Història de la filosofia

TALES DE MILET (f.antiga)

640 BCE

NAIXEMENT: 624aC
DEFUNCIÓ: 648aC
HISTÒRIA: Presocràtic. Filòsof i matemàtic grec. Iniciador de l'escola de Milet, la primera de les escoles filosòfiques de l'antiga Grècia, és considerat el primer filòsof per la seva aspiració a establir una explicació racional dels fenòmens de la natura.
TEORIA: Deia que de l’aigua es el principi de tot allò que existeix.

PITÀGORES (f.antiga)

572 BCE

NAIXEMENT: 572aC
DEFUNCIÓ: 496aC
HISTÒRIA: Presocràtic. Filòsof matemàtic grec. El seu nom està relacionat amb el teorema de pitàgores, va nèixer a la illa de Samos amb Tales de Milet. Gràcies a ell es van desenvolupar les matemàtiques hel·lèniques, la geometria i la aritmètica.
TEORIA: Teorema de Pitàgores (relació entre el triangle rectangle i el quadrat de la hipotenusa = suma de quadrats dels catets).

PERMÈNIDES (f.antiga)

540 BCE

NAIXEMENT 540aC
DEFUNCIÓ: 470aC
HISTÒRIA: Filòsof grec, representant de l'escola eleàtica, de la qual també van formar part altres filòsofs. Fundador de l'ontologia, Parmènides va concebre allò real com un i immutable )des de l'Antiguitat), la seva doctrina es va contraposar a l'Heràclit d'Efes. Tots dos són considerats els més profunds pensadors de la filosofia presocràtica.
TEORIA: Diu que l'ésser no pot originar-se del no ésser, i que l'ésser ni sorgeix ni desapareix.

HERÀCLIT (f.antiga)

535 BCE

NAIXEMENT: 535aC
FEUNCIÓ: 470aC
HISTÒRIA: Presocràtic grec neix a Éfeso. Obra afroística i les seves idees deriven de l’escola jónica de la filosofia grega. El pensament grec es s'orienta cap a la recerca d'un principi constitutiu comú a la pluralitat d'éssers de la natura.
TEORIA: La natura no estava formada per una última substància immutable, sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Tot es troba en “estat de flux” es tracta de la seva teoria més famosa.

PROTÀGORES (f.antiga)

481 BCE

NAIXEMENT: 481 aC
DEFUNCIÓ: 411aC
HISTÒRIA: Principal exponent del moviment sofista i el precursor de la profesionalització de la ensenyança retòrica, es va establir a Atenes on va conseguir una gran reputació.
TEORIA: Va defensar el relativisme del coneixement i dels valors (va negar l'existència de valors universals per tots i l’existència de veritats objectives, absolutes i universals)

SÓCRATES (f.antiga)

470 BCE

NAIXEMENT:470 ac
DEFUNCIÓ: 399aC
HISTÒRIA: Filosof sufista molt rellevant encara que no va deixar ap obra escrita la seva reflexió es centra en l’ésser humà, concretament en l’ètica. Sòcrates és una figura cabdal del pensament antic.
TEORIA: Segons Sòcrates, n'hi havia prou amb el coneixement del que és just (l'autognosi) per obrar correctament... Per tant, l'intel·lectualisme socràtic és una teoria moral que es basa en el coneixement del bé i la justícia.

PLATÓ (f.antiga)

427 BCE

NAIXEMENT: 427aC
DEFUNCIÓ: 347 ac
HISTÒRIA: Filòsof grec que va fundar l’escola filosòfica "Acadèmia d'Atenes", va ser el discípul de Sócrates i mestre de Aristótil, defensava el moviment Platonisme.
TEORIA: Defensa la teoria de les idees objectives (idealisme) no creu en els sentits en la font del coneixement.

ARISTÒTIL (f.antiga)

385 BCE

NAIXEMENT: 385aC
DEFUNCIÓ: 322aC
HISTÒRIA: Filòsof, científic i gran pensador de la humanitat. Va assistir a Atenes a la academia de Plató. Va rebre formació superior i es va convertir en professor de la filosofia platònica
TEORIA: Afirma el valor del coneixement empiric
(empirisme), aquell que es genera a partir dels sentits.

