SEGONA GUERRA MUNDIAL

  • Ocupació de Corea (per part del Japó)

    Ocupació de Corea (per part del Japó)
    L'ocupació del territori coreà comprén del 22 d'agost de 1910 al 15 d'agost de 1945, un total de 35 anys. La invasió de Corea va ser part de la política expansionista que va dur a terme el Japó. La península va ser declarada com un protectorat japonés el 1905 a partir del Tractat de Kanghwa i, posteriorment, al 1910, Corea es va annexar al Japó gràcies a un altre tractat.
  • Period: to

    Stalin al poder

    Stalin va arribar al poder al 1922 sent anomenat secretari general del Comitè Central del Partit Comunista. Anys més tard, va ser escollit president president del Consell de Ministres de la Unió Soviètica entre el 1941 i el 1953.
    Va participar en les recolucions bolxevics del 1917 i també es va encarregar de formar la NEP. Un cop al poder va acabar adoptant un règim dictatorial, és a dir, es va converit en un dictador.
  • Ocupació de Manxúria

    Ocupació de Manxúria
    La invasió japonesa a Manxúria va començar el 19 de setembre de 1931 i va finalitzar el 27 de febrer de 1932. La invasió va iniciar-se, arran de l'incident de Mukden, per l'exèrcit Kwantung (Japó). Durant el transcurs de l'ocupació es van produir una sèrie d'estratègies militars, com un atac llampec a la línea ferroviària que van portar a la victòria de l'Imperi japonès. Els japonesos van ocupar el territori de Manxúria fins al final de la Segona Guerra Mundial al 1945.
  • Ocupació d'Etiòpia (per Itàlia)

    Ocupació d'Etiòpia (per Itàlia)
    L'ocupació italiana a Etiòpia va començar amb una guerra colonial l'octubre de 1935 i va finalitzar al maig de 1936. La guerra es va produir fruit de la feblesa del poder de l'antiga Societat de Nacions, ja que no va saber controlar la política expansionista d'Itàlia ni protegir Etiòpia d'aquesta invasió. Finalment, Etiòpia va ser ocupada militarment i annexionada a la nova colònia de l'Àfrica Oriental Italiana.
  • Formació de l'Eix Roma-Berlín

    Formació de l'Eix Roma-Berlín
    La formació d'aquest eix simbolitzava la cooperació de Mussolini (Roma) i Hitler (Berlín) que van acordar donar suport al general Franco en la Guerra Civil espanyola.
  • Ocupació de Renània ( per part d'Alemanya)

    Ocupació de Renània ( per part d'Alemanya)
    L'ocupació de Renània o crisi de Renània es va produir el 1936. Aquesta va ser una crisi diplomàtica provocada per la remilitarització d'aquest territori, situat a prop del Rin, per ordre d'Adolf Hitler. El desplegament militar no va ser del tot eficient però va ser un fet de molta importància ja que es van violar clàusules escrites al Tractat de Versalles i al Pacte de Locarno. Renània era un lloc estratègic ja que donava una avantatge molt important si França volia envair Alemanya i viceversa.
  • Guerra Civil espanyola

    Guerra Civil espanyola
    La guerra es va desencadenar arran del fracàs del cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 per tal d'abolir la Segona República. Durant el seu transcurs d'hi van enfrontar dos bàndols: repúblicans i revoltats. Va ser una de les guerres perifèriques que va acabar l'1 d'abril de 1939. EL bàndol dels revoltats, dirigits per Francisco Franco, rebia el suport de Mussolini i Hitler i, per això, finalment van esdevenir vencedors i Espanya es va veure sotmesa a una dictadura franquista durant 36 anys.
  • Pacte Antikomitern

    Pacte Antikomitern
    Aquest pacte va ser un acord establert entre l'Alemanya nazi i l'imperi japonès. En aquest pacte es va establir que els dos territoris es recolzarien per fer front a la possible amenaça d'una invasió per part de la Unió Soviètica i frenar així l'expansionisme de les idees comunistes.
  • Annexió dels Sudets

    Annexió dels Sudets
    L'annexió dels Sudets a Alemanya va succeir a partir de la coneguda crisi dels Sudets, produïda entre l'1 i el 10 d'octubre de 1938.
  • Anschluss

