-
TRACTATS DE SAN ILDEFONSO. (1796 i 1800)
Lluís XVI va ser executat, per això Espanya va declarar la guerra a França. No obstant, Espanya va ser derrotada i va haver de signar aquests tractats. -
TRAFALGAR.
L'aliança angloportuguesa va ser reforçada després de la derrota francoespanyola a Trafalgar.
TRAFALGAR: Tela de cotó, espècie de linó ordinari. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU.
Napoleó i Godoy varen signar el tractat per així poder travessar Espanya per arribar a Portugal i atacar-lo amb les tropes franceses. -
MOTÍ D'ARANJUEZ.
Godoy va ser destituït i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII. -
QUI ÉS GODOY?
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (12/05/1767 - 04/10/1851) va ser un gentilhome, ploític espanyol ennoblit i favorit reial. Fou Primer Ministre o 'Ministre Universal' durant el regnat de Carles IV i reconegut com a Príncep de la Pau. Va ser duc d'Alcúdia i duc de Sueca.
“El más infame e idiota de los privados”, “hombre todo ambición y doblez” -
QUÉ SÓN ELS AFRANCESATS, FERRANDINS I LES GUERRILLES?
Afrencesats: en les guerres napoleòniques, partidaris de la intervenció francesa a Espanya.
Ferrandins: fidels a Ferran VII.
Guerrilles: petits grups de civils armats que assatjaven constantment els francesos amb l'objectiu de desmoritzar-los. -
LA PRIMERA FASE DE LA GUERRA.
Després de la insurrecció de Madrid, els francesos varen assetjar Saragossa i Girona, però varen sofrir una gran derrota a Bailèn. -
LES CAUSES DELS MOVIMENTS INDEPENDENTISTES.
Les causes varen ser les següents:
- Els espanyols i els criolls constituïen l'elit de l'Amèrica espanyola. La minoria criolla era el grup econòmicament més poderós, però estava descontenta.
- Les idees del liberalisme i el nacionalisme que es varen difondre pel continent varen ser la base ideològica del moviment emancipador.
- Els interessos del Regne Unit, que desitjava la independència de les colònies espanyoles per poder comerciar-hi lliurement. -
PRIMERA FASE DE LA INDEPENDÈNCIA (1808 - 1815).
El 1810 es varen organitzar Juntes a diversos territoris americans que proclamaren la seva independència. Tractaren d'establir relacions diplomàtiques amb el Regne Unit i fins i tot promulgaren constitucions. Espanya va recuperar els territoris que havia perdut, llevat de Río de la Plata. -
Period: to
LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA.
Durant aquest temps es varen produïr diferents fets: La crisi del regnat de Carles IV i La guerra contra França. -
REVOLTA POPULAR EL 2 DE MAIG DEL 1808.
El segrest de la família reial a Baiona va desencadenar-la a Madrid, seguida d'alçaments en altres llocs. Així va començar la guerra de la Independència. -
JUNTA CENTRAL SUPREMA.
Quan va acabar la guerra de la Independència, es va crear aquesta Junta. -
LES CORTS CONSTITUENTS.
La Junta Central es va convocar, es varen reunir a Cadis, l'única ciutat peninsular que no havien ocupat els francesos. -
ELS TRES GRUPS DIFERENCIATS A LES CORTS.
La majoria dels diputats eren liberals i defensaven les reformes polítiques.
Hi havia una minoria d'absolutistes, partidaris de mantenir l'Antic Règim.
També hi varen ser presents alguns diputats americans, preocupats pels problemes de les colònies. -
COM ERA EL CADIS DE LES CORTS?
El 1810 Cadis era una ciutat fortificada i protegida per la flota britànica. Va ser el darrer refugi de les autoritats ''patriotes''.
Els liberals espanyols recordarien el ''Cadis de les corts'' per l'atmosfera especial de llibertat de costums i pensaments. -
LA SEGONA FASE DE LA GUERRA.
Les tropes de Napoleó varen ocupar gairabé tota la Península. -
BASES DE L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA.
Varen elaborar la Constitució del 1812, varen aprovar moltes reformes que varen posar fi a l'Antic Règim i varen declarar la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. -
PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, 19 de març de 1812.
Es reconeixia la sobirania naciona, establia una monarquia moderada hereditària, la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) i establia la religió catòlica. Es reconegueren diferents drets: igualtat davant la llei, el dret a la propietat, la llibertat d'imprenta... -
LA TERCERA FASE DE LA GUERRA.
