-
476
Fi de l'imperi romà d'occident
El 476, Odoacre i els seus federats derrotaren l'exèrcit romà d'Occident a la batalla de Ravenna. I tambe van arribar a consegir conquista roma. -
622
Aparició de l’islam
L'expansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient. -
711
Arribada dels musulmans a la Península Ibèrica
El precedent immediat a la conquesta omeia d'Hispània es produeix el 710 quan Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya, va demanar a Tarif ibn Màlik, general amazic i governador de Tànger, de fer una petita expedició militar a la península Ibèrica, que va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits visigots que es disputaven el poder al Regne de Toledo. -
732
Derrota dels musulmans a Poitiers
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell -
785
Comencen les conquestes cristianes. Conquesta de Girona.
La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que es convertí en el comtat de Girona i que amb el temps passaria a formar part del Principat de Catalunya. La conquesta de Girona després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots. -
801
Conquesta de Barcelona
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini. -
1117
Conquesta de Tarragona
No fou, en canvi, fins a l'any 1116 quan les tropes catalanes del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, prengueren la ciutat de Tarragona a les musulmanes. Això no obstant, quedaren petits reductes de resistència musulmana, que havien fugit a refugiar-se a poblacions de la Serra de Prades (com, per exemple, a Siurana). El 23 de gener de 1118, el comte Ramon Berenguer III donava "la ciutat i el camp de Tarragona" al bisbe Oleguer de Barcelona. -
1149
Conquesta de Lleida
durant la campanya contra la taifa de Lleida que acabà amb la conquesta de Ramon Berenguer IV per al casal de Barcelona. -
1162
Es forma la Corona d’Aragó
La Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8] des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona -
1229
1229-1232: Conquesta de Mallorca
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més. -
1230
Es forma la Corona de Castella.
La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó,[1] el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries. La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157. -
1232
Conquesta de València
La conquesta. Es va realitzar entre 1232 i 1245. Fill de Pere II el Catòlic i Maria de Montpeller, Jaume I, va viure uns primers anys de vida difícils vivint juntament amb els cavallers templers al castell de Monzón. -
1348
Peste Negra
La pesta negra va acabar amb un terç de la població d'Europa i es va repetir en onades successives fins al 1490, va arribar finalment a matar uns 200 milions de persones. Cap dels brots posteriors va assolir la gravetat de l'epidèmia de 1348. -
1453
Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa -
1492
Fi de l’últim regne musulmà, el de Granada. Descobriment d’Amèrica.
L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.