Filòsofs el Món de Sofia

Tales de Milet

624 BCE

L'aigua és l'orígen i l'essència de totes les coses. Totes les coses estan plenes de déus.

Anaximandre

611 BCE

El nostre món és només una petita part d'un immens conjunt de mons que neixen i moren en l'Indefinit. Com que tot és limitat, l'abans i el després és l'Indefinit.

Anaxímenes

570 BCE

L'orígen de totes les coses és l'aire o el vapor. Creia que l'aigua era aire condensat, i el foc aire enrarit; per tant l'aire és l'orígen de la terra, l'aigua i el foc.

Xenòfanes

570 BCE

L'home ha creat els déus a imatge seva.

Parmènides

540 BCE

Tot havia existit des de sempre. Res pot venir del no-res, i res es pot convertir en no-res. El canvi no existeix, no ens podem fiar dels sentits, sinó de la raó (racionalisme).

Heràclit

540 BCE

Tot es mou i res és permanent. No podem tocar dues vegades el mateix riu. El món és un joc de contraris; disfrutem la salut perquè coneixem la malaltia, disfrutem estar plens perquè condeixem la gana, etc. Déu és dia i nit, hivern i estiu, guerra i pau, gana i sacietat. Déu abraçava al món sencer. Hi ha una raó universal que guia els processos de la natura. Tot canvia i ens hem de fiar dels sentits.

Anaxàgores

500 BCE

La natura està feta d'un nombre infinit de partícules invisibles a l'ull. Tot pot dividir-se en parts encara més petites. S'anomenen llavors. L'enteniment és la força que ho uneix tot.

Empedòcles

490 BCE

Ens hem de fiar dels sentits. Hem de creure en els nostres ulls, que ens diuen que la natura canvia. No hi ha un únic principi. No tot pot estar compost per un sol element, sinó quatre; terra, aire, foc i aigua. Tota la resta són barrejes d'aquests quatre elements. No canvia res, només són agrupaments i separacions. L'odi i l'amor actuen com a forçes d'unió i separació.

Protàgores

485 BCE

El problema de saber què és correcte i què no s'ha de supereditar a la necessitat de l'individu. Era agnòstic.

Sòcrates

470 BCE

Es passava el dia discutint i conversant amb gent del carrer. Intentava divulgar el pensament crític i fer que la juventut dubti de tot. Va ser condemnat a beure verí. "Només sé que no sé res". No pots ser feliç si saps que les coses que fas són incorrectes.

Demòcrit

460 BCE

Tot està fet de petites peces invisibles que són eternes i immutables (àtoms). No es poden dividir. Són eternes perquè res ve del no-res. Hi ha un nombre ilimitat d'àtoms a la natura, i formen cossos diferents perquè són àtoms diferents. Són sòlids i impermeables. Només existeixen els àtoms i el buit, que segueixen les lleis de la naturalesa.

Plató

428 BCE

Apologia de Sòcrates, Epístoles i 35 Diàlegs. Va fundar una escola de filosofia. Totes les coses tangibles canvien. Intentava percebre una realitat eterna i immutable. Introdueix la "idea" de les coses; tot té un motlle perfecte i es forma a partir d'aquell motlle, que es troba en el món de les idees. L'ànima existeix abans d'entrar en un cos. L'Estat es com un cos humà partit en governants, soldats i productors.

Antístenes (cinisme)

400 BCE

Alumne de Sòcrates. Es va fixar en la seva modèstia.

Diògenes (cinisme)

395 BCE

Vivia en un barril i no necessitava res més que una capa, bastó i una barra de pa. Era humil i no veia a ningú superior a ningú. La felicitat ve d'un mateix. L'home no s'ha de preocupar de la salut, ni del patiment ni de la mort, tant seu com el dels altres.

Aristòtil

384 BCE

Va ser alumne de Plató. Analitza els processos naturals utilitzant els sentits. Creia que la "idea" és present en cada cosa que representa. Tots els pensaments i les idees ens arriben a la ment a través del que hem sentit.Tenia una visió molt masclista.

Epicur (epicuris)

341 BCE

Les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades amb els seus efectes secundaris. Una sensació agradable a curt termini s'ha d'abaluar tenint en compte la possiblitat d'un resultat més gran. Viu el moment.

Zenó (estoicisme)

334 BCE

Com Heràclit, pensava que només hi havia una natura (monisme). Tots els processos segueixen les indesctructibles lleis de la naturalesa. Tot passa per necessitat de la natura i ho hem d'acceptar, perquè no serveix de res lamentar-se.

Jesús

1 CE

Fundador del cristianisme. "Fill de Déu". Discurs de la salvació i dels bons actes.

Plotí

205

El món està en tensió entre dos pols (U i obscuritat). La obscuritat no existeix, és la absència de llum. Tot reb una mica de llum de U fins a arribar a la obscuritat. Va experimentar experiències místiques.

Sant Agustí

354

Va cristianitzar Plató. El mal és l'absència de Déu. El destí ja està escrit. Tota la història de la humanitat és la lluita entre la Ciutat de Déu i la Ciutat del món.

Sant Tomàs d'Aquino

1225

No és necessari un conflicte entre la raó i la religió. Hi ha unes veritats teològiques naturals, que es poden entendre a través de les dues.