Va coincidir amb la decadència militar de Napoleó. Tropes espanyoles i angleses, comandades pel duc de Wellington, derrotaren els francesos, que abandonaren Espanya, i Ferran VII va ser exposat en el tron. -
MANIFEST DELS PERSES.
Ferran VII va tornar a Espanya, quan va arribar-hi, un grup de diputats absolutistes li va entregar el manifest, en el qual hi suggerien que restituis la plena sobirania reial. -
L'ABOLICIÓ DE LA CONSTITUCIÓ.
El monarca la va decretar i de tota la legislació de les corts de Cadis, va començar a governar com un rei absolut. -
PRONUNCIAMENTS.
Amb una part de l'exèrcit, intentaren restaurar el liberalisme mitjançant-los o amb alçaments, però no va servir. -
Period: to
EL REGNAT DE FERRAN VII.
Aquest està compost per: el sexenni absolutista, el trienni liberal i el final de l'absolutisme. -
SEGONA FASE DE LA INDEPENDÈNCIA (1816 - 1824).
Va començar a l'Argentina sota el lideratge del general San Martín, que va proclamar la independència d'aquest territori. Va derrotar els exèrcits reialistes a Chacabuco i Maipú, fet que originà la independència de Xile. Al nord, Simón Bolívar va aconseguir la independència de Colòmbia i va crear la República de la Gran Colòmbia. Durant el Trienni Liberal, Bolívar i San Martín varen atacar el Perú. Mèxic va obtenir la independència de la mà del general conservador Agustín de Iturbide. -
QUE EREN ELS MODERATS I ELS EXALTATS?
Moderats: partidaris de reformes suaus perquè fossin acceptades per les classes dominants i pel rei.
Exaltats: defensaven l'aplicació de la Constitució de Cadis i les reformes radicals. -
PRONUNCIAMENT LIBERAL DIRIGIT PEL CORONEL RIEGO.
Ho va proclamar la Constitució del 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts. -
CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS.
Exèrcit que va reposar Ferran VII com a rei absolut. -
PÈRDUA DE LA MAJORIA DE LES COLÒNIES AMERICANES.
La Hisenda no tenia fons i va fer que encara la crisi fos pitjor. -
PROBLEMA DINÀSTIC.
Causat perquè Ferran VII no tenia hereus mascles. -
PRAGMÀTICA SANCIÓ.
Ferran la va promulgar per anul.lar la Llei Sàlica. La Llei Sàlica vigent impedia que regnessin dones a Espanya. Però els absolutistes no ho van acceptar i van oferir el seu suport a Carles, germà del rei. Sota Carles IV, la Pragmàtica estableix que si el rei no té hereu baró, hereta la filla més gran. -
PRIMERA GUERRA CARLISTA (1833 - 1840).
Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya i es va desencadenar així. No només va ser un conflicte dinàstic, sinó també un enfrontament ideològic entre dos bàndols (liberals i carlistes. Liberals: donaven suport a Isabel. Carlistes: defensaven l'absolutisme. -
COM EREN ELS MODERATS?
SOBIRANIA. Compartida entre les corts i el rei.
SUFRAGI. Censatari restringit.
PODER LEGISLATIU. Corts amb el rei. Parlament bicameral (Congrés i Senat).
PODER EXECUTIU. Rei. Nomena el Govern.
PODER JUDICIAL. Tribunals i jutges.
ATRIBUCIONS DEL REI. Executar les lleis, dissoldre el Congrés, nomenar els senadors, dirigir la política exterior…
DRETS INDIVIDUALS. Limitats.
CONFESSIONALITAT. Estat confesional catòlic, sense llibertat de culte. -
COM EREN ELS PROGRESSISTES?
SOBIRANIA. Nacional.
SUFRAGI. Censatari més ampli.
PODER LEGISLATIU. Corts. Parlament unicameral (Congrés).
PODER EXECUTIU. Rei. Nomena el Govern.
PODER JUDICIAL. Tribunals i jutges.
ATRIBUCIONS DEL REI. Executar les lleis, dissoldre el Congrés amb condicions, nomenar alguns senadors, dirigir la política exterior amb condicions…
DRETS INDIVIDUALS. Més amplis.
CONFESSIONALITAT. Estat confesional catòlic, amb llibertat de culte. -
Period: to
ISABEL II I LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL.
Compost per: el triomf del liberalisme, la dècada moderada, el bienni progressista i moderats i unionistes. -
Period: to
DESMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL.
L'estat va vendre les terres i els bens d'alguns llocs a la Església que se van desvincular dels nobles i el clero. Es pretenia guanyar la guerra carlina, equilibrar la Hisenda i eliminar el deute espanyol. -
CONSTITUCIÓ DEL 1837.
