-
Conferència de Teheran
La conferència de Teheran va ser una reunió que va tindre lloc entre el 28 de novembre i l'1 de desembre de 1943, entre els dirigents Lósif Stalin, Winston Churchill i Franklin D. Roosevelt, que formaven el bàndol dels Aliats. -
La repartició de Berlín
El Gran Berlín va quedar dividit en dos sectors: l'occidental -ocupat per nord-americans, britànics i francesos- amb 480 quilòmetres quadrats d'extensió i 2.200.000 habitants, i el soviètic, amb 400 quilòmetres quadrats i 1.100.000 habitants -
Period: to
La Guerra Freda
La Guerra Freda que va ocorrer entre Estats Units i l'URSS es una expressió que al·ludix al sistema de relacions internacionals basat en un estat de tensió permanent i de desconfiança recíproca entre blocs -
Conferència de Ialta
La conferència de Ialta va ser la reunió que van mantindre abans d'acabar la Segona Guerra Mundial (del 4 a l'11 de febrer de 1945) Iósif Stalin, Winston Churchill i Franklin D. Roosevelt, com a caps de Govern de la Unió Soviètica, del Regne Unit i dels Estats Units,1 i que va tindre lloc en l'antic Palacio Imperial de Livadia, a Ialta (Crimea). Sol considerar-se com el començament de la Guerra Freda. -
La conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam (prop de Berlín), Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945 i que va tindre lloc en el palau Cecilienhof. En la conferència es va negociar l'Acord de Potsdam.2 Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar a les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. -
Guerra Hiroshima
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki van ser dos atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi del Japó. Els atacs es van efectuar el 6 i el 9 d'agost de 1945 sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki, respectivament, el que va contribuir, juntament amb la guerra soviètic-japonesa, a la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
La guerra d'Indoxina
Anomenada també primera guerra de la Indoxina, i coneguda a Vietnam com a guerra de resistència contra França va ser un conflicte colonial que va enfrontar a França contra el denominat Viet Minh de Hồ Chí Minh que reclamaven la independència de la la Indoxina Francesa -
Berlín 1948
El primer conflicte entre les dos superpotències va tindre lloc a Europa. L'URSS, que controlava el territori d'accés a Berlín, va decretar el 1948el bloqueig terrestre de la ciutat i els Estats Units van respondre amb un pont aeri de subministrament de provisions. -
Period: to
Les guerres araboisraelines
EL 1947, l'ONU va dividir Palestina en dos estats independents: un àrab i un altre de jueu. Esta resolució va comptar amb l'oposició dels països àrabs de la regió.
El 1948, es va crear l'Estat d'Israel, que va ser atacat l'endemà per la Lliga Àrab, amb suport soviètic. El 1949, es va firmar la pau, i les línies d'alto el foc es van convertir en les noves fronteres. -
Period: to
La guerra de Corea
La Guerra de Corea va ser un conflicte militar en el qual es van enfrontar els governs de Corea del Nord i de Corea del Sud pel control de la península de Corea. Es va dur a terme entre 1950 i 1953, i va ser el primer conflicte armat de la Guerra Freda -
Period: to
La Guerra de Vietnam
va ser un conflicte bèl·lic lliurat entre 1955 i 1975 per a reunificar Vietnam. Esta guerra va enfrontar al govern comunista de Vietnam del Nord i els seus aliats a Vietnam del Sud, recolzats per la Xina i la Unió Soviètica, contra el govern de Vietnam del Sud, el seu principal aliat Estats Units i altres nacions aliades. Va ser una de les més importants de la Guerra Freda. -
Period: to
La rebelió de Hungría
Va ser un moviment revolucionari espontani d'abast nacional contra el govern de la República Popular d'Hongria i les seues polítiques imposades des de la Unió Soviètica, que va durar des del 23 d'octubre fins al 10 de novembre de 1956. -
Period: to