    Anschluss
    L'annexió d'Àustria a Alemanya és coneguda com Anschluss. Aquesta annexió es va produir per mitjà d'un referèndum que va donar bons resultats a l'Alemanya nazi.
  • Conferència de Berlín

    Conferència de Berlín
    Es va sol·licitar una conferència a Berlín per buscar una solució a la crisi produïda als Sudets, Txecoslovàquia. Un cop allà es va signar l'Acord de Munic que otorgava oficialment el territori dels Sudets a Alemanya. Aquest acord va ser acceptat per França, Gran Bretanya i Itàlia, però amb la condició de que els nazis respectessin la resta de Txecoslovàquia. Finalment, aquesta última condició, va quedar en un no-res quan Hitler va ordenar l'ocupació de tota Txecoslovàquia.
  • Annexió d'Albània a Itàlia

    Annexió d'Albània a Itàlia
    La invasió italiana d'Albània es va produïr entre el 7 i 12 d'abril de 1939. Va ser una breu campanya que va acabar amb l'annexió d'Albània a Itàlia i amb l'exili del del seu governant. Itàlia va decidir atacar aquest país ja que era considerat un lloc estratègic per poder controlar l'entrada pel mar Adriàtic.
  • Pacte de no-agressió amb l'URSS

    Pacte de no-agressió amb l'URSS
    Va ser un pacte signat entre ambdós països: Alemanya i l'URSS, amb el qual van acordar no atacar-se mutuament en cas d'un agreujament del conflicte. També van pactar l'invasió i repartició de Polònia, juntament amb el dret de l'URSS per ocupar Finlàndia i els països bàltics.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La invasió de Polònia per part d'Alemanya va començar com un pla d'annexió, però finalment va acabar portant a la invasió total del territori i, també, va donar pas a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Si Hitler va decidir atacar Polònia va ser, ni més ni menys, que amb l'excusa de recuperar el corredor de Danzing, situat en aquella zona.
    Aquest fet va iniciar-se l'1 de setembre de 1939 i va acabar el 6 d'octubre d'aquell mateix any amb la rendició dels polonesos.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    És la guerra més dura de la història que es va lluitar entre les potències de l'Eix i els Aliats. Va acabar amb la victòria dels Aliats i la fi del feixisme.
  • Declaració de guerra a Alemanya per part de França i Gran Bretanya

    Declaració de guerra a Alemanya per part de França i Gran Bretanya
    La declaració de guerra a Alemanya va ser conseqüència de l'invasió de Polònia ja que la Gran Bretanya i França es van comprometre a garantitzar l'integritat total del territori polonès perquè, segons estava acordat al Tractat de Versalles, Alemanya no podia recuperar mai el corredor de Danzing.
  • Invasió de Finlàndia per part de l'URSS

    Invasió de Finlàndia per part de l'URSS
    La Guerra d'Hivern va ser la responsable de la invasió de l'URSS a Finlàndia. Com a conseqüència, l'URSS va ser expulsada de l'antiga Societat de Nacions.
    L'atac es preveia més curt però els finlandesos van resistir-se durant un temps però, finalment, van haver de signar un tractat de pau al maç de 1940 ja que l'URSS tenia molt més suport armanentístic. En aquest tractat s'establia que Finlàndia havia de cedir un 10% del seu territori i un 20% de la capacitat armamentística a l'Unió Soviètica.
  • Conquesta de Noruega i Dinamarca

    Conquesta de Noruega i Dinamarca
    L'assalt a aquests dos països va formar part de l'Operació de Weserübung, duta a terme per tropes alemanyes. L'invasió dels dos territoris es va produir amb sorprenent rapidesa, començant el 9 d'abril de 1940 i finalitzant el 10 de juny d'aquell mateix any.
    A Dinamarca es va permetre que la comunitat jueva pogués abandonar el país i que aquest pogués mantenir la seva autonomia com a recompensa per haver-se rendit tan ràpid. La campanya de Dinamarca és la més curta de la història.
  • Invasió dels Països Baixos i França

    Invasió dels Països Baixos i França
    La invasió dels Països Baixos va formar part del pla de la Batalla de França i va portar als alemanys només una setmana. En canvi, la Batalla de França, també coneguda com la Caiguda de França, no va finalitzar fins el 25 de juny de 1940, quan Alemanya va ocupar el nord de França i Itàlia el sud. El 25 de juny, el mariscal Pétain va signar un armistici amb Alemanya i es va acordar que ell administraria els territoris francesos i que col·laboraria amb els alemanys.
  • Desembarcament de Dunkerque