Va introduir variacions remarcables per transigir amb els liberals moderats: al mateix temps que proclamava la sobirania nacional fugia de la confessionalitat expressa i mantenia els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals de justícia i unitat de fur, etc, deixava de banda l’anterior unicameralisme i dividia les corts en un senat, d’elecció mixta i indirecta, i un congrés de diputats, d’elecció directa, amb iguals facultats, col·legisladors. -
EL CONVENI DE BERGARA.
Va posar fi al conflicte, tot i que carlistes i liberals es varen tornar a enfrontar en dues guerres més al llarg del segle XIX. -
QUI ÉS CORONEL RIEGO?
Rafael del Riego i Flórez va ser un militar i polític liberal espanyol. (09/04/1785 - 07/11/1823). -
LA DÈCADA MODERADA (1844 - 1854)
La Dècada Moderada va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.
En aquesta fase es va crear la Guàrdia Civil, es va aprovar la Constitució del 1845 i el règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica ).
Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits.
El pronunciament de Vicálvaro, dirigit per O'Donnell i amb el suport d'alguns moderats i els progressistes, va posar-hi fi. -
EL PRIMER FERROCARRIL ESPANYOL.
Els ferrocarrils i la indíustria va tardaR molt en arribar a Espanya. El primer ferrocarril va ser el que comunicava de Barcelona a Mataró.
La indústria tèxtil del cotó a Catalunya, al voltant de Barcelona, va ser possible per la capital procedent de l'agricultura.
La indústria siderúrgica a Andalusia, País Basc i Astúries on van destacar els alts forns de Biscaia. -
EL BIENNI PROGRESSISTA (1854 - 1856).
Durant el Bienni Progressista hi va haver una gran activitat legislativa: la llei de ferrocarrils, una Constitució que no es va arribar a promulgar, la desamorització de Madoz de béns de l'Església i dels ajuntaments, etc. -
DESMORTITZACIÓ DE MADOZ.
Va ser igual que l'altre la venta de bens i terres, però aquesta els afecta als ajuntaments i a les institucions.
Els burgesos varen comprar moltes terres que varen millorar el conreu, per tant, la producció va augmentar .Els pagesos quasi no van poder comprar terres ,és a dir, van seguir seguent jornalers que a penes, podien sobraviure. -
LLEI DE FERROCARRILS DEL 1855.
Va impulsar la construcció de la xarxa ferrocarril bàsica, això va provocar més rapidesa en el transport. Amb objectius de crear un comerç nacional per ferrocarril, activar la economia i dessarrollar la indústria espanyola. -
MODERATS I UNIONISTES (1856 - 1868).
O'Donnell havia creat el 1854 la Unió Liberal, un partit centrista que va alternar en el govern amb els moderats fins al 1868. Va ser un període de certa estabilitat, però devers el 1864 la crisi econòmica es va accentuar i des del 1866 els progressistes i els demòcrates començaren a conspirar per derrocar Isabel II. -
ANARQUISME.
El 1868 va arribar a Espanya l'anarquista Giuseppe Fanelli. Que va expandir la seva idea anarquista de plantar una societat políticament organitzada sense estat. Va celebrar el primer Congrés Obrer Espanyol, a on es creà la Federació Regional Espanyola (FRE). Va tenir una difussió ràpida per Espanya. Es va dividir en un sector sindicalista i un sector radical, pertidaria de l'acció directa que provocaren atemptats terroristes. Més tard varen fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT). -
REVOLUCIÓ DE 1868.
El 1868 hi va haver unes quantes revolucions conegudes com La Glorosia, dirigides per els generals Serrano i Prim, per destronar la reina Isabel II. Va suposar el final de la monarquia absolutista i va passar a ser monarquia constitucional democràtica, governada per un govern provicional presidit per Serrano. El 30 de septembre la reina Isabel II, la reina dels trits destins, va abandonar Espanya per no tornar mai més. Es va escriure una nova constitució i s'havia d'elegir un nou rei. -
Period: to
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC.
És l'etapa més democràtica però la més inestable. Tot va començar amb el final del regnat d'Isabel II on es va viure una cirsi greu on hi va haver revoltes, els progressistes, republicans i demòcrates rebutjaven el conservodarisme dels governs, la burgesia i els militars es varen distanciar del règim i la reina cada vegada era més impopular. S´hi pot trobar 4 fases. -
CONSTITUCIÓ DEL 1869.
