-
Period: 323 to 31
Filosofia antiga: Hel·lenisme
Periòde de tems on la civilització grega perd l'autonomia de les polis gregues, i el desenvolupament de l'imperi. Hi apareixen noves escoles ( l’hedonisme d’epicuri i l’estoïcisme) per ensenyar idees que ja havien plantejar Plató i Aristòtil.
Anaven en contra de la teoria del plaer que ens podria portar a l'egoisme. -
Period: 342 to 270
Filosofia Antiga: Epicur
El seu pensament girava entorn a la seva idea. Anava en contra de les idees d'Aristòtil i Plató, ja que per Epicur no hi ha res més enllà que la realitat, per això negava l'immortalitat de l'anima. Deia que el nostre cos esta constituït igual que la resta d'elements, per àtoms. -
Period: 354 to 430
Filosofia Mediaval: Agustí d'Hipona
Va ser sacerdot a l'església catòlica. Va ser conegut com el "Doctor de la Gracia". Agustí situa els fonaments i els llocs de les idees en la ment divina, en Déu, en la veritat absoluta. Segons aquesta teoria, l'ànima coneix la veritat per una il·luminació divina. Aquesta teoria ha d'interpretar-se en funció de la filosofia platònica. -
Period: 384 to 322
Filosofia Antiga: Aristòtil
Era sofista.
Teoria: "L'experiència és la base del coneixement". Cada substància està composta de matèria, allò que construeix les coses. -
Period: 427 to 347
Filosofia Antiga: Plató
Era sofista.
Teoria: La teoria ètica i moral. És la idea del bé, totes les persones han de buscar el bé perquè el bé porta la felicitat, i la felicitat és la meta de totes les persones en la vida. -
Period: 470 to 399
Filosofia Antiga: Sòcrates
Teoria:"Només sé que no sé res". El començament del coneixement comença per la duda. Buscant així la veritat. -
Period: 481 to 411
Filosofia Antiga: Protàgores
Era sofista.
Teoria: Les coses son com son percebudes. Nega valors i veritats universals, objectives i absolutes. -
Period: 515 to 470
Filosofia Antiga: Parmènides
Teoria: L'ésser no pot originar-se del no ésser, i que l'ésser ni sorgeix ni desapareix. Aquesta teoria va ser el fonament de l'explicació materialista de l'univers. -
Period: 535 to 470
Filosofia Antiga: Heràclit
Teoria: "El món forma una unitat per si mateix i no ha estat creat per cap déu ni per cap home, sinó que ha estat, és i serà un foc viu que s'encén i s'apaga d'acord amb lleis", vol dir que el foc és l'element primari de totes les coses. -
Period: 569 to 475
Filosofia Antiga: Pitàgores
La seva teoria va ser la teoria de la hipotenusa, que indica elevar al cuadrat al costat oposat del triangle o rectangle. -
Period: 625 to 546
Filosofia Antiga: Tales de Milet
Teoria:"L'aigua es el principi de totes les coses ". Va voler dir que l'aigua va ser l'origen que va donar peu a l'univers". Va néixer a Turquia, i va morir amb 78 anys -
Period: 1225 to 1274
Filosofia Mediaval: Tomàs d'Aquino
Tomàs considerava que tot ésser humà te la capacitat de reconèixer i entendre els principis morals per dirigir-se a fer el bé i fer bones accions.Accepta d'Aristòtil que la felicitat és l'últim fi de l'home. Tomàs va destacar per la claritat i ordre del seu pensament i de les seves obres escrites. -
Period: 1285 to 1349
Filosofia Mediaval: Guillem d'Ockam
Pensava que res existia fora de la ment, creu en els conceptes generals que veiem en les coses on després formem conceptes generals a través d'un procés d'abstracció. Guillem va ser conegut per representar el nominalisme en les escoles tomistes, escotistes, això va ser un mètode innovador per a les seves obres significatives en lògica medicina i teologia. -
Period: to
Filosofia Moderna: Descartes
Va arribar a la seva coneguda conclusió: “Penso, després existeixo”. ... Alhora que la teoria sobre la força de la raó, Descartes reconeixia també l'existència d'idees innates. Així, per exemple, considerava que les idees de Déu, de la substància espiritual i de la corporal, són idees innates en l'home. -
Period: to
Filosofia Moderna: Locke
Defensava que el coneixement humà es basa en l'experiència. L'empirisme seria el germen de la revolució científica. “Cap coneixement humà pot anar més enllà de la seva experiència”. -
Period: to
Filosofia Moderna: Hume
Hume va argumentar en contra de l'existència d'idees innates, postulant que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència. Va argumentar que el raonament inductiu i la creença en la causalitat no poden justificar-se racionalment; en canvi, són el resultat del costum i l'hàbit mental. -
Period: to
Filosofia Moderna: Kant
Kant va argumentar que pel fet que no podem saber completament quines seran les conseqüències de qualsevol acció, el resultat podria ser inesperadament nociu. Per tant, hem d'actuar per a evitar l'error conegut, la mentida, en lloc d'evitar un error potencial. -
Period: to
Filosofia Contemporània: Marx
Marx s'oposa al caràcter sistemàtic de la veritat de la filosofia d'Hegel. La naturalesa s'explica per les causes mecàniques que regeixen el seu funcionament. No hi ha una concepció procesual, del món com a matèria subjecta a desenvolupament històric i dialèctic, ni de l'home com ser productiu. -
Period: to
Filosofia Contemporània: Nietzsche
Nietzsche explicava que totes les accions del éssers humans estan motivades per la "voluntat de poder". La voluntat de poder no és tan sols el poder sobre uns altres, sinó el poder sobre un mateix, alguna cosa que és necessari per a la creativitat. Tal capacitat es manifesta en l'autonomia del superhome, en la seva creativitat i coratge. -
Period: to
Filosofia Contemporània: Freud
Freud considerava que el comportament humà estava motivat per les pulsions; representacions neurològiques de les necessitats físiques. Al principi es va referir a elles com a pulsions de vida. -
Period: to
Filosofia Contemporània (Existencialisme): Heidegger
Heidegger creu que l'humà manté una rotunda relació de co-pertinença amb el seu ser; alhora que consisteix en l'estat de “ser aquí”, “ser en el món” o “estar en el món”, la qual cosa consisteix a desembolicar-se en connexió i equilibri amb l'entorn en un nivell eteri i sublim, guiat pels preceptes -
Period: to
Filosofia Contemporània (Hermenèutica): Gadamer
Gadamer va desenvolupar una teoria hermenèutica en la qual la història i la tradició realitzaven un paper clau per a captar el veritable sentit de la comprensió. ... La interpretació d'una tradició és part d'aquesta tradició, i això significa que una tradició només es pot interpretar des d'ella mateixa. -
Period: to
Filosofia Contemporània (Existecialisme): Sartre
Sartre afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta, alhora, de ser i, sobretot, de no-ser. “L'home no és una altra cosa que el que ell fa de si mateix”. En aquest sentit, l'ésser humà està condemnat a la llibertat, pensa el filòsof francès. -
Period: to
Filosofia Contemporània (Escola de Frankfurt): Habermas
Habermas deia que l'acció comunicativa és tota acció social que està orientada a l'enteniment. ... Habermas afirma que aquest enteniment ve a partir de la racionalitat immanent al llenguatge i aplica la teoria dels actes de parla per a continuar edificant el seu concepte d'acció comunicativa.