Socialsfoto

La transició del feudalisme al liberalisme a l’Europa Occidental. Les revolucions burgeses (An-Sophie Vanhout i Núria Espina Font 4t A)

By anso
  • Period: to

    REVOLUCIÓ ANGLESA

    La Revolució anglesa és el període de la història del Regne Unit que abasta des de 1642 fins a 1689. S'estén des de la fi del regnat de Carles I d'Anglaterra, passant per la República i el Protectorat d'Oliver Cromwell i finalitza amb la Revolució Gloriosa, que destitueix Jacobo II.
  • MONTESQUIEU

    MONTESQUIEU
    Fou un filòsof francès del Segle de les Llums
  • Period: to

    LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

    Mor Carles II sense fills, deix el tro a Felip V, net de Lluís XIV de França. L’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria, no acceptà el testament. Es formen 2 bàndols. Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos van aliar-se amb Felip V.
    La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya.
  • Period: to

    ANTIC RÈGIM

    Era el sistema social, polític i econòmic imperant al continent europeu. Però cal tenir en compte que va sorgir com a consolidació i evolució gradual del feudalisme propi de l'edat mitjana.Es caracteritzava per una societat classificada entre els que gaudien de privilegis legals i els que no. Els primers estaven jurídicament per damunt de la gran majoria de la població, i per tant s'acceptava la desigualtat de drets entre les persones.La població quedava classificada en tres estaments.
  • Period: to

    LA IL·LUSTRACIÓ

    Era un moviment cultural i intel·lectual,que va néixer a mitjans del segle XVIII i va durar fins als primers anys del segle XIX.Va ser sobretot actiu a França.Va inspirar profunds canvis culturals i socials, i un dels més dramàtics va ser la Revolució francesa.La seva finalitat era de dissipar les tenebres de la ignorància de la humanitat mitjançant les llums del coneixement i la raó.El segle XVIII és conegut, per aquest motiu, com el Segle de les Luces i de l'assentament de la fe en el progrés.
  • Period: to

    DESPOTISME IL·LUSTRAT

    El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVIII a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó.Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista.Es podria resumir amb el lema: de tot per al poble, però sense el poble.
  • ROUSSEAU

    ROUSSEAU
    Era un polímata suís francòfon. Va ser alhora escriptor, pedagog, filòsof, músic, botànic i naturalista, i encara que va ser definit com un il·lustrat, va presentar profundes contradiccions que el van separar dels principals representants de la Il·lustració, guanyant-se ara la ferotge malvolença de Voltaire i sent considerat un dels primers escriptors del preromanticisme.
  • Period: to

    REVOLCIÓ AMERICANA

    Va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit). D'aquest procés sorgiria una nova nació, segons el que va establir la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. La Revolució Americana tingué un gran nombre d'idees i esdeveniments que finalment conduïren a una separació política i social de les possessions colonials de tal manera que es passà d'una nació fusionada a partir de colònies individuals a una nació independent.
  • LA CONSTITUCIÓ AMERICANA

    LA CONSTITUCIÓ AMERICANA
    És la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. Va ser adoptada en la seva forma original el 17 de setembre de 1787 per la Convenció Constitucional de Filadèlfia (Pennsilvània) i després ratificada pel poble en convencions en cada estat en el nom de «Nosaltres el Poble» (We the People) .La Constitució té un lloc central en el dret i la cultura política estadounidense.La Constitució dels Estats Units és la constitució federal més antiga que es troba en vigor actualment al món.
  • DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ

    DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
    És un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
    Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
    Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776.
  • Period: to

    REVOLUCIÓ FRANCESA

    Va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat com a Assemblea Nacional el 1789 i va finalitzar amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte el 1799.
  • DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DEL CIUTADANA

    DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DEL CIUTADANA
    És un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà,i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes; fou redactada per tal de ser presentada a l'Assemblea nacional el 28 d'octubre del 1791 per ser-hi adoptada.
  • Period: to

    L'ÈPOCA DEL TERROR

    Va ser un període de canvis centrats en l'auge de la Revolució francesa, que va durar des de 1793 a 1794,i que ha generat nombrosos debats. Segons alguns historiadors, el Terror estava caracteritzat per la brutal repressió per part dels revolucionaris mitjançant el recurs al terrorisme d'Estat.Aquest període va transcórrer sota l'ègida del Comitè de Salvació Pública,òrgan executiu creat a l'abril de 1793 per donar suport i reforçar l'acció del Comitè de Seguretat General que existia des de 1789.
  • Period: to

    L'IMPERI NAPOLEÒNIC

    Va ser l'imperi dut a terme des de la coronació de Napoleó Bonaparte en 1804 fins que va ser tret de la corona a 1815. Aquest es va caracteritzar per ser un fort imperi amb diversos atacs a la Gran Bretanya, Rússia i Prússia entre altres nacions sota les anomenades guerres napoleòniques.
  • Period: to

    GUERRA DEL FRANCÈS

    Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
    Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol.
  • Period: to

    L'EMANCIPACIÓ DE L'AMÈRICA HISPÀNICA

    Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de l'imperi colonial d'Amèrica.
    L'any 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap d'Hornos, i des de l'Atlàntic al Pacífic.
    L'any 1825, disset anys després, solament li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico a l'Atlàntic (i les illes Filipines al Pacífic), que va acabar perdent a la guerra de 1898 contra els Estats Units.
  • LA PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

    LA PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
    fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812,reunides a Cadis,sota l'assetjament dels francesos.Establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei),la monarquia constitucional,la separació de poders,la limitació del rei,el sufragi universal masculí indirecte,la llibertat d'impremta,la llibertat d'indústria i el dret de propietat entre altres.Deia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia l'exercici de qualsevol altra.
  • RESTAURACIÓ ABSOLUTISME

    RESTAURACIÓ ABSOLUTISME
    La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.
  • Period: to

    EL REGNAT DE FERRAN VII

    El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
    En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820.
  • REVOLUCIÓ DE 1830

    REVOLUCIÓ DE 1830
    La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, França, amb l'anomenada Revolució de Juliol de París que van portar al tron ​​a Lluís Felip I de França i van obrir el període conegut com Monarquia de Juliol. Es va estendre pel continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència davant Holanda; Alemanya i Itàlia.
  • Period: to

    EL REGNAT D'ISABEL II

    Durant el regnat d'Isabel II es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va fer al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme. El carlisme representava la ideologia absolutista. Les apiracions dels carlins, no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla, que ajudar-se dels liberals. Serà el gran pas per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya.
  • Period: to

    GUERRES CARLINES

    Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
  • REVOLCIÓ DE 1848

    REVOLCIÓ DE 1848
    Són denominacions historiogràfiques de l'onada revolucionària que va acabar amb l'Europa de la Restauració (el predomini de l'absolutisme al continent europeu des del Congrés de Viena de 1814-1815).
  • Period: to

    UNIFICACIÓ ITALIANA

    Fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes".
  • Period: to

    SEXENNI DEMOCRÀTIC

    És un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.
  • UNIFICACIÓ ALEMANYA

    UNIFICACIÓ ALEMANYA
    La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
  • Period: to

    RESTAURACIÓ BORBÓNICA

    La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
    El pronunciament de Martínez Campos el 29 de desembre de l'any 1874 a la ciutat de Sagunt restablí la Monarquia Espanyola i la dinastia borbònica en el fill d'Isabel II, el rei Alfons XII d'Espanya.
  • LES BASES DE MANRESA

    LES BASES DE MANRESA
    Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, venien de les antigues constitucions catalanes del 1585.