Model Atòmic _ Guillem Pujolà Padrosa

  • Descubriment de l'electró

    Descubriment de l'electró
    L'electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica negativa. Té com a símbol "e" Es troba a l'escorça de l'àtom i és de massa molt petita. La següent imatge correspon a la representació d'un àtom i tal com s'ha dit anteriorment, l'electró s'hi troba a l'escorça.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó
    El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva que es troba al nucli de l'àtom. En comparació a l'electró té molta més massa. Té com a símbol "p". La següent imatge correspon a la representació del protó dins de l'àtom. Tal com s'ha dit anteriorment, el protó s'hi troba en el nucli.
  • Model Atòmic de Thompson

    Model Atòmic de Thompson
    El model atòmic de Thomson, conegut com a puding de panses és un model d'àtom que ell va proposar per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró. Thomson suposà que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva, la qual tenia al seu interior corpuscles amb càrrega negativa disposats en intervals regulars sobre una esfera amb el mateix centre que l'àtom, i en moviment. La següent imatge correspon a la representació d'aquest model atòmic.
  • Period: to

    Publicació de la teoria de la relativitat

    La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 i1916 que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això significa que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador.
  • Model Atòmic de Bohr

    Model Atòmic de Bohr
    El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms. El seu model considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. En aquestes òrbites els electrons no emeten energia, contradient la teoria electromagnètica. La següent imatge correspon a la representació del model atòmic d'en Bohr.
  • Descoberta del positró

    Descoberta del positró
    El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada. És una partícula d'antimatèria que, quan es topa amb un electró, n'anihilen donant lloc a un fotó. La imatge següent correspon a la representació d'un positró.
  • Descubriment del neutró

    Descubriment del neutró
    El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol "n". No té càrrega elèctrica i és de massa lleugerament superior a la del protó. Es troba dins el nucli de l'àtom. La següent imatge correspon a la representació del neutró dins de l'àtom, tal com s'ha dit anteriorment, el neutró s'hi troba en el nucli.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN
    L'Organització Europea per a la Recerca Nuclear és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules. La següent imatge correspon al logotip del CERN.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí
    El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2. És la segona partícula més abundant de l'univers. Només interactuen amb la gravetat i amb la interacció feble i per aquest motiu són de molt difícil detectació. La imatge següent correspon a la representació d'un neutrí.
  • Descobriment dels quarks

    Descobriment dels quarks
    Un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons, els components dels nuclis atòmics. A la següent imatge es pot veure una representació del quarks formant matèria com components de nuclis atòmics.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC
    El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008. La següent imatge correspon a l'accelarador de partícules de tipus col·lisionador.
  • Inauguració del Sincrotró Alba

    Inauguració del Sincrotró Alba
    El Sincrotró ALBA és una infraestructura científica singular que permet explorar els detalls de la matèria en un gran ventall d'àmbits científics. La Font de llum de sincrotró Alba és un sincrotró situat al Parc de l'Alba conegut internacionalment com a Barcelona Synchrotron Park, al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès. La construcció va estar cofinançada pel Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya. La següent imatge correspon a l'establiment.