AGUSTÍ D'HIPONA (f.antiga)

354 BCE

NAIXEMENT: 354aC
DEFUNCIÓ:430aC
HISTÒRIA: Escritor, Teólog, i filòsof cristià. Va ser primer doctor de l'esglèsia cristiana. Durant anys es va dedicar a la poesia. A Roma va obrir una escola
TEORIA: Afirma que l’ànima humana no només coneix les coses materials si no també la seva esencia

EPICUR (f.antiga)

341 BCE

NAIXEMENT: 341aC
DEFUNCIÓ:270aC
HISTÒRIA: Filòsof grec, fundador de la escola a Mitilene que porta el seu nom (epicuraísme), els aspectes més destacats de la seva doctrina són: l’hedonisme racional i l’atomisme. Considerat el primer filòsof hel·lenístic
TEORIA: La sensació és la base de tot el coneixement i això passa quan les imatges arriben als nostres sentits. Davant cada sensació el nostre cos reacciona d’una manera diferent donant lloc als sentiments que són la base de la moral humana.

TOMAS D'AQUINO (f.medieval)

1225

NAIXEMENT: 1225
DEFUNCIÓ: 1274
HISTÒRIA:: Filòsof més destacat de l’edat mitja, principal representant de l’ensenyament escolàstic i figura de la teología sistemàtica. Va ser anomenat professor de filosofia a la Universitat de París.
TEORIA: La felicitat és el fi últim de l’home i que el coneixement de la natura humana permet especificar un conjunt de normes morals que constitueixen la llei natural.

GUILLEM D'OCKAM (f.medieval)

1285

NAIXEMENT: 1285
DEFUNCIÓ: 1347
HISTÒRIA: Filòsof, Llògic, Teòleg conegut per ser el representant del nominalisme.
TEORIA: Hi ha dos formes de coneixement: La intuició intel·lectual (no només sensitiva) i l’abstractiu (que firma que el conceixement intuitiu es el verdader).

DESCARTES (f.moderna)

1596

NAIXEMENT: 1596
DEFUNCIÓ: 1650
HISTÒRIA: Filòsof i matemàtic francès. Després de l'antiga filosofia grega i de l'apogeu i la crisi de l'escolàstica a l'Europa medieval, els nous aires del Renaixement i la revolució científica que el va acompanyar donarien lloc, al segle XVII, al naixement de la filosofia moderna.
TEORIA: “Penso, després existeixo”. Reconeixia també l'existència d'idees innates. Considerava que les idees de Déu, de la substància espiritual i corporal, són idees innates a l'home.

LOCKE (f.moderna)

1632

NAIXEMENT: 1632
DEFUNCIÓ: 1704
HISTÒRIA: pensador britànic, que va destacar especialment pels estudis de filosofia política. John Locke va ser diplomàtic, teòleg, economista, professor de grec antic i de retòrica, i va aconseguir renom pels seus escrits filosòfics.
TEORIA: Creia que la ment humana és com un llenç en blancen néixer: que el nostre coneixement del món només pot procedir de l'experiència. Aleshores som capaços de racionalitzar aquest coneixement per formular idees noves.

HUME (f.moderna)

1711

NAIXEMENT: 1711
DEFUNCIÓ:1776
HISTÒRIA: Filòsof britànic. David Hume va estudiar durant un temps lleis a la Universitat d'Edimburg per voluntat de la seva família, però la seva falta d'interès va determinar que abandonés la carrera i es veiés obligat a buscar la manera de guanyar-se la vida.
TEORIA: Va argumentar contra l'existència d'idees innates, i va postular que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència.

KANT (f.moderna)

1724

NAIXEMENT: 1724
DEFUNCIÓ: 1804
HISTÒRIA: Filòsof alemany. El 1740 va ingressar a la Universitat i va ser alumne de Martin Knutzen, qui li va imbuir així mateix l'interès per la ciència natural (mecànica de Newton).
TEORIA: Va argumentar que, pel fet que no podem saber completament quines seran les conseqüències de qualsevol acció, el resultat podria ser inesperadament nociu. Per tant, cal actuar per evitar l'error conegut, la mentida, en lloc d'evitar un error potencial.