    Desembarcament de Dunkerque
    El desembarcament de Dunkerque a França, va ser una missió per defensar i evacuar les tropes britàniques i aliades a Europa durant la Batalla de França (la Batalla de Dunkerque era una de les integrades dins d'aquesta gran batalla).
  • Batalla d'Anglaterra

    Batalla d'Anglaterra
    Va ser una batalla on hi van combatre únicament forces aèries. Aquesta va començar amb l'atac de la Força Aèria Alemanya amb l'objectiu d'obtenir la superioritat aèria davant la RAF (Royal Air Force), la força aèria britànica. Durant el transcurs d'aquesta batalla es van llençar una gran quantitat de bombardejos.
    Els nazis van acabar finalment derrotats i, aquesta, és considerada la primera gran derrota de l'Eix, la qual marcaria un punt d'inflexió per al resultat final de la guerra.
  • Conquestes alemanyes dels Balcans ( Hongria, Romania, Eslovàquia, Iugoslàvia i Grècia)

    Conquestes alemanyes dels Balcans ( Hongria, Romania, Eslovàquia, Iugoslàvia i Grècia)
    El front del Balcans va ser obert el 1940 quan Mussolini va ordenar l'invasió de Grècia, la qual va resultar fallida. A partir d'aquest fracàs, Alemanya va decidir intervenir-hi i va conquerir Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària, tots ells es van convertir en estats satèl·lits. Més tard, els nazis van invair Iugoslàvia i posteriorment, Grècia. Aquestes conquestes van finalitzar l'1 de juny de 1941.
  • Operació Barba-Roja

    Operació Barba-Roja
    Aquesta operació va consistir en l'atac per part d'Alemanya a la Unió Soviètica, la qual estava totalment desprevinguda ja que anteriorment, Hitler i Stalin van signar un tracte de no-agressió per no atacar-se durant el transcurs de la guerra. L'atac es va realitzar per tres llocs clau: Stalingrad, Moscú i Donbass.
    L'operació no va finalitzar fins al desembre de 1941 amb l'arribada de l'hivern que va haver de paralitzar l'ofensiva alemanya.
  • Atac a Pearl Harbor

    Atac a Pearl Harbor
    Va ser un atac sorpresa per part dels japonesos a la base naval de Pearl Harbor a Hawaii. Immediatament, després d'aquest atac, els EUA van entrar a formar part de la Segona Guerra Mundial, abandonant així la seva política d'aïllament.
  • Declaració de guerra dels EUA

    Declaració de guerra dels EUA
    La declaració de guerra feta pels Estats Units al Japó es va produir el dia després de l'atac de Pearl Harbor i va estar signada pel president Roosevelt. Això va comportar l'entrada dels EUA a la guerra al bàndol dels aliats, declarant així la guerra a totes les potències de l'Eix.
  • "Solució final"

    "Solució final"
    La "solució final" va consistir en la transformació dels camps de concentració en camps d'extermini, el que posteriorment es coneixeria com l'Holocaust, per ordre de Hitler. Els encarregats de dur a terme l'Holocaust varen ser la Gestapo i les SS. Es calcula que es van exterminar sis milions de jueus, tres milions de gitanos, presoners de guerra soviètics i opositors polítics. A més a més, també es van assassinar uns 5.500 republicans espanyols.
  • Batalla de El'-Alamein

    Batalla de El'-Alamein
    Aquesta va ser una batalla de la Campanya del Desert Occidental. Va començar l'1 de juliol de 1942 i va acabar el 17 de juliol d'aquell mateix any. Hi van lluitar les forces de l'Eix i les forces aliades. El resultat final va ser el de l'última aturada de l'avanç de l'Eix al territori d'El-Alamein a Egipte.
  • Batalla d'Estalingrad

    Batalla d'Estalingrad
    Va ser un enfrontament dut a terme entre l'Exèrcit Roig (URSS) i la Wehrmacht (Alemanya). Es va produir entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943, a la ciutat de Stalingrad, durant la invasió nazi a la Unió Soviètica. Es coneix com la guerra més sagnant de la història, amb un total de dos milions de baixes. Aquesta batalla va suposar un punt d'inflexió per a la derrota alemanya.
  • Derrota japonesa de Guadalcanal

