-
Period: 624 BCE to 546 BCE
Tales de Milet
Va ser el fundador de l'escola de Milet de filosofia i, per tant, l'iniciador de filosofia occidental.
La seva teoria es basa en la pregunta de "quin és el principi de la naturalesa?"
Amb això va crear una nova forma de pensament que no es basava en la intervenció d'éssers sobrenaturals per a explicar la naturalesa. Per això és considerat el pare del pensament racional, ja que va ser el primer a fer la transició del mite al logos. -
600 BCE
Filosofia antiga
Del segle VII al segle I a.C -
Period: 569 BCE to 475 BCE
Pitàgores
Ell considerava que l'ésser humà havia estat creat en harmonia. Tenia un pensament creador, i considerava que l'univers estava dividit en el món natural, el diví i l'humà. A més, considerava a l'home un ésser viu amb intel·ligència i ànima. -
Period: 540 BCE to 480 BCE
Heràclit
Ell ensenyava que "el món forma una unitat per si mateix i no ha estat creat per cap déu ni per cap home, sinó que ha estat, és i serà un foc viu que s'encén i s'apaga conformement a lleis". Segons ell el món sofreix creacions i destruccions perpètues, perquè tot flueix, tot canvia. -
Period: 515 BCE to 470 BCE
Parmènides
L'aportació principal és la seva definició del Ser.
-Unitat. El Ser no pot ser més que un.
-Indivisible. L'ésser és indivisible i compacte.
-Finit. L'ésser és finit i esfèric.
-Immutable. El Ser no pot canviar. Si l'Ésser canvia o es mou deixa de ser.
-Indestructible. L'Ésser és, si deixa de ser ja no pot ser l'Ésser.
-Ingènit. El Ser no ha pogut ser engendrat, ja que llavors hauria estat creat pel No-ser, i el No-ser no existeix. -
Period: 485 BCE to 411 BCE
Protàgores
Protàgores defensava el relativisme i el convencionalisme de les normes, costums i creences de l'home. És la seva tesi més coneguda i que queda reflectida en la frase "L'home és la mesura de totes les coses, de les quals són en tant que són i de les quals no són en tant que no són". -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
Els pensaments de Sòcrates van ser innovadors i molt influents, per això, els pensadors anteriors a ell són denominats com a presocràtics, d'aquesta manera es marca la diferència entre les postures filosòfiques anteriors a les socràtiques.
Les reflexions més importants de Sòcrates es van centrar en l'ésser humà, especialment sobre les virtuts i els vicis o la ignorància, així com en l'ànima i l'ètica. Com a mètode d'anàlisi va fer un ampli ús del diàleg i l'argumentació. -
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
Plató va definir el món de les idees. Ell defensa que existeixen ents immaterials, absoluts, immutables i universals independents del món físic dels quals deriven tot el que existeix en aquest pla físic. Serien, per exemple, la bondat, la justícia, la virtut o el mateix ésser humà en si mateix. I d'elles derivarien tot el bo, tot el just, tot el virtuós. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
La pedra angular del coneixement és l'experiència i la informació que ens arriba pels sentits. La nostra raó s'encarrega d'abstreure i analitzar, es tracta, d'un aprenentatge inductiu. Mitjançant l'observació de regles particulars, podem arribar a tenir una premissa universal
Es considerat un dels primers empiristes, malgrat que sempre sotmetrà el coneixement sensible a la raó. La base del seu sistema era trobar una explicació racional i una certa del món que ens envolta. -
Period: 341 BCE to 270 BCE
Epicur
Segons Epicur la sensació és la base de tot el coneixement i es produeix quan les imatges que desprenen els cossos arriben fins als nostres sentits. Davant cada sensació l'ésser humà reacciona amb plaer o amb dolor, donant lloc als sentiments, que són la base de la moral. -
Period: 354 to 430
Agustí d'Hipona
La filosofia d'Agustí és el problema de la veritat. En íntima dependència amb el pensament grecoromà, ell reivindica la raó com a l'única facultat capaç d'aconseguir la veritat i superar l'escepticisme, l'únic per a abraçar la fe i aconseguir la felicitat.
L'accés a la veritat requereix que l'home es desvinculi del coneixement sensible, mera contingència i aparença de ser, i es bolqui cap a l'interior de si mateix. -
476
Filosofia medieval
Des del segle VIII fins el segle XIV. -
Period: 1225 to 1274
Tomàs d'Aquino
Ell segueix el pensament d'Aristòtil. Les persones estan constituïdes per una unitat d'ànima i cos, la primera creada per Déu, i la segona l'element material. Com a filòsof i teòleg cristià necessita modificar aquesta teoria per a donar cabuda a la immortalitat de l'ànima i a la possibilitat que aquesta existeixi temporalment de manera independent mentre el cos mor, fins a la resurrecció dels cossos. -
Period: 1285 to 1347
Guillem d'Ockam
Ockham nega que res universal existeixi fora de la ment. El seu punt de vista es denomina com a conceptualisme, on els universals no són entitats lingüístiques sinó conceptes generals que veiem en les coses i després formem els conceptes generals per un procés d'abstracció.
