-
624 BCE
Tales De Milet (624 a.C.- 546 a.C.)
La cronologia de la seva vida es basa que, segons sembla, Tales va predir un eclipsi de sol, esdevingut l'any 585 aC.
També es considera fundador de l'escola de Milet de filosofia i iniciador de filosofia occidental.
Va néixer el 624 a.C. a Milet actualment Aydin, Turquia i va morir el 546 a.C. amb 78 anys al mateix lloc. -
Period: 600 BCE to 300
FILOSOFIA ANTIGA (S. VI a.C. - S. III d.C.)
Aquest període comença amb els filòsofs presocràtics i passant per la tradició iniciada per Sòcrates, i continuada per Plató i Aristòtil, arriba fins a la filosofia Hel·lenística. -
569 BCE
Pitàgores (569 a.C - 475 a.C.)
Pitàgores creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques. Va néixer prop de 569 a.C. a Samos, Jonia, i va morir prop de 475 a.C. -
535 BCE
Heràclit d'Efes (535 a.C- 470 a.C)
Heràclit ensenyava que “el món forma una unitat per si mateix i no ha estat creat per cap déu ni per cap home, sinó que ha estat, és i serà un foc viu que s'encén i s'apaga d'acord amb lleis”. Segons Heràclit, el foc és l‟element primari de totes les coses, és la força primària.
Va néixer el 535 a.C a Efes Antiga Grècia i va morir als anys 470 a.C al mateix lloc. -
515 BCE
Parmènides d'Elea (470 a.C- S.V a.C.)
La teoria de Parmènides que l'ésser no pot originar-se del no ésser, i que l'ésser ni sorgeix ni desapareix, va ser aplicada a la matèria pels seus successors Empèdocles i Demòcrit, que al seu torn la van convertir en el fonament de la seva explicació materialista del Univers.
Va néixer entre el 530 a. i 470 a.C l'Elea, Magna Grècia (Itàlia) i va morir al Segle V a.C. -
469 BCE
Sòcrates (469 a.C.- 399 a.C.)
Segons Sòcrates, l'objectiu de la filosofia és ensenyar la virtut. Proposant preguntes als seus interlocutors, Sòcrates els portava a reconèixer la seva ignorància, després a adquirir consciència de la virtut, o dit altrament, ajudava al pensament.
Va néixer a Atenes l'any 470 o 469 a.C. i va morir per enverinament el 400 o 399 a.C. -
427 BCE
Plató (427 a.C.- 347 a.C.)
La realitat de Plató era intel·ligible per una banda, la qual era eterna, i per altra banda la realitat sensible formada per les coses. Distingia el món d'idees en tres graons: primer les idees del bé, amb objectes estètics i ètics; després les idees matemàtiques; i per últim les idees de les coses.
Va néixer el 427 a.C. i va morir el 347 a.C. -
384 BCE
Aristòtil (384 a.C.- 322 a.C.)
Aristòtil va desenvolupar una filosofia empírica en què l'experiència és la font del coneixement. Segons la seva teoria hilemòrfica, cada entitat o substància sensible està composta de matèria, cosa que constitueix les coses; i forma, allò que organitza la matèria, sent aquesta última la seva essència.
Va néixer el 384 a.C. Estagira, Grècia i va morir en 322 a.C. Calcis, Grècia. -
341 BCE
Epicur (341 a.C- 270 a.C.)
Fou un filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. Segons Epicur la sensació és la base de tot el coneixement i es produeix quan les imatges que desprenen els cossos arriben fins als nostres sentits. Davant de cada sensació, l'ésser humà reacciona amb plaer o amb dolor, donant lloc als sentiments, que són la base de la moral.
Va néixer el 341 a.C. a Samos, i va morir a Atenes el 271/270 a.C. -
Period: 301 to 1400
FILOSOFIA MEDIEVAL (S. IV - S XIV)
La filosofia es centra en la relació entre fe i raó. Diferents autors autors adapten les tesis dels principals filòsofs (Plató i Aristòtil) al pensament cristià.
Els autors més rellevants d’aquest període són: Agustí d’Hipona (S. IV), Tomàs d’Aquino (S. XIII) i Guillem d’Occam (S. XIV). -
354
Agustí d’Hipona (354 - 430)
És una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. Adapta les teories neoplatonisme (Plató) a la teologia cristiana.
Va néixer a Tagaste actualment Algèria el 13 de novembre del 354 i va morir a Hipona el 28 d'agost del 430. -
1225
Tomàs d’Aquino (1225 - 1274)
El punt de partida extern de la filosofia de Sant Tomàs va ser la necessitat de distingir la raó de la fe, i també de posar-les d'acord.
Adapta l’aristotelisme (Aristòtil) a la doctrina teòrica cristiana.
Va néixer el 1225, Roccasecca, Itàlia i va morir el 7 de març de 1274, a Abadia de Fossanuova, Abadia de Fossanova, Itàlia. -
1285
Guillerm d’Occam (1285 - 1347)
El punt de partida de la nova proposta filosòfica d'Occam és un empirisme epistemològic que porta a exercir una crítica radical a tot element innecessari de l'edifici filosòfic. Revisió crítica de l’aristotelisme. “Nominalisme”
Va néixer el 1285, Ockham, Regne Unit i va morir el 10 d'abril de 1347, Munic, Alemanya. -
Period: 1401 to
FILOSOFIA MODERNA (S. XV - S XVIII)
El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica i finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors d’aquesta època.
Un factor comú a la majoria d’autors és el seu interès per l’epistemologia, la teoria del coneixement: Com puc conèixer? Quin és el límit del pensament humà?