    Derrota japonesa de Guadalcanal
    La campanya de Guadalcanal va començar el 7 d'agost de 1942 i va acabar el 9 de febrer de 1943 amb la derrota de l'Imperi japonès. Va ser la major ofensiva aliada de tota la guerra cap als japonesos.
  • Desembarcament dels aliats a Sicília

    Desembarcament dels aliats a Sicília
    La invasió de Sicília també es coneguda pel nom en clau Operació Husky. Aquesta s'inicià el 9 de juliol de 1943 i finalitzà el 17 d'agost d'aquell mateix any. Va ser una ofensiva ideada pels aliats per ocupar l'illa de Sicília, en aquell moment estava ocupada pels països de l'Eix.
  • Desembarcament de Normandia ("Dia D")

    Desembarcament de Normandia ("Dia D")
    El Desembarcament de Normandia és la major invasió amfíbia de la història ja que en un sol dia van ser desembarcats 130.000 soldats aliats. Aquest atac es pot dividir en dues parts: la primera, l'assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i la segona, el desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França. L'assalt va concloure amb l'alliberació de París, Holanda i Grècia i amb la retirada dels alemanys.
  • Batalla de Leyte

    Batalla de Leyte
    La batalla del Golf de Leyte, també coneguda com segona batalla del mar de Filipines, es va produir entre el 23 i el 26 d'octubre de 1944. S'hi van disputar els aliats i l'Imperi del Japó i va ser una batalla naval, la més gran de la història. Tot va començar amb la incursió dels aliats a la qual el Japó va respondre amb un fort armament militar, naval i aeri. El resultat d'aquesta batalla va donar una victòria clau al bàndol aliat.
  • Period: to

    Formació dels blocs

    Al bloc comunista van afiliar-se: l'URSS, la Xina i l'Europa de l'est.
    Al bloc del pacte de contenció anticomunista s'hi van sumar: el Canadà, Estats Units, Orient Mitjà, Europa occidental, Japó, Sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda
  • Period: to

    Retorn a la tensió

    Va ser una situació de tensió produida els anys previs a l'inici de la Guerra Freda. Va començar per les fortes tensions desencades per la postguerra.
  • Derrota alemanya a Ardenes

    Derrota alemanya a Ardenes
    La batalla de les Ardenes, lluitada al territori de les Ardenes, situat entre Bèlgica i Luxembur, va començar com una gran ofensiva llençada per Alemanya el 16 de desembre de 1944. Tot i que va sorprendre als aliats, aquests van aconseguir fer caure la balança a favor seu i van aconseguir guanyar la batalla. Es coneguda com una de les més sagnants de la Segona Guerra Mundial.
  • Conferència de Jalta

    Conferència de Jalta
    En aquesta conferència duta a terme al territori de Jalta (Ucraïna), van intervenir-hi els tres líders de les potències aliades: Stalin, Roosevelt i Churchill. Un cop allà, es van debatre els interessos de cada potència. Finalment es van acordar una sèrie de fets com la rendició d'Alemanya, el judici dels criminals de guerra o la celebració d'eleccions lliures als estats europeus alliberats, entre d'altres mesures.
  • Mort de Roosevelt

    Mort de Roosevelt
    La mort de Rooselvelt va ser causada per una hemorràgia cerebral que va imposibilitar que aquest pogués veure, amb els seus propis ulls, el desenllaç de la guerra. Va ser succeit pel vicepresident Truman.
  • Period: to

    Truman al poder

    Harry S. Truman va ser el successor de Rooselvelt després de la seva mort. Quan va arribar al poder es va trobar amb un panorama molt dur de dirigir ja que recentment havia acabat la guerra i s'estaven notant les conseqüències de la postguerra. Del seu programa de propostes, només va arribar a realitzar una, el Fair Deal.
    Va intervenir en un gran nombres de fets transcendentals com ara el llançament de les bombes atòmiques o la fundació de l'ONU.
  • Arribada soviètica a Berlín