El 1869, durant La Gloriosa es va redectar el primer text democràtic de la història d'Espanya, la constitució del 1869, signada a la cort. Contenia declarcions de drets i reconeixia el sufragi universal masculí i la divisió de poders i la pena de mort per delictes polítics. Monarquia com a forma de govern i Serrano com a regent. Aquesta constitució es va inspirar amb la constitució belga de 1831 i la nord-americana de 1878. -
Period: to
MONARQUIA D'AMADEU.
Les corts varen elegir com a nou rei a Amadeu de Savoia, fill del rei d'Itàlia. Fou un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Església i republicans. Mai va aconseguir la confiança de la població. Durant el seu regnat va esclatar la guerra de Cuba i els carlistes van provocar la Tercera Carlina (1872). Finalment va ser abdicat. Abans de anar-se'n va dir "Los enemigos de España son los españoles". -
LA PRIMERA REPÚBLICA.
Després d'abdicar el rei Amadeu, la cort va proclamar la Primera República Espanyola. Només va durar nou mesos. Va tenir quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. Hi va haver molts de problemes greus. Les guerres anterios varen crear una greu crisi econòmica i la guerra de Cuba i la Carlista van seguir. Els cantons van voler organitzar l'estat en 17 estats, va ser oprimit per el temor a una revolució. Tot va acabar el gener de 1874 per un cop d'estat. -
LA RESTAURACIÓ.
El general Martínez Campos va proclamar rei a Alfons XII, fill d'Isabel II, on va començar una etapa política nova. Estabilitat política. Espanya amb monarquia constitucional, Alfons XII va anomenar president a Antonio Cánovas del Castillo. Cánovas va posar fi a la guerra de Cuba i a la guerra carlista i va crear un nou sistema polític on tots els partits acceptessin la monarquia i un règim constitucional. -
DISCURS HISTÒRIC D'EMILIO CASTELAR A LA PRIMERA REPÚBLICA.
«Señores, con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía parlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarquía democrática; nadie ha acabado con ella, ha muerto por sí misma; nadie trae la República, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuración de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra Patria». -
COP D'ESTAT DE PAVÍA.
La nit del 3 de gener de 1874 el general Pavía de les corts hi va lliurar el poder de Serrano. Es va dissoldre l'associació internacional de treballadors (AIT). Espanya va seguir sent una república presidencial amb un govern provisional. 11 mesos després, el general Martínez Campos va llevar-li el poder i va restaurar la dinastia dels Borbó amb Alfons XII. -
PARTITS DELS 1876.
Hi havia dos únics partits: conservadors i liberals, que es van anar turnant el govern un any per cada partit (tornisme).
Consevadors: liderats per Cánovas, defensor de l'Església i l'ordre social.
Liberals: liderats per Sagasta, volien reformes socials. Va aprovar el sufragi universal.
Això fou una corrupció electoral que durà molts d'anys. Manipulaven els resultats (tupinada) o amb amenaces o agressions es forçava a votar (caciquisme). -
EL SOCIALISME.
El socialisme és base d'un sistema econòmic i social que es centra en idees ideològiques en la defensa de la prioritat col.lectiva. Aquesta idea va ser impulsada l'any 1879 per Pablo Iglesias fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
El 1888, en un congrés de Barcelona es va crear la Unió General de Traballadors (UGT) on rebutjava els mètodes violents dels anarquistes. Des de el 1914 el socialisme ha anat guanyant seguidors per tot Espanya. -
EL DESASTRE DEL 98.
La guerra hispano-nord-americana va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i els Estats Units d'abril a agost de 1898, en intervenir els Estats Units a la guerra d'Independència cubana (1895-1898). La derrota d'Espanya i la consegüent pèrdua de les últimes colònies d'ultramar van donar lloc a Espanya a l'expressió «Desastre del 98». -
Period: to
EL REGNAT D'ALFONS XII.
La constitució del 1876 va continuar i el turnisme igual. Canalejas va instal.lar reformes socials i al llei del cadenat, molt polèmica, on es limitaven ordres religiosos. Els Liberals i Conservadors cada vegada menys populars.La burgesia catalana i basca donaven el vot als partits nacionalistes, les classes mitjanes i els obrers votaven els republicans i el PSOE i els sindicats (UGT i CNT) varen agafar molta força. Més tard hi va haver diverses crisis. -
Period: to
ENDERROCAMENT DE LES MURADES A PALMA.
Es varen tombar totes les murades de Palma, només varen quedar el llençol marítim i algunes portes. Després de tombar les murades es va començar a desenvolupar el Pla Calvet, que va unir la ciutat antiga i la ciutat nova amb unes avingudes al lloc on hi havia les murades.