar un atac militar des de Portugal, on es trobava exiliat Sanjurjo, i prendre el control del país.
L'intent de cop de Sanjurjo va evidenciar la inestabilitat política i el clima de tensions que es vivia a Espanya en aquell moment, amb una polarització creixent entre els sectors polítics i socials i una profunda crisi econòmica i social. -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
La Llei de Reforma Agrària tenia com a objectiu acabar amb l'estructura latifundista del camp espanyol i promoure una redistribució de la terra a favor dels pagesos sense terra. Es va fomentar la creació de cooperatives i la modernització de les explotacions agrícoles. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeixia Catalunya com una regió autònoma. L´Estatut d´Autonomia establia el reconeixement del català com a llengua oficial a Catalunya. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Van ser les primeres eleccions al Parlament de Catalunya celebrades després de la proclamació de la Segona República a Espanya.
Van ser un esdeveniment important a la història política de Catalunya, ja que van permetre la formació d'un govern autonòmic propi en el marc de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
El govern resultant d‟aquestes eleccions va estar liderat per Francesc Macià, líder de l‟ERC, que es va convertir en el primer president de la Generalitat de Catalunya. -
Period: to
CATALUNYA AUTÒNOMA
A partir dels successos d'abril del 1931 va quedar constituïda, amb caràcter provisional, la Generalitat de Catalunya, presidida per Francesc Macià i composta per un consell o govern, una assemblea de representants dels municipis mentre que la de Barcelona es convertia de nou a la base principal del poder autònom de Catalunya. -
Insurreccions anarquistes
Durant l'any 1932, va haver una sèrie d'insurreccions anarquistes a Espanya. Aquestes van ser una manifestació del descontent social i polític que existia a l'època, especialment entre els sectors més desafavorits de la societat. A més, van reflectir les tensions existents entre el govern republicà i els moviments socials i sindicals d'esquerres, que reclamaven una participació més gran en el procés polític i una transformació social més profunda. -
Creació de la CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser creada com una coalició política de partits conservadors i catòlics que s'oposaven a la política de la II República. Estava liderada per José María Gil-Robles.
Aquesta es va presentar a les eleccions del 1933 amb un programa polític on defensava la religió catòlica, la propietat privada i la llibertat econòmica. Va aconseguir un important èxit electoral en aquestes eleccions i tindrà importants conseqüències polítiques a Espanya. -
Fundació de Falange Espanyola
Falange Espanyola va ser fundada per José Antonio Primo de Rivera, fill de l'exdictador espanyol Miguel Primo de Rivera. L'organització va néixer com un partit polític d'extrema dreta.
Aquesta tenia com a objectiu principal crear un estat totalitari a Espanya, en què el poder polític, econòmic i social estigués en mans de l'Estat i del partit. La Falange es va caracteritzar pel seu nacionalisme extrem, el seu anticapitalisme i el seu anticomunisme. -
Triomf electoral del centredreta. Sufragi femení
El triomf electoral del centredreta és la victòria de partits polítics que s'ubiquen al centredreta de l'espectre polític en una elecció nacional. El resultat depèn de factors com l'economia, seguretat nacional, la política exterior, la corrupció, imatge dels candidats...
El sufragi femení és el dret de les dones a votar a eleccions nacionals. A molts països aquest dret ha estat obtingut després de llargues lluites per part de les dones, que han buscat la igualtat de drets polítics i civils. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
El segon bienni de la Segona República Espanyola, també anomenat bienni radical-cedista, bienni rectificador, bienni conservador o bienni contrareformista, denominat també bienni negre per les esquerres, constitueix el període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 -
Partit polític de Lerrroux
El partit polític liderat per Alejandro Lerroux. La Unió Republicana va ser fundada el 1933 i es va presentar a les eleccions generals d'aquell any a Espanya. La plataforma política de la Unió Republicana es centrava en la defensa de la república, el laïcisme, la descentralització del poder i la defensa dels drets socials i laborals. Aquesta acaba el 28 d'abril del 1934. -
Lluís Companys
Va néixer a Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el dia 15 d'octubre del 1940.
