-
378
Batalla d'Adrianòpolis
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost de l'any 378 d.C, a les planes, al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis. En aquesta batalla, els visigots van vèncer els romans. -
Period: 395 to 1453
Imperi Bizantí
L'any 395 d.C, amb la divisió de l'Imperi de Teodosi, es va formar l'Imperi Bizantí. La fi d'aquest imperi, va arribar l'any 1453 d.C, amb la caiguda de Constantinoble, en ser conquerits pels turcs. -
410
Saqueig de Roma
L'any 410 d.C, els visigots van arribar fins a Roma i van incendiar i saquejar la ciutat durant tres dies. Va ser la primera invasió bàrbara de la ciutat. -
Period: 476 to 507
Regne de Tolosa
L'any 476 d.C Ròmul August, va ser destronat per Odoacre i aquest es va creure hereu de l'Imperi Romà. A partir d'aquesta data es considera que va començar el Regne de Tolosa.
L'any 507 d.C, a la Batalla de Vouillé, els visigots van perdre contra els francs. Aquesta derrota va suposar la fi del Regne de Tolosa. -
507
Domini Península Ibèrica
El domini dels visigots a la península Ibèrica va establir-se des de l'any 507 fins al 711 d.C. Els visigots no controlaven tota la península Ibèrica. En la part del nord-oest estava el regne dels sueus. Tota la cornisa cantàbrica des de la serralada fins al mar (zona poc romanitzada), estava dominada per asturians, càntabres i bascons. -
507
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs, ocorreguda a la primavera de l'any 507 d.C. D'aquesta batalla, van sortir guanyadors els francs. -
Period: 507 to 711
Regne de Toledo
El Regne de Toledo va ser fundat pels francs l'any 507 d.C, després de la derrota dels visigots a la Batalla de Vouillé. Aquest fet els va obligar a desplaçar-se amb la seva població a Hispània. L'any 711 d.C, els francs van perdre contra els musulmans a la Batalla de Guadalete. Aquests últims, van invadir la Península Ibèrica, provocant així, la fi del Regne de Toledo. -
Period: 507 to 732
Dinastia Merovíngia
El fet que va marcar l'inici de la dinastia merovíngia va ser la victòria dels francs contra els visigots a la Batalla de Vouillé, l'any 507 d.C. Aquesta dinastia va governar l'actual França, Bèlgica, una part d'Alemanya i de Suïssa; fins que l'any 732 d.C van ser vençuts a la Batalla de Poitiers i llavors, la dinastia merovíngia va desaparèixer. -
527
Inici regnat de Justinià
L'any 527 d.C, Justinià I el Gran va ser coronat emperador.
En ser coronat, ell tenia com a objectiu restaurar la glòria de l'Imperi romà. La seva política va venir marcada per un intens programa de millores socials molt transgressores, guiat per la intel·ligència de la seva dona i principal consellera, Teodora de Bizanci. -
529
Codi de Justinià
El Codi de Justinià (en llatí: Codex Iustinianus), és una recopilació de constitucions imperials promulgada per l'emperador Justinià. -
532
Revolta de Nikà
La revolta de Nikà fou una revolta succeïda l'any 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribes al poder l'any 527. Aquesta revolta es va produir perquè Justinià,
va augmentar els impostos a la població de Constantinoble i això, va produir una de les primeres revoltes populars contra la reialesa. -
568
Màxima Expansió
La màxima extensió del Regne dels Visigots a la península va arribar amb el regnat de Leovigild (568 - 586). Va envair el poble sueu, va sotmetre a càntabres i asturians i va cercar els pobles bizantins. -
587
Conversió al Cristianisme
L'any 587 d.C, el Rei visigot Recared es va convertir al Cristianisme.
Va utilitzar la religió catòlica per aconseguir el somni del seu pare (Leovigild): unir tot el territori, crear un nexe d'unió entre els gots (pobles germànics invasors) i els hispanoromans (habitants de la Hispània de l'Imperi Romà). -
654
Liber Iudicorum
El Liber Iudicorum va ser decretat per Recesvint l'any 654 d.C i continuat per Ervigi. En els seus dotze llibres i cinquanta-quatre títols, va aportar un règim jurídic unitari penal, civil i eclesiàstic tant per a la població hispà romana com per a la d'origen got. -
711
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete, l'any 711 d.C, va marcar l'inici de la conquesta musulmana a la península Ibèrica. En aquesta batalla, els visigots (capitanejats pel rei Roderic) es van enfrontar amb els musulmans (al comandament de Tàriq ibn Ziyad) i van perdre. -
732
Batalla de Poitiers
El 10 d'octubre de l'any 732 d.C les tropes dels francs, liderats per Carles Martell, van derrotar a Tours, prop de Poitiers, l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península ibèrica 20 anys enrere. La derrota musulmana va impedir la invasió d'Europa per part dels musulmans i va preservar el cristianisme com la fe dominant. -
Period: 732 to 843
Imperi Carolingi
L'Imperi carolingi té com a data d'inici, la victòria dels francs a la Batalla de Poitiers l'any 732 d.C i com a data final la divisió dels seus territoris en el Tractat de Verdun de l'any 843 d.C. -
800
Carlemany es coronat emperador
El 25 de desembre de l'any 800 d.C, Carlemany va ser coronat emperador, a Roma, pel papa Lleó III. Això el considerava l'hereu legítim dels antics emperadors romans. -
843
Tractat de Verdun
Al mes d’agost de l'any 843 d.C, es va signar el Tractat de Verdun, entre els tres fills de Lluís I el Piadós (també eren nets de Carlemany): Lotari, Carles el Calb i Llúis el Germànic; que resolgué els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi. -
1054
Cisma d'Orient
El cisma d'Orient (la paraula cisma significa separació) es va produir l'any 1054 d.C. Aquest fet va ocasionar la divisió de tot un Imperi. La religió cristiana es va anar dividint cada cop més, ja que a l'Imperi Romà d'Occident, es reconeixia el papa com a autoritat espiritual de la religió, mentre que a Orient es reconeixia a l'emperador de l'Imperi.
