-
1400 BCE
El bressol d'Occident
Comença amb l'estructura i l'aparició de les monedes.
Antiguitat clàssica (segle V a.C. - segle V d.C.)
Desenvolupament de la filosofia grega (Sòcrates, Plató, Aristòtil). -
546 BCE
1. La teoria de l'arjé (el principi primordial)
Filòsof: Tales de Milet (c. 624–546 a.C.) Invent: Tales va ser el primer a proposar que totes les coses de l'univers provenen d'un principi únic, que ell va identificar com a aigua. Aquest va ser el primer intent filosòfic de trobar una causa fonamental o principi originari del cosmos. -
476 BCE
L'ordre de Déu
Edat Mitjana (segle V - segle XV)
Domini de la teologia i la religió, amb figures com Sant Tomàs d'Aquino. -
470 BCE
Sócrates (470 a. C.-399 a. C.)
-
384 BCE
Aristòtil (384 a. C. a 322 a. C.)
-
348 BCE
2. La dialèctica
Filòsofs: Sòcrates i Plató (c. 470–399 a.C. i c. 428–348 a.C.) Invent: El mètode dialèctic, que consistia en l'intercanvi de preguntes i respostes per arribar a la veritat. Sòcrates el feia servir per qüestionar els seus interlocutors i exposar les contradiccions en les seves idees, mentre que Plató el va perfeccionar i el va utilitzar per ensenyar la teoria de les Idees. -
348 BCE
3. La teoria de les Idees o Formes
Filòsof: Plató (c. 428–348 a.C.) Invent: Plató va desenvolupar la teoria de les Idees o Formes, segons la qual el món material és només una còpia imperfecta d'un món abstracte i immutable de formes perfectes. Aquest concepte de realitats universals es va convertir en un dels pilars de la filosofia occidental. -
322 BCE
5. El concepte d'ètica de la virtut
Filòsof: Aristòtil (384–322 a.C.) Invent: Aristòtil va desenvolupar l'ètica de la virtut, que sosté que l'ànim humà arriba a la felicitat (eudaimonia) a través de la pràctica de virtuts com la temperància, el valor i la saviesa, centrant-se en el desenvolupament del caràcter més que en seguir regles morals abstractes. -
322 BCE
4. La lògica formal
Filòsof: Aristòtil (384–322 a.C.) Invent: Aristòtil va fundar la lògica formal amb el seu sistema de sil·logismes, un mètode deductiu per fer inferències a partir de premisses. Aquesta invenció no només va impactar la filosofia, sinó també la ciència i les matemàtiques, constituint la base de la lògica moderna. -
315 BCE
Plató (427 a.C. - 347 a.C.)
-La República: Diàleg sobre la justícia i l'organització de la societat ideal. (Segle IV a. C)
-Fedó: Discussió sobre la immortalitat de l´ànima. -
27 BCE
El naixement de l'imperi (s.XXVIII a s.XV)
Imperi Romà (27 a.C. - 476 d.C.)
Consolidació de l'imperi i la seva influència a Europa
El món hel·lenístic. -
Descartes (1596 - 1650)
-Discurs del mètode: Introducció al mètode científic i el dubte metòdic. (1637) -
6. El mètode cartesà de la dubte radical
Filòsof: René Descartes (1596–1650) Invent: Descartes va introduir el dubte metòdic, un procés filosòfic de posar en dubte tot el que no es pugui conèixer amb certesa absoluta. La seva famosa declaració "Cogito, ergo sum" ("Penso, per tant existeixo") va sorgir d'aquest mètode i es va convertir en la base de la seva teoria del coneixement. -
La raó i l'època de les llums
Il·lustració (segle XVII - XVIII)
Èmfasi en la raó, l'empirisme i el racionalisme (Descartes, Locke, Rousseau). -
Hume (1711 - 1776)
-Investigació sobre l'entesa humana: Anàlisi del coneixement i experiència. -
L'esperit del poble
Romanticisme (finals del segle XVIII - XIX)
Enfocament a la cultura popular, la història i la identitat nacional. -
Kant (1724 - 1804)
-Crítica de la raó pura: Establiment dels límits i capacitats del coneixement. (1781)
-Crítica de la raó pràctica: Fonaments de l'ètica i la moral. (1788) -
El rerefons del subjecte
Segle XIX - XX
Desenvolupament del pensament subjectiu i psicològic (Kant, Nietzsche). -
La ciència a debat
Segle XIX - XX
Avenços en la ciència i les seves implicacions filosòfiques (Darwin, Freud). -
8. La crítica a la raó pura
Filòsof: Immanuel Kant (1724–1804) Invent: Kant revoluciona la filosofia moderna amb la seva obra Crítica de la raó pura, on va proposar que el coneixement no és només una recepció passiva de dades sensorials, sinó que està condicionat per les estructures mentals a priori que els éssers humans tenen. D'aquesta manera, va desafiar la manera en què entenem el món i el coneixement, introduint la idea que només podem conèixer els fenòmens tal com apareixen per a nosaltres, però no la "cosa en si". -
Karl Marx (1818 - 1883)
-
Sigmund Freud (1856 - 1939)
-
Mill (1806 - 1873)
L'utilitarisme: exposició de la teoria ètica de l'utilitarisme. (1863) -
Nietzsche (1844 - 1900)
-Així va parlar Zaratustra: Obra filosòfica sobre el superhome i la mort de Déu. (1883 y 1885) -
L'espectador entra a escena
Teatre del segle XX
Innovacions a la dramatúrgia i la inclusió del públic a l'experiència teatral. -
Existencialismes i vitalismes
Segle XX
Moviment existencialista (Sartre, Camus) i vitalisme (Bergson). -
7. El concepte de "la voluntat de poder"
Filòsof: Friedrich Nietzsche (1844–1900) Invent: Nietzsche va desenvolupar la idea de la voluntat de poder, una força fonamental en els éssers humans que impulsa tant el desig de superar-se a un mateix com la creació de valors. Per Nietzsche, aquesta voluntat és central en la vida humana i explica tant el creixement individual com la lluita pel poder a les societats. -
Crisi de la raó moderna
Finals del segle XX - XXI
Crítiques a la raó moderna i el postmodernisme (Lyotard, Foucault). -
Nussbaum (1947 - present)
L’Enfocament de les Capacitats:
-Les fronteres de la justícia: Reflexions sobre la justícia social i l'ètica. (2012)
-Sense ànim de lucre: Defensa de la importància de l'educació liberal. (2011)