Història d'Espanya al Segle XIX

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau va ser ser signat el 27 d'octubre de 1807, aquest era un acord secret entre el Regne d'Espanya (signat per Manuel Godoy) i el Primer Imperi Francès (Napoleón Bonaparte), per repartir-se Portugal. I permetia el pas de l'exèrcit francès per territori Espanyol. Com a conseqüència d'aquest acord es va produir una invasió francesa de tota la península Ibèrica que va ser l'origen de la Guerra de la Independència Espanyola.
  • Guerra del Frances

    Guerra del Frances
    La Guerra del Francès va començar l'any 1808 quan les tropes franceses de Napoleó Bonaparte van entrar a Espanya i va durar fins al 1814, quan va tornar Ferran VII al tron d’Espanya. En 1808, l'exèrcit francès va entrar a la península Ibèrica amb l’excusa d’envair Portugal, aliat de la Gran Bretanya, emparant-se en el Tractat de Fontainebleau, però les intencions de Napoleó eren també aprofitar per treure al rei espanyol Carles IV i el va substituir en el tron pel seu germà, Josep I Bonaparte.
  • Corts de Càdis

    Corts de Càdis
    Durant la guerra del francès, els polítics espanyols es van reunir a Cadis. Les Corts de Cadis es coneixen com l'Assemblea constituent que va ser inaugurada el 24 de setembre del 1810. Aquestes van aprovar la constitució de Cadis de 1812 (primera Constitució espanyola), que era molt liberal, amb separació de poders, igualtat jurídica entre tots els espanyols, dret a l'educació i eliminació de la tortura. La Constitució del 1812 mai va arribar a aplicar-se.
  • Constitució de Cadis del 1812

    Constitució de Cadis del 1812
    La Constitució de Cadis (1812) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola. Les Corts es van reunir a Cadis sota l'assetjament dels francesos. Va establir la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, el sufragi universal masculí indirecte i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de qualsevol altra. La Constitució de 1812 no va reconèixer cap dret a les dones.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII (14 d'octubre de 1784 - 29 de setembre de 1833). Va començar a ser el rei d'Espanya l'any 1813 després de l'expulsió del rei Josep I Bonaparte. El seu retorn va provocar la tornada a l'absolutisme, va practicar una forta repressió contra els lliberals, matant a alguns d'ells. La seva primera decisió política va ser un cop d'estat i l'abolició de la constitució de Cadis. Va suprimir les diputacions i els ajuntaments, va restablir la inquisició i va retornar els béns a l'església.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    Es va aprovar al 1830 la pragmàtica sanció, per el rei Ferran VII. Aquesta va anul·lar la llei Salica, segons la qual les dones estaven excloses d'eredar el tron. Després del regnat de Ferran VII va regnar la seva filla, Isabel II. Tot i ser ella la següent en la línia de successió, els carlins no ho van acceptar, ja que volien que qui regnes fos Carles, el germà de Ferran i fill de Carles IV.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II (10 d'octubre 1830 - 9 d'abril 1904) va ser reina d'Espanya des del 1833 -1868. Gràcies al fet que es va suprimir la Llei Sàlica. Durant els primers anys de regnat, va assumir la regència la seva mare Maria Cristina de Borbón fins al 1840. Del 1840 - 1843 va ser regent el general Espartero. Isabel II va ser declarada major d'edat l'any 1843, amb catorze anys, i allà va ser quan va començar el seu regnat. Durant el seu regnat va cedir més poder al parlament, i, per tant, al liberalisme.
  • Guerres Carlistes

    Guerres Carlistes
    Les Guerres carlistes van ser un seguit d'enfrontaments (guerres civils) entre Carlins i Isabelins. Els Isabelins eren partidaris del liberalisme i tenien el suport de la burgesia progressista. Els Carlins defensaven la monarquia absoluta. Tenien el suport del País Basc, Navarra i zones catalanes, entre ells hi havia camperols, clergat i burgesia. Van dir que respectarien les lleis d'aquests territoris. Aquestes guerres les van acabar guanyant els Isabelins.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    La desamortitzacio de Mendizàbal (1836) va ser un procediment pel qual l'estat es quedava part dels bens que eren propietat de l'església o de civils per vendrels en una subasta pública. Amb això, es pretenia que les terres passessin de "mans mortes" a mans que les farien produir i generar riquesa, això faria que l'estat guanyes diners. La realitat va ser que qui va comprar les terres van ser els burgesos i no els camperols, que van ser explotats per aquests.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII (29 de desembre 1874 - 25 de novembre 1885), fill d'Isabell II. Va regnar des del 1874 al 1885. Va ser el retorn de la família Borbó al tron d'Espanya, després del breu parèntesi l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Va començar el període de Restauració. Espanya era novament una monarquia parlamentària amb dos partits polítics que s'alternaven el poder (bipartidisme), però el sistema no va funcionar d'agut al caciquisme.
  • La Primera República

    La Primera República
    La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de que la va proclamar les Corts l'11 de febrer de 1873 fins al 29 de desembre de 1874. Malgrat que va durar molt poc temps, va tenir quatre presidents i durant aquest període es va redactar el nou projecte de constitució de 1873, que mai va entrar en vigor. Aquesta va comportar descentralització territorial i política i, reformes socials. Va fracassar, ja que hi havia moltes ideologies diferents entre els republicans.
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876
    La Constitució de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo,un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Va estar vigent fins a la Constitució espanyola de 1931. Les llibertats polítiques eren reconegudes, però van ser restringides. Es proclamava l'estat confessional,si bé es permetia el culte privat d'altres religions.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    La guerra de Cuba es va iniciar l'any 1895. Però l'any 1898 va ser quan Espanya va perdre les tres colònies d'ultramar, que eren Cuba, Puerto Rico i Filipines. Aquestes les van perdre a les guerres contra els estats-units, ja que estats-units els hi va donar el suport per independitzar-se. Després de la derrota, Espanya va manifestar endarreriment en diferencia a altres països a nivell econòmic, social, etc.