Nicolau Copèrnic

1473

Teoria heliocèntrica copernicana.

Martí Luter

1483

La gent no necessita l'Esglèsia ni els sacerdots per rebre el perdó de Déu.

Giorando Bruno

1548

Va ser cremat per posar en dubte la visió de l'espai del cristianisme. Segons ell, havia vist com funcionava realment l'univers en una visió.

Galileu Galilei

1564

Va defensar l'heliocentrisme i va descobrir les paràboles. Va ser condemnat per la Esglèsia.

Shakespeare

1564

Li preocupava la brevetat de la vida. "Tots estem fets de la matèria de què estan fets els somnis, i és el somni que encercla les nostres vides."

Johannes Kepler

1571

Va descobrir que el moviment dels planetes era el·líptic al voltant del sol. Va ser el primer a dir que la Terra és un planeta com tots els altres, i que la física és igual a tot l'univers.

Thomas Hobbes

1588

Empirista. Tot està format de partícules de matèria. Fins i tot les idees i la consciència són partícules del cervell.

Descartes

1596

Posa en dubte com diferenciem realitat de ficció, perquè quan som dins d'un somni no ho sabem, per tant tot el que vivim podria ser un somni.

Baruch Spinoza

1632

Racionalista. La realitat és una substància creada per Déu.

John Locke

1632

Tots els pensaments i les idees provenen exclusivament del que hem percebut amb els sentits. Hi ha qualitats primàries i secundàries.

Isaac Newton

1642

Va donar la descripció definitiva del sistema solar i les seves òrbites. Va explicar el perquè a través de la dinàmica. Va formular la llei de la gravitació universal.

George Berkeley

1685

L'existència consisteix en percebre i ser percebut, per tant només podem assegurar l'existència de les idees (idealisme), ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Nega l'existència d'un món material fora de la consciència.

Montesquieu

1689

Teoria de la separació de poders.

Voltaire

1694

Defensor del liberalisme, afirma que el pacte social no suprimeix els drets naturals de l'individu.Només aprenem de l'experiència; tot el que la supera només és hipòtesi; el camp d'algú coincideix amb allò útil i verificable.

David Hume

1711

Tot coneixement prové de l'experiència. Tota realitat ha de tenir una impressió associada. Tot coneixement és una combinació d'idees que s'allotgen en la ment i que són causades per impressions. El coneixement consisteix a establir veritats.

Jean-Jacques Rousseau

1712

L'home primitiu o natural vivia en aïllament; per tant no posseïa una sociabilitat natural ni vivia en guerra amb els altres. Era el bon salvatge; és a dir, la innocència natural sense el pecat original, absència de moral, bondat innata i igualtat. Però «aquesta condició natural és un estat que ja no existeix, que potser mai no ha existit, que probablement no existirà mai, però del qual és necessari tenir idees per jutjar rectament sobre el nostre present».

Immanuel Kant

1724

Els racionalistes donen massa importància a la raó i els empiristes als sentits. El coneixement humà del món està format per les condicions que no coneixem fins que no percebem i la percepció dels esdeveniments en un espai determinats amb un principi de causalitat infalible.

Johann Gottfried Herder

1744

La història es caracteritza pel context, el creixement i l'orientació. És un procès.

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

1770

Va destacar els poders "objectius" entre els quals sobresortia la família, la societat civil i l'Estat.

Friedrich Schelling

1775

Totes les coses de la natura, tant l'ànima com la realitat, són l'expressió d'un Déu absolut.

Charles Darwin

1809

L'home és part de la natura. Es basa en fenòmens naturals i no en suposicions racionalistes, ni en cap forma de revelació divina. L'Orígen de les Espècies. Teoria de l'evolució. Selecció natural.

Søren Kierkegaard

1813

L'enemic del poble. Criticava la societat i la cultura, creia que vivia en una època mancada de passió i compromís. Va criticar el "cristianisme del diumenge".

Karl Marx

1818

Pioner del comunisme. Les condicions materials de la societat determinen la nostra manera de pensar. El desenvolupament històric avança gràcies a la tensió entre contraris. Manifest del Partit Comunista.

Friedrich Nietzsche

1844

Anava contra Hegel. Reivindica una transformació de tots els valors. Tant el cristianisme com la filosofia han donat l'esquena al món amb coses místiques, "Sigueu fidels a la terra"

Sigmund Freud

1856

Psicoanàlisi. Hi ha una tensió constant entre l'home i l'ambient que l'envolta, entre els instints i el món. Emmascarem els instints amb un "jo" que fa aquesta funció. Hem de reprimir els desigs. Conflicte entre plaer i culpabilitat.

Jean-Paul Sartre

1905

Existencialista. El seu existencialisme es va fer popular a la dècada del 1940. Més tard es va adherir al moviment marxista francès. Les plantes i els animals estan vius però no s'han de preocupar de què vol dir això. L'home és l'únic ésser viu que és conscient de que existeix.

Simone de Beauvoir

1908

Pren partit sobre el dret a l'avortament i la legalització de la contracepció. Va participar en moltes manifestacions. Des d'aleshores, es va dedicar al feminisme. Va escriure els drets civils incloent a les dones. No creu en la naturalesa femenina i la naturalesa masculina, són construccions socials.