La configuració del catalanisme polític

  • Primer Congrés Catalanista

    Primer Congrés Catalanista
    Valentí Almirall va impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. Amb el Primer Congrés Catalanista pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país.
  • Centre Català

    Centre Català
    El partir Centre Català s’encarregava de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat.
  • Segon Congrés Catalanista

    Segon Congrés Catalanista
    En el Segon Congrés Catalanista es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.
  • Míting a la Llotja de Barcelona

    Míting a la Llotja de Barcelona
    El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII.
  • Lo catalanisme

    Lo catalanisme
    Almirall va publicar Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Però aquesta proposta va fracassar.
  • La Lliga de Catalunya

    La Lliga de Catalunya
    Arran les discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió, es va formar la Lliga de Catalunya. Tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana.
  • Exposició Universal de Barcelona

    Exposició Universal de Barcelona
    Es considera que l'organització de l'Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permetés un desenvolupament econòmic. La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia.
  • Missatge a la Reina Regent

    Missatge a la Reina Regent
    Una de les iniciatives de la Lliga Catalana va ser el Missatge a la Reina Regent, on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil.
  • Unió catalanista

    Unió catalanista
    Entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells.
  • Unió Catalanista a Manresa

    Unió Catalanista a Manresa
    Al 1892, va tenir lloc un dels primers actes de la Unió Catalanista a Manresa, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola.
  • Tancament de caixes

    Tancament de caixes
    la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes, van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.