    Arribada soviètica a Berlín
    Els soviètics van arribar a Berlín després de llençar una ofensiva contra els alemanys. Aquest fet es va produir des del 16 d'abril de 1945 fins el 2 de maig de 1945. Tot va acabar quan els nazis van cedir el territori als soviètics.
  • Execució de Mussolini

    Execució de Mussolini
    Benito Mussolini, líder del Partit Feixista Republicà, va ser assassinat el 28 d'abril de 1945 a mans d'un partisà comunista. El seu cadàver va ser portat inicialment a una plaça on va ser insultat, pegat, escopinat, etc, per tots aquells contraris a la seva dictadura.
  • Suïcidi de Hitler

    Suïcidi de Hitler
    Hitler va decidir suïcidar-se amb una arma de foc ja que preveia el resultat final de la guerra en la seva contra i va començar a emparanoiar-se amb el fet de que els seus oficials i gent de confiança l'estaven traint. Aquell 30 d'abril van morir tant la seva dona, enverinada per cianur, com el dirigent nazi.
  • Capitulació d'Alemanya

    Capitulació d'Alemanya
    Les actes de capitulació alemanyes van posar fi a la Segona Guerra Mundial a Europa i van ser firmades per representants de les tres forces armades del Oberkommando der Wehrmacht i representants aliats.
  • Conferència de San Francisco i creació de l'ONU

    Conferència de San Francisco i creació de l'ONU
    La conferència va ser convocada per formar l'Organització de les Nacions Unides, idea del difunt Rooselvelt, en substitució de la Societat de Nacions. Hi van participar el conjunt de 50 països.
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    La conferència va ser una reunió on hi van intervenir el Regne Unit, la Unió Soviètica i els EUA. Es van estudiar un seguit d'assumptes relacionats amb la postguerra com tractats de pau i els efectes de la guerra.
  • Capitulació japonesa

    Capitulació japonesa
    La rendició del Japó va posar fi a la Segona Guerra Mundial. Van decidir rendir-se ja que havien perdut molta capacitat de mantenir atacs i resistir ofensives aliades.
  • Llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Els bombardejos es van produir el 6 (Hiroshima) i 9 (Nagasaki) d'agost de 1945. Va ser un atac programat dels Estats Units, en aquells moments presidits per Truman, conseqüència de que els japonesos varen ignorar la Declaració de Potsdam. Posteriorment, els EUA van llençar un seguit de bombes més que van impactar a un total de 67 ciutats japoneses. Han sigut les dos úniques bombes atòmiques utilitzades al llarg de la història ja que van derivar en un gran nombre de morts i ferits.
  • Pla Marshall

    Pla Marshall
    Va ser un pla engegat pel Departament d'Estat dels EUA per reconstruir els països europeus després de la Segona Guerra Mundial. Amb aquest pla, els Estats Units col·laborarien en la reconstrucció econòmica dels països europeus a causa de les conseqüències derivades de la guerra. Un cop passats quatre anys, en total s'havien invertit 13 mil milions de dòlars de l'època i, els països, haurien recuperat els nivells econòmics previs al conflicte.
  • Period: to

    Guerra Freda

    Va un model de relacions internacionals sorgit després de la fi de la Segona Guerra Mundial, fruit de les tensions polítiques en que aquesta havia derivat. Els blocs líders eren els EUA i la Unió Soviètica, amb els seus respectius aliats. La base d'aquesta tensió era d'origen polític per les diferències de governar, uns des del comunisme i, els altres, des del capitalisme. D'aquesta guerra no militar, se'n destaca l'espionatge i la cursa espacial.
    Finalitza amb la caiguda del mur de Berlín.
  • El Kominform

    El Kominform
    És l'acrònim associat al l'Oficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers. Aquesta oficia es dedicava a l'intercanvi d'informació i experiències entre partits comunistes. Era d'ideologia marxista.
    Es va crear en substitució del Komitern, forjat per rebutjar el Pla Marshall i establir les bases d'una nova política internacional.
  • L'Organització Europea de Cooperació Econòmica

     L'Organització Europea de Cooperació Econòmica
    L'OECE va ser creat per un gran nombre de països, tots ells formaven part del Pla Marshall dels EUA. Es va forjar per tal de gestionar els diners proporcionats pels Estats Units. L'objectiu va consistir a facilitar el comerç, concedir crèdits i fomentar la liberalització del capital.
  • Blocatge de Berlín