Els autors més rellevants d’aquest període són de caire Racionalista (Descartes S. XVII) i Empirista (Locke i Hume S. XVII-XVIII), així com la Filosofía Crítica de Kant (S. XVIII). -
René Descartes (1596 - 1650)
Va ser un filòsof, iniciador del racionalisme. Accepta de certes veritats, no derivades de l'experiència, i en la recerca d'un sistema de pensament filosòfic basat en veritats a priori i elaborat amb ajuda del mètode de raonament que anomenat “dubte metòdica ”. És a dir fonamenta el Coneixement en la Raó, desconfiant dels sentits (experiència) com a mitjà de coneixement. Existeixen idees innates.
Va néixer el 31 de març de 1596, Descartes França i va morir l'11 de febrer de 1650 Estocolm Suècia. -
John Locke (1632 - 1704)
El seu pensament filosòfic és Empirista, part d'una crítica a l'innatisme i al racionalisme, tot el pensament està dedicat a l'esforç per adherir-se a l'experiència concreta.
Va néixer a Wrington, prop de Bristol, el 29 d'agost de 1632 i va morir el 1704. -
David Hume (1711 - 1776)
Hume va argumentar contra l'existència d'idees innates, i va postular que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència. Va argumentar que el raonament inductiu i la creença en la causalitat no es poden justificar racionalment; en canvi, són el resultat del costum i de l'hàbit mental.
Va néixer el 7 de maig de 1711 i va morir el 25 d'agost de 1776. -
Immanuel Kant (1724 - 1804)
Kant es un filòsof il·lustrat del segle XVIII, desenvolupa una Filosofía Crítica que sintetitza (unifica) el Racionalisme i l’Empirisme. La filosofia de Kant no nega l‟existència de Déu, ni un ordre moral, ni la realitat pensable d‟un món físic. El que nega —tret del moral— és que la raó humana pugui transcendir i arribar a aquests ens en si mateixos: siguin el «món», «Déu» o «l'ànima».
Va néixer a Prússia el 22 d'abril del 1724 i va morir el 12 de febrer del 1804. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA (S XIX- S. XXI)
A la filosofia contemporània conflueixen diferents corrents amb un remarcat tarannà crític.
Així destaquen els anomenats filòsofs de la sospita: Marx (S. XIX), Nietzsche (S. XIX) i Freud (S. XX). -
Karl Marx (1818 - 1883)
La filosofia marxista coneixerà les lleis dialèctiques que regeixen la història (oposició al socialisme utòpic i anarquisme). El marxisme cerca una clarificació crítica i racional de la consciència. ... D'una concepció abstracta de l'ésser humà que no prengui com a base la forma de vida, la classe i la història. És a dir, la seva filosofia es una crítica al capitalisme, Teoría Socialista i Comunista.
Va néixer a Trèveris el 5 de maig de 1818 i va morir a Londres el 14 de març de 1883. -
Friedrich Nietzsche (1844 - 1900)
Nietzsche sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la “voluntat de poder”. La voluntat de poder no és tan sols el poder sobre els altres, sinó el poder sobre un mateix, cosa que és necessària per a la creativitat. Aquesta capacitat es manifesta en l'autonomia del superhome, en la creativitat i el coratge.
Revisió crítica de tota la Filosofía Occidental.
Va néixer el 15 d'octubre del 1844 a Röcken i va morir el 25 d'agost del 1900 a Weimar. -
Sigmund Freud (1856 - 1939)
Es el pare de la Psicologia Moderna, explica la complexitat de la ment humana, on predomina l'inconscient (Psicoanàlisi). La teoria de Sigmund Freud considera que tot el comportament humà estava motivat per les pulsions, que no són més que les representacions neurològiques de les necessitats físiques. Al principi s'hi va referir com a pulsions de vida.
Va néixer el 6 de maig de 1856 a la localitat de Freiberg i va morir a Londres, el 23 de setembre de 1939, a l'edat de 83 anys. -
Martin Heidegger (1889 - 1976)
Va ser un filòsof alemany, sosté que l'humà manté una rotunda relació de copertinença amb el seu ésser; alhora que coexisteix en l'estat de “ser-hi”, “ser al món” o “estar al món”, la qual cosa consisteix a desenvolupar-se en connexió i equilibri amb l'entorn en un nivell eteri i sublim, guiat pels preceptes. (Existencialisme)
Va néixer el 26 de setembre de 1889 Messkirch, Alemanya i va morir el 26 de maig de 1976 amb 86 anys a Friburg de Brisgòvia, Alemanya Occidental. -
Hans Georg Gadamer (1900 - 2002)
Manifesta que "hi ha formes d'experiència, com l'experiència de l'art, de la història i de la filosofia, que tenen un caràcter <<precientífic>> i que eleven una pretensió de veritat considerada il·legítima pel coneixement de la ciència moderna". (Hermenèutica)
Va néixer l'11 de febrer del 1900, Marburg, Alemanya i va morir el 13 de març del 2002, Heidelberg, Alemanya. -
Jean-Paul Sartre (1905 - 1980)
Sartre considera que l'ésser humà està “condemnat a ser lliure”, és a dir, llançat a l'acció i responsable plenament de la seva vida, sense excuses. Tot i que admet alguns condicionaments (culturals, per exemple), no admet determinismes. Concep l'existència humana com a existència conscient. (Existencialisme)
Va néixer el 21 de juny de 1905 París, França i va morir el 15 d'abril de 1980 amb 74 anys al mateix lloc. -
Jürgen Habermas (1929)
És considerat el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt. Proposa la teoria dels interessos directors del coneixement. Entén per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i l'autoconstitució de l'espècie humana. Aquests interessos són tres: tècnic, pràctic i emancipatiu.
Va néixer el 18 de juny de 1929 i actualment té 92 anys.