Filosofia

Tales de Milet (625 a.C - 543 a.C)

625 BCE

Tales de Milet va ser un filòsof presocràtic a Milet ciutat grega a la Jonia.
Es va especialitzar en l'Ètica, Metafísica, Matemàtiques, Astronomia...
Una de les seves aportacións fou el Teoremes de Tales.
Va morir el 543 a.C. d'insolació a Aydin, Anatòlia, mentre contemplava uns jocs gimnàstics a la LVIII Olimpíada.

Pitàgores (569 a.C. - 475 a.C.)

569 BCE

Filòsof grec presocràtic. Va néixer a l'illa de Samos, fill de Mnesarc, un gravador i tallador de pedres precioses. En aquella època Samos estava dominada per la tirania de Polícrates que va aconseguir un gran desenvolupament econòmic i cultural de la polis.

Heràclit (535 a.C. - 470 a.C.)

535 BCE

Va ser un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Va ser considerat de l'escola jònica, encara que diferia dels seus principis en alguns punts.
Va ser mestre de Sòcrates i va més tard va morir amb 60 anys.

Parmènides (530 a.C. - 515 a.C.)

530 BCE

Va ser un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia.
Provinent d'una família benestant, era fill de Pires, i havia nascut a la colònia grega d'Elea a la Magna Grècia, que havia estat fundada poc temps abans. La ciutat d'Elea (Ἐλέα en grec) va ser coneguda en temps romans, i fins ara, pel nom de Velia

Presocràtics (S.VI i V a.C.)

500 BCE

Conjunt de pensadors grecs anteriors a Sòcrates.Entre els presocràtics s'inclouen també filòsofs contemporanis de Sòcrates però que van seguir les orientacions teòriques dels filòsofs dels segles VI i V aC.
Entre els autors presocràtics contemporanis de Sòcrates destaquen l'atomista Demòcrit, el naturalista eclèctic Diògenes d'Apol·lònia i molts sofistes.

Protàgores (481 a.C. - 411 a.C.)

481 BCE

Era fill d'Artemó o de Meandre. Admirat expert en retòrica que recoriael món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre l'ús correcte de les paraules o ortoepeia. Plató l'acredita com a l'inventor del paper del sofista professional o professor de "virtut".

Sòcrates (470 a.C - 399 a.C)

470 BCE

Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment.
L'any 399 a.C. va morir condenat per no creure als deus grecs.

Plató (427 a.C. - 347 a.C.)

427 BCE

Va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.
Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major.

Sofistes (S. V - IV)

400 BCE

Va ser un grup de filòsofs que eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d'una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc., que consideraven relatius.
Protàgores és considerat el pare d'aquesta disciplina.

Aristòtil (384 a.C - 322 a.C)

384 BCE

Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. És considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI.
Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia.

Epicur (341 a.C. - 270 a.C.)

341 BCE

Filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. En el 341 aC, va néixer a Samos. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d'emigrar i es va instal·lar a Colofó vivint com a mestre.

Hel.lenisme (323 a.C. - 30 a.C.)

323 BCE

És l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.Aquesta expansió cultural es coneix com a període hel·lenístic.

Agustí d'Hipona (354 d.C)

354

Aurelius Augustinus Hipponensis va néixer a la localitat de Tagaste, a l'Àfrica romana.
Segons ell, la fe i la raó no són excloents, sinó dos camps que necessiten ser equilibrats i complementats: "Creieu per comprendre, i compreneu per creure", va exclamar. Fins al redescobriment d'Aristòtil al segle XIII, la cultura europea va ser decisivament influïda pel seu pensament.

Filosofia Medieval (476 d.C - 1453 d.C.)

476

Es tracta d'un llarg període caracteritzat per importants esdeveniments històrics, socials, polítics i culturals. De la mà de l'Església comença la construcció d'un saber unitari amb el dogma cristià com a principi i fi de reflexió.
A grans trets, la filosofia medieval està caracteritzada per la recepció de la filosofia hel·lènica en els àmbits cultes de les societats cristianes, islàmiques i jueves, i també per l'adaptació de la filosofia al marc propi de cada religió monoteista.

Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)

1225

Va ser un dels filòsofs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.

Guillem d'Ockam (1285 - 1347)

1285

Es va convertir en un membre principal d'un petit grup de dissidents franciscans a la cort de Lluís el 1342, després de la mort de Miguel de Cesena. Va morir el 1349 al de la pesta negra. Ockam afirma que hi han dues formes de coneixement: la intuïció intel·lectual (no es refereix únicament a la sensitiva) i el coneixement abstracte. El coneixement intuïtiu perfecte, el que és el principi de l'art i la ciència, és l'experiència, que sempre té per objecte una realitat actual i present.

