Images (2)

Imperí Romà

  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Al II mil·lenni a.C. la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscos (al nord) i els grecs (al sud).
    A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van aixecar poblats sobre set turons, que van ser l’origen de la ciutat de Roma.
    Al principi, els romans es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavament comercial important. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

  • 509 BCE

    Inicia la Republica en Roma

    Inicia la Republica en Roma
    Al mil·lenni a.C. la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscos (al nord) i els grecs (al sud).
    A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van aixecar poblats sobre set turons, que van ser l’origen de la ciutat de Roma.
    Al principi, els romans es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavament comercial important. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    Republica

  • 450 BCE

    L'expansió de roma

    L'expansió de roma
    El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van permetre a Roma la conquesta de molts territoris.
    Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica.
    Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquerir el Mediterrani occidental. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • 395 BCE

    Divisio de l'imperi

    Divisio de l'imperi
    L'any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori.
    A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient.
    A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, i l’Imperi va sobreviure.
    En canvi, a l’Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per salvar l’Imperi. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • 313 BCE

    El cristianisme

    El cristianisme
    Constantí va decretar la fi de les persecuccions contra els cristians(Èdicte de Milà, 313).
    Al final de segle IV , l'emperador Teodosi va fer el cristianisme la religió oficial de L'imperi.
    Amb el temps, el cristianisme es va expandir arreu de l'imperi. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • 250 BCE

    Assemblees i Magistrats

    Assemblees i Magistrats
    El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions:
    - Els comicis, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats.
    - Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els cònsols.
    - El Senat, que era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • 190 BCE

    organització del imperi

    organització del imperi
    El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic. L' emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l’Imperi; per aplicar i transmetre les seves ordres es va crear el Consell imperial.
    Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un governador. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • 185 BCE

    Enfrontasió cartaginesos

    Enfrontasió cartaginesos
    Es van enfrontar en les anomenades guerres púniques. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • 44 BCE

    Asesinat de Juli Cesar

    Asesinat de Juli Cesar
    La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells, i van generar violentes guerres civils.
    Un d’aquests militars, Juli Cèsar, proclamat dictador perpetu (l’any 48 a.C.), va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder (44 a.C.). Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • 27 BCE

    Creació de l'imperi romà

    Creació de l'imperi romà
    Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’Imperi.
    Va concentrar en la seva persona tots els poderes civils i militars que abans exercien els magistrats.
    Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (gran pontífex).
    Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • Period: 27 BCE to 395

    L'Imperi Romà

  • 212

    Pax Romana

    Pax Romana
    Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat (pax romana).
    Roma es va convertir en una gran ciutat, amb més d’un milió d’habitants.
    L'any 212, l’emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.
    Al llarg dels segles II i III d.C., la difusió del cristianisme va anar agafant força a l’Imperi. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS
  • Period: 395 to 476

    Divisió de l'Imperi

  • 476

    Caiguda de l' Imperi Romà

    Caiguda de l' Imperi Romà
    Al comencament del segle V , els pobles germànics van travessar les fronteres i entraren a l'imperi occidental.
    Els pobles invasors es van anar instal.lant a les terres d'occident i crearen regnes independents.
    La caiguda de l'últim emperador romà d'Occident (Ròmul Augústul) marca la fi de l'antiguitat i el començament de l'edat mitjana. Roma - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS