-
Carles IV
Carles IV d'Espanya, fou príncep d'Astúries i Rei d'Espanya, després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya. El seu ministre, Grody va fer un pacte amb Napoleó. Va veure’s que Carles IV un monarca que podríem situar en aquella categoria que els francesos anomenen com un roi fainéant, un personatge immadur i incapaç d’aportar res de nou a la monarquia en un temps de transformacions i sacsejades revolucionàries. Era un rei que vivia absent del món que l’envoltava. -
Period: to
Liberalisme
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern. La filosofia va sorgir com una resposta a la Revolució Industrial i la urbanització al segle XIX a Europa i els Estats Units. Defensa les llibertats civils amb un govern limitat sota l'imperi de la llei, els drets de propietat privada, i la creença en el laissez-faire del liberalisme econòmic. -
Period: to
Caciquisme
És el nom que va rebre el entremat de relacions socials que definía la vida política durant els anys de la Restauració borbònica. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària, però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. Aquestes manipulen els resultats de les eleccions per a beneficiar als seus interessos. -
Period: to
Absolutisme
L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnaba que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo. Aquest pensament el van formalitzar diversos filòsofs durant el segle XVI i XVII. L'absolutisme donà nom al concepte de Monarquia absoluta. Els trets característics i fonamentals de tota monarquia absoluta són dos:
- La creença en una monarquia de dret diví
- L'existència d'un poder il·limitat dels reis. -
Period: to
Bipartidisme
És un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics o coalicions polítiques que generen una exclusió o discriminació positiva de les minories polítiques. Els defensors del bipartidisme argumenten que aquest sistema genera estabilitat política atès que exclou les posicions extremistes. A Europa els conservadors volien conservar els privilegis del clergat i de la noblesa, i els liberals volien igualar els drets de la burgesia.
Un exemple podria ser el PSOE i el PP. -
Tractat de Fontainebleau
Pacte signat entre Espanya i França (Napoleó i Carles IV) pel qual era establerta la partició de Portugal. El tractat estipulava que el nord de Portugal seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota l’administració francoespanyola. El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó. -
Capitulacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Espanya va quedar destrossada. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, va ser rei de Nàpols i rei d'Espanya. Durant les guerres napoleòniques, Josep I va actuar com enviat del seu germà i va signar tractats. Després de la proclamació de Napoleó com a emperador, aquest va adjudicar al seu germà el Tron de Nàpols en 1806, on va governar fins 1808 quan, després de les abdicacions de Baiona, Napoleó li va instal·lar a l'capdavant de la Corona espanyola i va proclamar a Murat, que estava a el front de les tropes franceses a Espanya, com a Rei de Nàpols. -
Motí d'Aranjuez
Tingué lloc a Aranjuez, després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, es dirigí a Madrid. Davant d’això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d’Amèrica. Aquesta decisió fou aprofitada pels nobles partidaris de l’infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill. Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV abdicà en el seu fill. -
Corts de Cadis
Durant la Guerra del Francès les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. -
Constitucio de Cadis
Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis. Va ser coneguda com "La Pepa". La constitució establia la sobirania en la Nació, la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, etc. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni el de ciutadania. -
Ferran VII
Va ser rei d'Espanya, ja que el seu pare va abdicar. El seu regnat es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes. En un primer període, el de la restauració absolutista. Un segon període, el Trienni Liberal Constitucional. El tercer període és la Dècada Ominosa. Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament.
La gent pensava que seria un rei més liberal i modern. -
Pragmàtica sanció
El 1713, el rei Felip V d'Espanya va promulgar la Llei Sàlica, per la qual les dones només poden heretar el tron en el cas de no haver hereus homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). D'aquesta manera, pretenia evitar que els Habsburg recuperessin el tron a través de línies dinàstiques femenines. -
Isabel II
Durant el regnat d'Isabel II, es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme. Davant les apiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d'aquesta manera l'accés al poder d'aquests -
Guerres carlistes
Foren 3 guerres que s’esdevingueren a Espanya com a expressió militar del moviment polític carlí. La Primera Guerra Carlina es va iniciar a la mort de Ferran VII. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics i els isabelins o cristins, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció. La Segona Guerra Carlina, va tenir lloc bàsicament a Catalunya. Durant la Tercera Guerra, les forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortizació española fou un llarg procés históric, econòmic i social iniciat a finals de segle XVIII. Va consistir a posar al mercat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant una subasta pública, les terres i béns que fins llavors no es podien alienar i que es trobaven en poder de les anomenades «mans mortes», és a dir , l'Església catòlica i els ordes religiosos que els havien acumulat com habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestatos. -
Espartero
Va ser el rei d’Espanya despres de la primera república. Era el fill d’Isabel II. Durant el seu regnat és va instaurar el bipartidisme, tenint per liders a Cànovas i Sagasta. A part també començen les guerres a les colonies com Cuba. Apart fou un militar i President del consell de Ministres, regent del regne de 1840 a 1843. -
Constitucio 1837
La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. Signada per la reina regent, Maria Cristina. Introduí, respecte a la constitució de Cadis, variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats: al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei. -
Prim
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya, fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser governador militar de Barcelona al 1843 i capità general de Puerto Rico al 1847 i també president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. També participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
Crisi del 1867
A principis de 1866 esclata la primera crisi financera de la història del capitalisme espanyol. Arran de l'aprovació de la Llei de Ferrocarrils de 1855 molts inversors havien invertit a les companyies ferroviàries. Però quan van començar a explotar-se les línies es va veure que les expectatives de benefici que tenien eren exagerades, donades el baix nivell de l’economia espanyola havia poques mercaderies i pocs passatgers per transportar-los i el valor de les accions es va desplomar. -
“La Gloriosa”
La Gloriosa, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. A partir de la revolució tingué lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic, primer en forma de monarquia parlamentària, i posteriorment en forma de república, la Primera República. Les dos fórmules acaben fracassant. -
Sagasta
Mateo Sagasta, va ser un enginyer de camins i polític espanyol, participà com a progressista en la revolució del 1854 Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i ministre d’estat amb Prim, esdevingué una de les figures polítiques més rellevants d’Espanya. Votà la candidatura d’Amadeu de Savoia, amb qui fou ministre de governació, sota la presidència de Serrano. -
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser des de la seva proclamació per les Corts Generals, quan va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. En els seus primers onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, fins que el cop d'Estat del general Pavía (1874) va posar fi a la República Federal, donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del general Serrano. -
Cànovas
Antonio Cánovas del Castillo,va ser un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres. Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
Alfons XII
Als 15 anys va prendre armes contra Napoleó. Quan va morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlis; rapidament fou ascendit a general. Va ser rei d'Espanya entre 1875 i 1885. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya. -
Constitucio 1876
La Constitució Espanyola de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurar una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. -
Amadeu de Savoia
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
Guerra de Cuba
Va ser una sèrie de revoltes produïdes a la provincia Española de Cuba entre el govern i grups independentistes cubans a meitat de segle i que finalment va acabar amb una derrota de part del govern espanyol. La guerra o revolta es va dividir en vàries frases, amb diferents moviments socials i polítics.