Va deixar de ser president el 7 d'octubre del 1934 -
Llei de contractes de conreu i llei de bases
La finalitat bàsica de la llei era protegir els camperols arrendataris de la basa morta i propiciar-ne l'accés a la propietat de la terra que cultivaven. La llei no es va arribar a aplicar perquè va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals i la negociació posterior entre els governs espanyol i català es va veure interrompuda per la Revolució d'octubre del 1934 que va incloure la proclamació de l'Estat Català, totes dues fracassades -
Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
La Llei de Contractes de Cultiu de 1933 no va ser declarada inconstitucional en la seva totalitat, sinó que una part va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals el 1934. L'anul·lació es va produir després que un grup de diputats i senadors presentessin un recurs de inconstitucionalitat contra alguns dels articles de la llei. -
La CEDA al govern. Insurreció a Astúries.Enfrontament amb la generalitat. Suspensió del estatut català
La CEDA va aconseguir un important èxit electoral i es va convertir en el segon partit més votat, darrere del Partit Radical de Lerroux.
Mentre CEDA va estar al govern, es van produir diversos esdeveniments importants. Un va ser la insurrecció d'Astúries, que va ser una revolta obrera i socialista que va ser durament reprimida pel govern.
Un altre va ser l'enfrontament amb la Generalitat de Catalunya, que havia estat reforçada amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. -
Period: to
SUSPENSIÓ DE L'ESTATUT
Després d'esgotar pràcticament el termini legal, el president de la República no li va quedar més remei que promulgar la llei que suspenia l'estatut d'autonomia català. Era el 2 de gener de 1935: Catalunya seguia en estat de guerra i el cap dels Mossos d'Esquadra i el Govern en ple amb Lluís Companys al capdavant estaven a la presó preventiva pels fets del 6 d'octubre de 1934 -
Escàndol del estraperlo. Dimissió de Lerroux
L'escàndol de l'Estrapern va ser un dels casos de corrupció política més importants de la Segona República espanyola i va contribuir a debilitar la confiança de la societat en les institucions polítiques. A més, va tenir conseqüències polítiques importants, ja que la dimissió de Lerroux va suposar la fi del govern radical-cedista i va obrir un nou període d'inestabilitat política a Espanya. -
Triomf electoral del triomf de esquerres
El triomf electoral de les esquerres a Espanya es va produir a les eleccions generals, en què el Front Popular, una coalició de partits d'esquerra i republicans, va obtenir la victòria amb una àmplia majoria al Congrés dels Diputats.
El triomf del Front Popular va suposar la fi del govern de centredreta que havia encapçalat Alejandro Lerroux i va obrir un nou període polític a Espanya, caracteritzat per la radicalització de les postures polítiques i la creixent polarització social. -
Period: to
FRONT POPULAR
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada el gener del 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer va aconseguir guanyar les darreres eleccions de la Segona República abans del cop d'Estat que desencadenaria la Guerra Civil. -
Period: to
RESTABLIMENT DE L'AUTONOMÍA
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.[1] Esdevindrà la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb el que estableix el títol vuitè de la Constitució espanyola del 1978. -
Manuel Azaña
I va deixar de ser president el 3/03/1939.
Va néixer el 10 de gener de 1880 a Alcalà de Henares i v morir el 3 de novembre 1940 a Montauban -
Assasinat del tinent Castillo i de Jose Calvo Sotelo
El tinent Castillo, va ser assassinat el 12 de juliol del 1936, en plena crisi política i social que vivia Espanya. La seva mort va ser utilitzada com a pretext per sectors militars i polítics conservadors per intentar justificar l'alçament militar que acabaria esclatant tot just uns dies després.
José Calvo Sotelo, va ser segrestat i assassinat per membres de la Guàrdia d'Assalt la nit del 12 al 13 de juliol de 1936, represàlia pel seu discurs a les Corts contra el govern del Front Popular. -
Inici de la insurrecció militar
La insurrecció militar que va donar lloc a la Guerra Civil , quan un grup de generals de l'Exèrcit espanyol es va revoltar contra el govern republicà. Els revoltats comptaven amb el suport de sectors conservadors de la societat espanyola i de l'Església catòlica, i es van rebel·lar contra el govern del Front Popular, que acusaven d'estar dominat per forces marxistes i separatistes.