NIETZSCHE (f.contemporània)

1844

NAIXEMENT:1844
DEFUNCIÓ:1900
HISTÒRIA:Filòsof alemany. Després d'estudiar filologia clàssica va obtenir la càtedra extraordinària de la Universitat de Basilea. Va abandonar la docència. A la seva joventut va ser amic de Richard Wagner, per qui sentia una profunda admiració, encara que més tard trencaria la seva relació amb ell.
TEORIA:Deia que tot acte humà està motivat per la "voluntat de poder": no és tan sols el poder sobre els altres, sinó el poder sobre un mateix.

FREUD (f.contemporània)

1856

NAIXEMENT: 1856
DEFUNCIÓ: 19239
HISTÒRIA: Va començar a establir les bases de la psicoanàlisi, un nou enfocament sobre la psique humana que és tant una teoria de la personalitat com un mètode de tractament per a pacients amb trastorns.
TEORIA: Amb la Teoria Psicoanalítica, Sigmund Freud volia demostrar que la major part d'activitats que duu a terme l'ésser humà són inconscients, deixant un petit percentatge per a altres que les realitzem conscientment.

MARX (f.contemporània)

1883

NAIXEMENT: 1818
DEFUNCIÓ: 1883
HISTÒRIA: Pensador socialista i activista revolucionari alemany. des de la Revolució russa del 1917, i fins a la caiguda del mur de Berlín el 1989, la meitat de la humanitat va viure sota règims polítics que es van declarar hereus del seu pensament.
TEORIA: Teoria marxista: eliminar les classes socials i que el proletariat s'encarregui de governar sota un sistema socialista per fer canvis socioeconòmics que arribin a obtenir una societat més igualitària.

HEIDEGGER (f.contemporania)

1889

NAIXEMENT: 1889
DEFUNCIÓ: 1976
HISTÒRIA: Alemany. La seva indiscutible preminència dins de la filosofia s'ha vist marcada sempre per la polèmica manifestada per d'Edmund Husserl en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Fribourg.
TEORIA: Diu que l'humà manté una relació de co-pertinença amb el seu ésser, la qual cosa consisteix a desenvolupar-se en connexió i equilibri amb l'entorn en un nivell eteri i sublim, guiat pels preceptes

GADAMER (f.contemporània)

1900

NAIXEMENT: 1900
DEFUNCIÓ: 2002
HISTÒRIA: Filòsof alemany. Hans-Georg Gadamer es va llicenciar amb una tesi doctoral en filosofia que va dirigir Dos anys més tard va aconseguir una càtedra a la Universitat de Leipzig. Va arribar a ser professor emèrit el 1968.
TEORIA: Teoria hermenèutica en què la història i la tradició tenen un paper clau. La interpretació d'una tradició és part d'aquesta tradició, i això vol dir que una tradició només es pot interpretar des d'ella mateixa.

SARTRE (f.contemporània)

1905

NAIXEMENT: 1905
DEFUNCIÓ: 1980
HISTÒRIA: Filòsof i escriptor francès. El 1924 va iniciar els seus estudis universitaris a l'École Normale Supérieure, on va conèixer Simone de Beauvoir, amb qui va establir una relació que duraria tota la seva vida.
TEORIA: Deia que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta alhora de ser i, sobretot, de no-ésser. “L'home no és res més que allò que ell fa de si mateix”.

HABERMAS (f.contemporània)

1929

NAIXEMENT: 1929
DEFUNCIÓ: no se sap
HISTÒRIA: Sociòleg i filòsof alemany. Representant de la "segona generació" de l'Escola de Frankfurt. Va ensenyar filosofia a Heidelberg i sociologia a Frankfurt. El 1983 va obtenir la càtedra de Filosofia i Sociologia a la Universitat de Frankfurt.
TEORIA: Per Habermas, l'acció comunicativa és tota acció social orientada a l'entesa. Aplica la teoria dels actes de parla per seguir edificant el seu concepte d'acció comunicativa.