-
Period: 1960 BCE to
Filosofia contemporània.
Les carecterístiques son el tarannà crític i la seva actitud de denúncia i sospita. Marxisme, psicoanàlisi freudiana o l'irracionalisme de Nietzsche son diferents corrents filosòfiques. -
1711 BCE
Hume.
(1711 - 1776) - És considerat un dels empiristes més radicals. Igual que Locke, Hume sostenia que tot el nostre coneixement prové de l'experiència, però va portar aquesta idea encara més lluny, arribant a qüestionar alguns dels conceptes més fonamentals de la filosofia. -
Period: 700 BCE to 300 BCE
Filosofia antiga.
Neix a les colònies gregues de l'Àsia Menor i d'Itàlia (S. VI a.C). Els primers representats es preguntaven sobre l'origen de la filosofia i sobre si la multiplicitat de les coses que veiem diàriament podia en realitat obeir a les diferents maneres en què es manifesta un únic principi. -
624 BCE
Tales de Milet. (Presocràtic).
(624 a.C - 546 a.C) - La seva contribució principal a la filosofia rau en el seu intent per explicar l'origen i la naturalesa de l'univers a través d'un principi únic i material. -
570 BCE
Pitàgores (Presocràtic).
(570 a.C - 490 a.C) - Pitàgores creia que els números eren l'essència de totes les coses. -
535 BCE
Heràclit (Presocràtic).
(535 a.C - 480 a.C) - Heràclit té una visió: un univers en constant flux i transformació. La seva frase més famosa, "Panta rei" (tot flueix), en resumeix la seva filosofia. -
523 BCE
Parmènides (Presocràtic).
(Entre el 515 - 530 a.C - S. V a.C) - Parmènides ens presenta una realitat estàtica i eterna. La seva filosofia se centra en l'Ésser, una entitat única, indivisible i eterna. -
Period: 500 BCE to 301 BCE
SOFISTES
-
485 BCE
Protàgores (Sofistes).
(485 a.C - 411 a.C) - Famós per la seva afirmació: "L'home és la mesura de totes les coses, de les quals són, quant a que són, i de les quals no són, quant a que no són". La seva principal idea era el relativisme. -
480 BCE
Gòrgies (Sofistes).
(480 a.C - 380 a.C) - Famós pel seu mestratge en la retòrica. Els seus discursos eren tan convincents que es deia que podia fer que el blanc semblés negre. -
470 BCE
Sòcrates.
(470 a.C - 399 a.C) - És considerat un dels pensadors més influents de la història. Encara que no va deixar cap escrit, les seves idees van ser transmeses a través dels diàlegs de Plató i els escrits de Jenofonte. -
427 BCE
Plató (Sofistes)
(427 a.C - 327 a.C) - Va ser deixeble de Sòcrates i fundador de l'Acadèmia, la primera institució d'educació superior d'Occident. Plató va desenvolupar un sistema filosòfic complex i profund que ha influït en el pensament occidental durant més de dos mil anys. -
384 BCE
Aristòtil (Sofistes)
(384 a.C - 324 a.C) - Aristòtil va ser deixeble de Plató en l'Acadèmia d'Atenes. No obstant això, a diferència del seu mestre, Aristòtil va desenvolupar una filosofia més empírica i realista, posant major èmfasi en el món natural i en l'experiència sensorial. -
341 BCE
Epicur (Hel·lenisme).
(341 a.C - 271/270 a.C) - va fundar l'epicureisme, una escola filosòfica que buscava la felicitat a través de la cerca del plaer i l'absència de dolor. A diferència dels estoics, que valoraven la virtut per sobre de tot, els epicuris creien que el plaer era el bé suprem. -
Period: 323 BCE to 30 BCE
HEL·LENISME
-
4 BCE
Séneca (estoïcisme)
(4 a.C - 65) - va ser un filòsof, polític, orador i escriptor romà del segle I d. C. El seu pensament es va emmarcar dins de la filosofia estoica, una escola filosòfica que buscava la virtut i la felicitat a través de l'acceptació del destí i el control de les pròpies passions. -
354
Agustí d'Hipona.
(354 - 430) - La seva obra va estar marcada per una profunda cerca de Déu i per una aguda reflexió sobre la naturalesa humana. Ha exercit una influència immensa en el pensament occidental. -
Period: 400 to 1300
Filosofia medieval.