Ockham argumenta que és contradictòria la mateixa idea d'universalitat si existeix, perquè llavors seria un una cosa particular amb qualitats particulars. -
1401
Història Filosofia Moderna
Va començar al segle XV d.C -
Period: to
Descartes
1 de març de 1596 / 11 de febrer de 1650 Era racionalista i creia que el coneixement s'adquiria per la Raó i no en la informació aportada per l'experiència. Descartes s'inspira en les matemàtiques per a desenvolupar un mètode on el coneixement s'ha de fonamentar en les idees innates, que són conegudes per la raó. -
Period: to
Locke
29 d'agost de 1632 / 28 d'octubre de 1704 Ell creia que el coneixement s'adquireix a partir de l'experiència i que tot ve de la informació dels sentits, no existeixen les idees innates. Quan no tenim experiència (en néixer) la nostra ment és com un full en blanc. El límit del coneixement és segons la nostra experiència. -
Period: to
Hume
7 de maig de 1711 / 25 d'agost de 1776 També era un empirista i seguia les mateixes idees que Locke. La seva teoria del coneixement tractat sobre la naturalesa humana on volia investigar la capacitat de l'enteniment humà amb mètodes diametralment oposats als del racionalisme i va arribar a la conclusió que la raó no és la guia de la vida sinó el costum. -
Period: to
Kant
22 d'abril de 1724 / 12 de febrer de 1804
És un filòsof il·lustrat, síntesi del racionalisme i empirisme. El criticisme o filosofia crítica és el seu sistema filosòfic. La filosofia transcendental és un dels elements introductoris d'aquest sistema que intenta entendre l'examen que cal sotmetre a la raó humana per a indagar les condicions que fan possible el coneixement a priori. -
Història Filosofia Contemporània
Va començar a finals de segle XIX i a principis del XX -
Period: to
Marx
5 de maig de 1818 / 14 de març de 1883 Era un revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. Ell ha estat el pensador polític que més ha influït en els últims cent anys en la teoria social. Són molt important les concepcions filosòfiques com l'existencialisme, l'estructuralisme, en la historiografia contemporània, en l'economia i en la sociologia. -
Period: to
Nietzsche
15 d’octubre de 1844 / 25 d’agost de 1900 La filosofia de Nietzsche és una crítica a les característiques principals de la cultura occidental basada en una metafísica, una religió i una moral que han invertit els valors vitals. El seu pensament intenta superar la decadència i el ressentiment de la cultura que critica.
Distingim tres períodes del seu pensament:
-Primer període
-Segon període
-Tercer període
-Nietzsche i els "mestres de la sospita" -
Period: to
Freud
6 de maig de 1856 / 23 de setembre de 1939 És un metge neuròleg que va inventar la psicoanàlisi. Freud va buscar una explicació a la manera d'operar de la ment. Va proposar una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'això, el jo i el superjo. Segons Freud, constitueix el motor del pensament i el comportament humà. -
Period: to
Heidegger
26 de setembre de 1889 / 26 de maig de 1976 Era un filòsof alemany que va iniciar els estudis de teologia, però els va deixar per a dedicar-se a la filosofia. La Filosofia Heideggeriana se centra fonamentalment en l'estudi de l'existència humana i en la història de l'ésser. L'expressió més representativa de la seva filosofia es troba a l'obra Ser i Temps. -
Period: to
Gadamer
11 de febrer de 1900 / 13 de març de 2002 És un filòsof alemany que la seva activitat filosòfica se situa en el corrent de pensadors com Nietzsche, Dilthey, Husserl i sobretot Heidegger, i tracta l'hermenèutica filosòfica. Que és manifestar que hi ha formes d'experiència que eleven una pretensió de veritat considerada il·legítima pel coneixement de la ciència moderna. -
Period: to
Sartre
21 de juny de 1905 / 15 d’abril de 1980 El pensament filosòfic de Sartre neix en les fonts de la fenomenologia, a les quals acudeix com a reacció a la seva formació idealista i racionalista, es desenvolupa diferents etapes: adaptació de la fenomenologia husserliana, fonamentació ontològica de la llibertat, humanisme existencialista i humanisme marxista. Ell considera que l'ésser humà està "condemnat a ser lliure''. Pensa en l'existència humana com a existència conscient. -
Period: to
Habermas
18 de junio de 1929 / viu És considerat el filòsof més destacat de l'escola de Frankfurt. Ell segueix els plantejaments de la teoria crítica. Renova aquesta teoria, mantenint la perspectiva d'oposició al cientisme positivista i d'intent de transformació de la societat mitjançant la reflexió crítica, recolzant-se més que en la tradició idealista en la nova filosofia del llenguatge.