    Blocatge de Berlín
    Va ser un bloqueig establert per la Unió Soviètica a la ciutat de Berlín, a la part de l'oest. Aquest va començar el 1948 i no va finalitzar fins el 12 de maig de 1949. Va ser provocat com una reacció de part de l'Unió Soviètica degut a la reforma monetària de les zones d'ocupació occidentals, Berlín inclosa, que va comportar a l'abastiment aeri de la ciutat per mitjà del pont aeri de Berlín.
  • COMECON

    COMECON
    El COMECON o Consell d'Assistència Econòmica Mútua va ser un organisme soviètic que es va dissoldre el 28 de juny de 1991, existint així, durant 42 anys. Es va crear amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS. Va ser un pla que es va dur a terme paral·lelament amb el pla Marshall (EUA). Hi van formar part diversos estats com l'URSS, Txecoslovàquia, Bulgària o Hongria
  • Tractat de l'Atlàntic Nord i l'OTAN

    Tractat de l'Atlàntic Nord i l'OTAN
    Amb el tractat de l'Atlàntic Nord es va constituir l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord). El tractat es va firmar per la necessitat d'establir una aliança militar on s'hi van incloure: França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit, formant així l'Aliança Atlàntica. Al poc temps, s'hi van sumar: EUA, Canadà, Dinamarca, Islàndia, Noruega i Portugal. D'aquest tractat es va derivar, finalment, en el Tractat de Washington.
  • Creació de la RFA

    Creació de la RFA
    La República Federal d'Alemanya va ser un país de l'Europa central que posteriorment es va unir amb la RDA per formar l'actual Alemanya. Va esdevenir un dels principals focus de la Guerra Freda degut a les tensions amb la RDA. Amb la seva creació Berlín va quedar dividida i la part est era part de la RFA, mentre que la part oest va ser otorgada a la RDA.
  • Creació de la RDA

    Creació de la RDA
    La creació de la República Democràtica d'Alemanya es va dur a terme el 1949 , aquesta va existir fins a la seva dissolució al 1990. Va ser un estat comunista sorgit després de la Segona Guerra Mundial. La RDA va intervenir en el Pacte de Varsòvia i, al 1989, amb la caiguda del mur de Berlín, es va unir a la RFA (República Federal d'Alemanya).
  • Period: to

    Guerra de Corea

    Va ser un conflicte dut a terme per dos bàndols: la República de Corea, recolzada pels nordamericans i, la República Democràtica de Corea, amb el suport de la Xina i la Unió Soviètica. Pertany a una de les operacions a conseqüència de la Guerra Freda.
  • Period: to

    Eisenwower al poder

    Va ser un militar i polític que va presidir els EUA durant 8 anys. Era membre del Partit Republicà i fundador de l'OTAN. Durant el seu mandat va intervenir en l'alt el foc de la Guerra de Corea i va considerar l'armament nuclear com una priorittat, entre d'altres fets.
  • Armistici de Panmunjom (Corea)

    Armistici de Panmunjom (Corea)
    És acord de no-agressió entre els EUA i Corea del Nord, vigent a dia d'avui. També va ser un tracte per negociar la pau i acabar així amb els conflictes a la península de Corea per part dels aliats dels dos bàndols.
  • Period: to

    Khruixov al poder

    Va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Stalin. Va impulsar un seguit de reformes que es van anomenar reformes desestalinistes. També va encoratjar la lluita per una millor relació entre soviètics i nord-americans. Va ser el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica de 1953 a 1964 i primer ministre de la Unió Soviètica de 1958 a 1964. Quan el van treure del poder, va passar els set darrers anys de la seva vida sota la supervisió del KGB.
  • Invasió del Vietnam del Sud

    Invasió del Vietnam del Sud
    És el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els EUA i el règim dictatorial de Vietnam del Sud. Va començar l'any 1954 i no va finalitzar fins el 30 d'abril de 1975. El 1973, els nord-americans van signar els acords de pau de París i es van retirar de la guerra ja que havien perdut molts suports degut a les seves pràctiques, que vulneraven els drets humans, en el camp de batalla. La guerra però va acabar més tard.
  • Period: to