A partir del S.V amb la fi de l'imperi romà i un cop consolidat el cristianisme als territoris. Inicia l'edat mitjana. S'esten que la funció de la filosofia era fonamentalment la d'ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana, per la qual cosa es van buscar explicacions complementàries als ensenyaments de les sagrades escriptures, considerades veritats inapel·lables, mitjançant l'exercici racional. -
1220
Tomàs d'Aquino
(1224/1225 - 1274) - marcat per una profunda síntesi entre la fe cristiana i la filosofia aristotèlica, va establir les bases de l'escolàstica, un mètode d'ensenyament que buscava conciliar la raó i la fe. -
1287
Guillem d'Ockham
(1287 - 1347) - Màxim exponent del nominalisme. Va destacar per la seva crítica a l'escolàstica tradicional i pel seu defensa de la simplicitat en el pensament. La seva principal contribució a la filosofia va ser la navalla de *Ockham, un principi metodològic que afirma que "no s'han de multiplicar les entitats sense necessitat". En altres paraules, l'explicació més simple sol ser la més correcta. -
Period: 1550 to
Filosofia moderna.
També conegut com Renaixement. Corrent cultural inspirat en els clàssics grecs i llatins. Caracteriztat per l'humanisme. L'home és el centre de la reflexió com a ésser natural i històric que es realitza a través del cultiu de les arts i ciències. -
Descartes.
(1596 - 1650) - Va revolucionar la manera de pensar sobre el món i el coneixement. El seu mètode, conegut com a dubte metòdic, consistia a posar en dubte tot allò de què es pogués dubtar, amb la finalitat de trobar un fonament absolutament cert sobre el qual construir tot el coneixement. -
Locke.
(1632 - 1704) - Per ell totes les idees provenen de l'experiència. No existeixen les idees innates. La ment al néixer és una "tabula rasa". Pels empiristes el model de ciència són les ciències naturals (física). -
Kant.
(1724 - 1804) - La seva obra va marcar un abans i un després en la filosofia, proposant una nova manera d'entendre la relació entre el subjecte que coneix i l'objecte conegut. -
Period: to
Hermenèutica.
L'hermenèutica és l'art d'interpretar. Es tracta d'un mètode que busca comprendre el significat profund dels textos, però no sols dels escrits, sinó també de les accions, les obres d'art, les cultures i, en general, qualsevol manifestació humana. -
Marx.
(1818 - 1883) - Va desenvolupar una teoria social i econòmica coneguda com a materialisme històric (Marxisme). Aquesta teoria busca comprendre la societat a través de l'anàlisi de les relacions econòmiques i les lluites de classes que es produeixen en la història. -
Freud.
(1856 - 1939) - Mèdic neuròleg austríac del segle XIX, va revolucionar la nostra comprensió de la ment humana en desenvolupar la psicoanàlisi, una teoria i un mètode terapèutic que explora l'inconscient. -
Ortega i Gasset (Existencialisme).
(1883-1955): Filòsof espanyol que va destacar pel seu concepte de "raó vital" la raó no és una facultat aïllada si nó que està íntimament lligada a la vida ia l'experiència. -
Nietzsche.
(1844 - 1900) - És conegut pel seu estil provocador i la seva crítica radical a la cultura occidental. La seva filosofia, marcada per un profund pessimisme i un individualisme extrem, ha generat debats i controvèrsies fins als nostres dies. -
Martin Heidegger. (Existencialisme)
(1889-1976) - Considerat un dels pares de la fenomenologia es va centrar en l'ésser humà i la relació amb el món ell seu concepte és el "ser-aquí” que implica l'existència. -
Gadamer.
(1900 - 2002) - Gadamer es va proposar anar més enllà d'una concepció tradicional de l'hermenèutica, que es limitava a la interpretació de textos antics. Per a ell, l'hermenèutica era molt més que un mètode, sinó una condició fonamental de l'existència humana. -
Jean-Paul Sartre. (Existencialisme)
(1905-1980): Figura clau de l'existencialisme francè es va postular que l'existència precedeix l'essènci això significa que els éssers humans no tenen una naturalesa predeterminada -
María Zambrano (Existencialisme)
(1903-1991): Filòsofa espanyola que va explorar la relació entre el pensament , el sentiment i l'experiència estètica. -
Hannah Arendt (Existencialisme).
(1906-1975): Filòsofa política alemanya que va analitzar conceptes com l'acció la pluralitat i la condició humana a la societat moderna. -
Period: to
Escola de Frankfurt
L'Escola de Frankfurt va ser un grup de filòsofs, sociòlegs i economistes alemanys que, a principis del segle XX, es van proposar analitzar de manera crítica les societats industrialitzades i capitalistes. Fundat en 1923 a Frankfurt, aquest institut de recerca es va convertir en un referent intel·lectual del marxisme occidental. -
Jürgen Habermas (Existencialisme)
(1929 - ?): Filòsof alemany que va desenvolupar la teoria de l'acció comunicativa sosté que el llenguatge és el mitjà a través del qual els éssers humans arriben a un enteniment.