René Descartes (1596 - 1650)

1596

Descartes és considerat com l'iniciador de la filosofia racionalista moderna pel seu plantejament i resolució del problema de trobar un fonament del coneixement que en garanteixi la certesa, i com el filòsof que suposa el punt de ruptura definitiu amb l'escolàstica. Afirmà un dualisme substancial entre l'ànima i el cos, trencant amb la tradició aristotèlica. La seva declaració filosòfica més coneguda és "Penso, després existeixo"

Filosofia Moderna ( XVII i XVIII)

1600

Aquesta filosofia té l'origen del coneixement com a centre principal d'interès i viu la polèmica entre racionalisme i empirisme. La reflexió ètica s'allunya de la religió i es lliga amb la política i la raó. Predomina una concepció de l'ésser humà propera a l'individualisme i s'aprecia una notable influència de la ciència i les matemàtiques, juntament amb un declivi de la religió com a font de doctrina.

Locke (1632 - 1704)

1632

Va ser un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Locke estudiava medicina a la Universitat d'Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país.

David Hume (1711 - 1776)

1711

Va ser un important filòsof escocès del segle XVIII.Se'l considera el més important dels empiristes britànics.Va estudiar dret per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió a causa de les seves afeccions literàries i filosòfiques.

Immanuel Kant (1724 - 1804)

1724

Va ser un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740, entra en la Universitat de Königsberg, la seva ciutat natal, com a estudiant de teologia.

Filosofia Contemporània (XIX - XX)

1800

La filosofia contemporània suposa un punt d'inflexió i una ruptura amb la filosofia anterior, un reconeixement del poder de la raó que analitza, crea i transforma el món. Sorgeixen nous corrents filosòfics, filosofia analítica, hermenèutica, el marxisme, el vitalisme, el positivisme, l'estructuralisme, el neopositivisme, l'existencialisme, la fenomenologia, la psicoanàlisi.
El tema central és l'ésser humà, la seva essència i la qüestió del llenguatge, comença a adquirir rellevància.

Karl Marx (1818 - 1883)

1818

Karl Marx va ser un pensador d'origen alemany, va neixer a Tréveris, Prússia occidental i va morir a Londres. Considerat com el pare del socialisme científic. La seva obra més important és 'El Capital' publicat juntament amb Engels el 1867. La teoria marxista proposa, a més d'eliminar les classes socials, que el proletariat s'encarregui de governar sota un sistema socialista amb l'objectiu de fer canvis socioeconòmics capaços de comportar el comunisme i una societat més igualitària.

Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844 - 1900)

1844

Fou un notable i polèmic filòleg i filòsof alemany autor de les obres Així va parlar Zaratustra, La voluntat de poder, L'origen de la tragèdia, Gaya Ciència, etc... Va ser un gran crític de la cultura occidental i va considerar que el seu sentit sempre havia estat reprimir la vida en nom del racionalisme i de la moral. La seva principal aportació pel que fa al pensament va ser replantejar els valors que fonamentaven la vida va desenvolupar la doctrina de la voluntat del poder..

Hermenèutica (S.XVIII - XIX)

1850

És l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.
La necessitat d'una disciplina hermenèutica ve donada per l'ambigüitat i la complexitat del llenguatge natural, que freqüentment condueixen a interpretacions diferents, o fins i tot contràries, en relació amb el significat d'un text. L'hermenèutica intenta desxifrar el significat darrere les paraules i, amb això, intenta l'exegesi de la raó mateixa sobre el significat.

Sigmund Freud (1856 - 1939)

1856

Sigmund Freud fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Va crear un nou esquema de psicologia, la psicoanàlisi. Amb la Teoria Psicoanalítica, Sigmund Freud volia demostrar que la major part d'activitats que duu a terme l'ésser humà són inconscients, deixant un petit percentatge per a altres que les realitzem conscientment.

Heidegger (1889 - 1976)

1889

Va ser un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle XX. És conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia, l'hermenèutica i l'existencialisme.Va ser un membre actiu del Partit Nazi de 1933 a 1945. Hi ha controvèrsia sobre la relació entre la seva filosifia i el nazisme.

Gadamer (1900 - 2002)

1900

Va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.

Sartre (1905 - 1980)

1905

Va ser un filòsof, professor, crític literari i escriptor francès. La seva vida intel·lectual compromesa suscità força polèmiques i resistències, s'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson.

Escola de Frankfurt (1922 - Actualitat)

1922

Una tendència filosòfica representada per un grup de pensadors alemanys agrupats entorn de l'Institut de Recerca Social, de Frankfurt, creat el 1922. El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, va ser l'adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions.

Habermas (1929 - 2018)

1929

És un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i de dret).
És el principal representant de la "Segona Generació" de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria Crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social.

Existencialisme (1940 - 1950)

1940

És un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta.