-
Primer Congrés Catalinista
Valentí Almirall impulsa una acció política catalana al marge dels partits d'àmbit estatal. La seva tasca el va aportar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia ajuntar tendències diversers, des del fedalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on defensa la necessitat que el catalanisme superés la formulació literaria i cultural i passés dels "interesos materials" del país -
Partit Centre Catala
Es va acordar la formació del partit Centre Català, encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalinisme arreu del Principat i va ser qui va convocar el segon Congrés Catalinista (1883) -
Segon Congrés Catalanista
En el segon Congrés Catalanista es ba fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucuralista, i s'impliquessin en organitzacions estricament catalanes. -
Míting a la Llotja de Barcelona
El Centre Català va convocar a la Llotja de Barcelona, van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i altres entitats catalanistes per tal d'assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, manifest polític unitari del catalamisme presentat a Alfons XIII. -
Memorial de Greuges
Primer manisfest polític unitari del catalisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava centralisme i es demanava dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
"Lo Catalanisme"- Valentí Almirall
Almirall publica Lo Catalanisme, on establia bases ideològiques d'un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. -
Lliga de Catalunya
Arran discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió, es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter + conservador que pojecte Almirall i sintonitzava millor amb burgesia descontenta amb política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner,Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l'oficialitat llengua catalana,defensa dret civil català, proteccionisme i execució política catalana. -
Exposició Universal de Barcelona
Fracasa la proposta i Almirall perd suport perquè representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana i perquè tenia un component social més feble que el republicanisme federal, que limitava les bases populars. Finalment la forta oposició Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. Després el centre Català va desapareixer i l'influencia d'Almirall dins del moviment catalanista va esmorteint-se -
Period: to
Missatge a la Reina Regent
Una de les iniciatives de la Lliga de Catalunya va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), on demanaven a Maria Cristina l'autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del codi civil en 1889, on el catalinisme va obtenir la seva primera vistòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d'aquest Codi Civil. -
Catalanisme conservador
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força al 1890, consolidant un catalanisme conservador. Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. -
Unió Catalanista p.2
Va tenir un suport important a la Catalunya rural (que entroncava amb les organitzacions comarcals), propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. La seva militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. -
Unió catalanista p.3
La Unió tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis per l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya, més enllà de l’organització descentralitzadora de l’Estat. El seu punt més feble fou la tensió entre els sectors contraris a la participació política i els que defensaven la necessitat de convertir aquesta en una organització política que es presentés a les eleccions. -
Unió catalanista p.1
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista i la Lliga de Catalunya va proposar la fundació de la Unió Catalanista (1891) nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. -
La tradició Catalana
Però tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe Vic, que 1892 va publicar La tradició catalana, on defensava que esperit Catalunya reposa en família, propietat i religió. Refusen el canvi social i presenten una Edat Mitjana idealitzada como a valors que calia aplicar . Defensen que: l'Esperit de Catalunya reposa en la familia, la profietat i la religió. -
Aprovació Bases de Manresa
Va tenir lloc un dels primers actes de la Unió Catalanista a Manresa, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. -
Estructura Bases de Manresa
Estructurada 17 articles,Bases definien poder regional sobirania de Cat, deixant competències Estat central limitades:competències absoltes pel poder català en matèria legislativa,educació,justícia, ordre públic,encunyació moneda;oficialitat llengua cat; càrrecs públics Cat exercits catalans; servei militar voluntari; restabliment antigues institucions(audiència reial i corts elegides sufragi corporatiu) i vinculació Cat amb Esp per un pacte institucions amb Corona(mostrant caràcter arcaïtzant). -
Desastre o crisi del 1898
Desprestigi dels partits dinàstics :manifest la ineficàcia envers la regeneració de la política espanyola tal com demanaven sectors socials del país. Afavoreix les aspiracions polítiques del catalanisme (uns líders consolidats, un cos doctrinari amb entitat i una forta mobilització socials). Consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia -
Period: to
Catalanisme polític conservador
Malgrat la voluntat de consens que es pretenia amb institució com la Unió Catalanista, divergències constants durant tota la dècada, sobretot a causa del caràcter apolític que hom li va otorgar. La crisis per pèrdua darreres colònies(1898) i frustració burgesia catalana davant ineptitud govern espanyol per aplicar la política regeneracionsita de modernització de l'Estat, com es va demostrar en la protesta tancament de caixes (1899),van impulsar decisivament catalanisme polític caire conservador. -
Unió Regionalista
Davant el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja i la protesta ciutadana coneguda con “Tancament de Caixes”, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear la Unió Regionalista, un grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
Paral·lelament Unió Regionalista, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900), format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Candicatura dels quatre presidents
Amb dos grups polítics acorden presentar una candidatura unitària a les eleccions de maig, que responia confluència interessos perquè: el 1r, base social nodrida industrials i comerciants, però no projecte polític definit ni dirigents amb experiència. El 2n, programa polític possibilista i dirigents experts, però necessitava suports socials clars. Iniciativa coneguda com la candidatura dels 4 presidents: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres. -
Lliga Regionalista
fusió 2 grups: Unió Regionalista i Centre Nacional Català. Nova entitat política que va fer el diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. Victòries del 1901 marquen fita dins corrupte sistema electoral Restauració, fou 1r cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaven a Bcn. Hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes, on els últims van aconseguir èxits electoral i van dominar vida política catalana fins 1931. -
Lliga Regionalista 1a formació política moderna Estat espanyol
Lliga Regionalista 1a formació política moderna Estat espanyol: provoca trencament monopoli classes benestants partits dinàstics i una organització eficaç(afiliats,centres polítics,secretaria electoral). Influència entre industrials, comerciants i professionals Bcn,però, l'expansió resta de Cat, tmb entre propietaris agraris. Programa capaç aplegar majoria sectors benestants país disposats lluitar corrupte e ineficaç sistema centralista Rest i a favor reformisme polític atorgar autonomia a Cat