-
Sublevació de Madrid. Abdicacions de Baiona. Batalla de Bailèn.
-
La crisi de Carles IV
Al començament del segle XIX, la monarquia de Carles IV estava desprestigiada. Quan va esclatar la Revolució Francesa i Lluís XVI va ser executat, Espanya va declarar la guerra a França. No obstant això, va ser derrotada i va haver de signar els tractats de San Ildefonso, que els varen convertir en aliada de França i varen suposar l’enfrontament amb el Regne Unit. Napoleó va aprofitar els problemes de la família reial, i obligà a abdicar a Josep Bonaparte. (Fotografia de Carles IV) -
La guerra contra França
El segrest de la família reial a Baiona va desencadenar a Madrid una revolta el 2 de maig del 1808. Així va començar la guerra de la Independència. La població es va dividir entre els afrancesats (reconexien Josep I com a rei), i els Ferran dins, fidels a Ferran VII.
La contesta va ser llarga i dura. Les guerrilles assetjaven contínuament l’exèrcit francès, més ben equipat i format. Va acabar l’any 1814, Ferran VII va ser resposta en el torn. -
Period: to
Espanya en el segle XIX
Durant el segle XIX, Espanya es va transformar profundament, ja que es va modernitzar l'agricultura i va néixer una indústria moderna. A més, la vella monarquia absoluta es va substituir per una parlamentària i constitucional. També van desaparèixer la Inquisició i els drets senyorials i l'antiga societat feudal va provocar l'arribada d'una societat de classes, composta per burgesos i obrers. -
Period: to
La guerra de la Independència
En la guerra de la Independència hi ha dos grans punts a destacar.
-La crisi de Carles IV.
-La guerra contra França. -
Period: to
La independència de les colònies hispanoamericanes
Les causes dels moviments independentistes varen ser:
-Els americans estaven descontents perquè els espanyols dirigien la política i la recaptació d’impostos i controlaven el comerç.
-Les idees del liberalisme i el nacionalisme varen impulsar el moviment emancipador.
-Els interessos del Regne Unit, que desitjava la independència per poder comerciar. -
Rendició de Saragossa. Batalla d’Ocaña.
-
Conquesta francesa de quasi tot Andalusia.
-
La composició i la Tasca de les corts
A conseqüència de la guerra de la Independència, es va crear la Junta Central Suprema per organitzar la lluita.
El 1810, la Junta Central va convocar corts constituents, es varen diferenciar en tres grups: liberals (defensaven les reformes polítiques), absolutistes (partidaris de mantenir l’Antic Règim), americans (preocupats pels problemes de les colònies).
L’obra legislativa de les corts de Cadis varen elaborar la Constitució del 1812. -
Period: to
Les Corts de Cadis
Destacarem:
-La composició i la tasca de les corts.
-La Constitució de Cadis. -
Conquesta francesa de Tarragona.
-
La Constitució de Cadis
La primera Constitució espanyola es va aprovar el 19 de març del 1812 i reflectia els principis del liberalisme polític.
-Sobirania nacional.
-Monarquia moderada hereditària.
-Divisió de poders.
-Establia la religió catòlica. -
Batalles de Ciudad Rodrigo i Arapiles
-
Batalles de Vitòria i San Marcial
-
Retirada francesa d’Espanya
-
Period: to
El regnat de Ferran VII
En aquest punt destacarem:
-El Sexenni Absolutista (1814-1820)
-El Trienni Liberal (1820-1823)
-El final de l’absolutisme (1823-1833) -
Period: to
El Sexenni Absolutista
Ferran VII va tornar a Espanya el març del 1814. Quan va arribar-hi, un grup de diputats absolutistes li va entregar el Manifest dels Perses, en el qual li suggerien que restituís la plena sobirania reial.
Poc després, el monarca va decretar l’abolició de la Constitució del 1812 i de tota la legislació sorgida de les Corts de Cadis, i va començar a governar com a rei absolut. -
Ferran VII, obra de Francisco Goya
-
Period: to
El Trienni Liberal
El 1820 va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.
Els problemes entre liberals moderats i exaltats es varen prolongar al llarg de tot el trienni: -Els moderats eren partidaris de reformes suaus perquè fossin acceptades per les classes dominants i pel rei.
-Els exaltats defensaven l’aplicació de la Constitució de Cadis i les reformes radicals. -
Period: to
El final de l’absolutisme
En la monarquia va sorgir un problema dinàstic. A Espanya hi havia la llei sàlica, que impedia regnar a les dones. Ferran VII no havia tengut fills mascles, de tal manera, que va derrogà la llei sàlica. D’aquesta manera la seva filla Isabel, podia regnar. Hi havia molta de gent que no esteia d’acord, es varen formar dos bàndols: -Els liberals: donaven suport a Isabel.
-Els Carlistes: donaven suport al germà de Ferran VII, Carles. La guerra va acabar amb la derrota Carlista. -
Reina Isabel
-
Carles de Borbó
-
Period: to
Regnat d’Isabel II
El començament de la guerra carlista va forçar la gent a cercar el suport dels liberals, dividits en moderats i progressista.
Isabel II va ser proclamada reina amb només tretze anys.
Durant els primer anys, va encarregar la formació de govern només als moderats. El 1845 es va promulgar una Constitució que establia la sobirania compartida entre el rei i les corts. L’estat es va organitzar de manera centralista.
Devers el 1864 hi va haver una crisi i la gent volia derrocar a Isabel II. -
Pacte d’Ostende
El 1866, progressistes, demòcrates i republicans varen firmar el Pacte d’Ostende, en que varen acordar derrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. -
La revolució de 1868
El 1868 es va produir un pronunciament per deposar Isabel II, liderat pels generals Serrano i Prim. Després de derrocar la reina es va aprovar la Constitució del 1869, contenia molts de dret i reconeixia el sufragi universal masculí. La monarquia es va mantenir com a forma de govern i Serrano va ser nomenat regent fins que es trià un rei. -
Period: to
El Sexenni Deomocràtic
En aquest apartat inclourem:
-La revolució de 1868.
-La monarquia d’Amadeu I.
-La Primera República. -
La monarquia d’Amandeu I
Les corts triaren com a rei Amandeu de Savoia. Amandeu I fou un rei democràtic però va haver de fer front a l’oposició dels monàrquics, l’Església i els republicans. Durant el seu regnat esclataren una guerra a Cuba i una altra guerra carlista. I Anmadeu I va abdicar -
La Primera República
Després de l’abdicació d’Amadeu I, les corts varen proclamar la Primera República Espanyola, que només va durar 9 mesos. La república va haver de fer front als següents problemes: -L’esclat del moviment cantonalista.(interpretació radical del federalisme)
-La guerra dec Cuba
- La tercera guerra Carlista. El general Pacía va fer un cop d’Estat el gener del 1874. El general Martínez Campos el desembre de 187, va restaurar la dinastia dels Borbó. -
La Restauració
El 1874, el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d’Isabel II. La Restauració es va Bassat en una nova constitució i l’alternança en el poder del dos grans partits: -La Constitució del 1876 va intentar ser conciliadora. Va incloure molts de drets i llibertats. -Existien dos grans partits:
-Els conservadors (defensors de l’Església i l’ordre social).
-Els liberals (eren partidaris de reformes socials importants i varen aprovar el sufragi universal masculí).