Guerra del Sinaí
La guerra del Sinaí, anomenada també crisi de Suez, o bé guerra de Suez, va ser una contesa militar lliurada sobre territori egipci en 1956, que va implicar l'aliança militar formada pel Regne Unit, França i Israel en contra d'Egipte, el qual va comptar amb el suport en major o menor mesura dels països que actualment conformen la Lliga Àrab. -
Coexistencia pacífica
Va ser un terme de política internacional encunyat pel dirigent soviètic Nikita Jrushchov per a fer referència a les relacions que haurien de mantindre en el futur la Unió Soviètica i els Estats Units dins de la també denominada Guerra Freda, i que de manera general s'accepta com a política soviètica en el període 1955-1962 des del punt de vista occidental, 1955-1984 des del punt de vista soviètic. -
Berlín 1961
El 1961, la RDA va alçar un mur que separava la seua zona de Berlín de la controlada pels aliats per a evitar l'èxode de població cap al sector occidental, al qual ja havien emigrat més de dos milions de ciutadans. Este mur ha sigut símbol de la Guerra Freda fins a la seua demolició el 1989 -
Period: to
El mur de Berlín
Va ser un mur de seguretat que va formar part de la frontera interalemanya des del 13 d'agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989. Envoltava i separava la zona de la ciutat berlinesa enquadrada en l'espai econòmic de la República Federal d'Alemanya (RFA), Berlín Oest, de la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), Berlín Este, entre eixos anys. És el símbol més conegut de la Guerra Freda i de la divisió d'Alemanya. -
La crisi dels míssils de Cuba
La crisi dels míssils de Cuba va ser el conflicte diplomàtic entre els Estats Units i la Unió Soviètica a l'octubre de 1962, generat arran del descobriment dels Estats Units sobre l'existència de bases de míssils nuclears d'abast mitjà de l'exèrcit soviètic a Cuba.
Va ser una de les majors crisis entre totes dues potències durant la Guerra Freda on, en opinió de nombrosos experts, més a prop es va estar d'una guerra nuclear, al costat del Bloqueig de Berlín -
Period: to
Primavera de Praga
va ser un període de liberalització política i protesta massiva a Txecoslovàquia com a Estat socialista després de la Segona Guerra Mundial. Va començar el 5 de gener de 1968, quan el reformista Alexander Dubček va ser elegit primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va continuar fins al 21 d'agost de 1968, quan la Unió Soviètica juntament amb altres membres del Pacte de Varsòvia, per a reprimir les reformes, van envair el país.1 -
Period: to
La guerra de Afganistán
Va ser la primera fase de l'extens conflicte de la guerra civil afganesa. Va transcórrer entre desembre de 1979 i febrer de 1989, temps en el qual la República Democràtica de l'Afganistan, ajudada econòmica i militarment per la Unió Soviètica, es va enfrontar als insurgents mujahidins. Els mujahidins van ser ajudats per nombrosos països estrangers, destacant els Estats Units, qui els va proporcionar ingents quantitats d'armes i diners. És considerada com a part de la Guerra Freda. -
La Caiguda del Muro de Berlín
Va ser una revolta popular produïda en la capital d'Alemanya Oriental, Berlín Oriental com a conseqüència de la qual van quedar derrocades les fortificacions defensives d'eixos països que separaven els sectors estatunidenc, britànic i francés d'ocupació de Berlín Oriental del sector soviètic d'ocupació de Berlín Occidental, al costat de la frontera oberta de facto. La caiguda de la frontera d'Alemanya Oriental amb Alemanya Occidental va tindre lloc poques hores després. Va posar fi a la guerra. -
Period: to
Govern de Gorbachov
Mijaíl Serguéyevich Gorbatxov va ser un advocat i polític rus. Es va exercir com a secretari general del Comité Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 i cap d'Estat de la Unió Soviètica de 1988 a 1991. Va rebre el Premi Nobel de la Pau en 1990.