    Guerra de Vietnam

    Es van enfrontar dos bàndols: la República Democràtica del Vietman, juntament amb el Front d'Alliberament Nacional de Vietnam, contra la la dictadura de Vietnam del Sud, recolzada pels EUA. Durant aquesta guerra, es van realitzar un gran nombre de guerres de guerrilles, enlloc dels escenaris típics de lluita d'un conflicte. Finalment, els americans van retirar-se davant l'embergadura que els suposava el conflicte. La guerra acaba amb la proclamació de la República Socialista del Vietnam.
  • Derrota de Dien Bien Phu (Vietnam)

    Derrota de Dien Bien Phu (Vietnam)
    La batalla de Dien Bien Phu va durar 55 dies i es va disputar entre el Viet Minh i el Cos Expedicionari Francès de l'Extrem Orient. Es coneix com l'última batalla de la guerra d'Indoxina. Per finalitzar la guerra es van decidir signar els acord de Ginebra, els quals els EUA es va negar a signar per brindar el seu suport a Ngô Đình Diệm. Això va suposar que Vietnam formés part d'un règim autoritari i que es creés, posteriorment, Front Nacional de Lliberació, amb les hostilitats comportades.
  • Period: to

    Coexistència pacífica

    Va ser un terme de política internacional que feia referència a la relació que haurien de mantenir en un futur l'URSS i els EUA. Pels occidentals, aquest fet consideren que es va pruir des del 1955 fins al 1962 i, per als soviètics; des del 1955 fins al 1984.
  • Pacte de Varsòvia

    Pacte de Varsòvia
    El Pacte de Varsòvia, també conegut com el Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, va ser signat a Varsòvia el 14 de maig de 1955. Va ser un acord de cooperació militar signat pels països del Bloc de l'Est. L'objectiu d'aquest pacte creat per l'URSS era aminorar l'amenaça de la OTAN i el rearmament d'Alemanya. Passats uns anys, al 1991, es va disoldre a causa de les revolucions que van portar a la caiguda del mur de Berlín.
  • Nacionalització del Canal de Suez

    Nacionalització del Canal de Suez
    La nacionalització egipta del canal es va produir a mans Gamal Abdel Nasser, antic president d'Egipte. Ho va fer per facilitar la financiació de la construcció de la presa d'Asuan. Això va enfadar a França i Regne Unit, principals accionistes del canal i principals beneficiaris del petroli que passava pel canal. Davant d'aquestes tensions, va acabar desencadenant-se la Guerra del Sinaí. Al 1957, amb la intervenció de l'ONU, les tropes europees i islaelines van haver de retirar-se.
  • Period: to

    Kennedy al poder

    Kennedy va ser un respectat president dels EUA que va governar fins al dia del seu assassinat. Va morir a mans de Lee Harvey Oswald, membre del Partit Comunista dels Estats Units.
    Mentres es trobava al poder va intervenir en diversos esdeveniments com la construcció del mur de Berlín, l'exploració espacial o la invasió de la Badia de Cochinos.
  • Inici del govern de Fidel Castro (a Cuba)

    Inici del govern de Fidel Castro (a Cuba)
    Castro va entrar a la política com opositor polític. Va aconseguir establir un govern revolucionari el 1961, amb la derrota militar del dictador Batista. Durant el seu mandat, va aconseguir enemistar-se amb els EUA per expropiacions que es van produir a nord-americans. Això va comportar un embargament econòmic contra Cuba. Pel que fa al seu model de lideratge del poble cubà, apareixen dos punts de vista; un diu que es va establir una dictadura i l'altre que es van seguir els desitjos del poble.
  • Crisi dels míssils de Cuba

    Crisi dels míssils de Cuba
    Va ser un conflicte diplomàtic entre la Unió Soviètica i els Estats Units entre el 16 i el 20 d'octubre de 1962. Va ser un dels moments més tensos de la Guerra Freda degut a l'instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori Cubà. Això donava un avantatge molt important a l'URSS per atacar nuclearment als EUA.
  • Acords de París (Vietnam)

    Acords de París (Vietnam)
    Van ser una sèrie d'acords destinats a acabar amb la Guerra de Vietnam i ficar pau d'una vegada per totes en aquell territori. Es van implantar un seguit de mesures enfocades a l'aplicació dels drets fonamentals, la independència de Vietnam del Sud i l'estabilització de l'Àsia.