-
Period: 624 BCE to 546 BCE
Tales de Milet
La seva teoria filosòfica és la idea que l'aigua és el principi fonamental (o arjé) de totes les coses, ja que considerava que l'aigua està present en tota la naturalesa i que és necessària per a la vida. Tales també va fer importants descobriments en matemàtiques, com la forma de calcular la mida d'un cercle i les característiques dels triangles. El més interessant és que va ser el primer a buscar explicacions raonables sobre la natura sense recórrer a déus o mites. -
600 BCE
Filosofia Antiga
-
Period: 570 BCE to 495 BCE
Pitàgores
Creia que el nombre és el principi fonamental de tota la realitat, ja que tot pot ser comprès en termes de relacions numèriques.
Va desenvolupar el teorema de Pitàgores, que reflecteix una nova tradició filosòfica que uneix la reflexió intel·lectual amb ideals de purificació moral. -
Period: 535 BCE to 475 BCE
Heràclit
Va introduir el concepte de logos.
Deia que el canvi és la naturalesa fonamental de l’univers. També, és conegut pel seu pensament sobre el canvi, afirmant que "tot flueix" (panta rhei). Creia que el foc era l'element fonamental, simbolitzant transformació, i que la lluita entre oposats era essencial per a l'harmonia de l'univers. -
Period: 530 BCE to 460 BCE
Parmènides
Parmènides és conegut per defensar que el canvi i la diversitat són il·lusions dels sentits, a diferència d’Heràclit, creia que la veritable naturalesa de la realitat és immutabilitat i unitat. -
Period: 490 BCE to 420 BCE
Protàgores
Expressa la idea que la veritat i la realitat són subjectives i depenen de la percepció de cada individu, això implica que no hi ha una veritat absoluta, sinó que les opinions varien segons les circumstàncies i les experiències personals. -
Period: 485 BCE to 380 BCE
Gòrgies
És un dels sofistes més destacats i és conegut per la seva obra Sobre la no-existència, on defensa una visió radical del relativisme i l'escepticisme.
Gòrgies sostenia que les paraules i el llenguatge poden crear realitats, cosa que implica que la veritat és manipulable i subjectiva. -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
És conegut com un dels pares de la filosofia occidental i pel seu mètode d'investigació, conegut com el mètode socràtic o maièutica, la seva filosofia es basa en la recerca de la virtut i la veritat. Actualment és molt conegut per la seva metodologia dialèctica i la frase "Només sé que no sé res". No va escriure res, i el seu pensament es coneix gràcies a Plató i Xenofont. -
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
és un dels filòsofs més influents de la història de la filosofia occidental. Va fundar l'Acadèmia de Atenes i és conegut per les seves idees sobre les Idees o Formes, que són realitats immutables i perfectes.
Va desenvolupar el mètode dialèctic, que consisteix en la conversació i l'argumentació per arribar al coneixement i la veritat. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Va desenvolupar una filosofia que compren diversos camps, com la metafísica, l’ètica, la política, la lògica i la ciència.
Aristòtil va defensar que el coneixement prové de l’experiència i l’observació del món físic, i va establir la idea de les causes per explicar la naturalesa dels objectes. -
Period: 341 BCE to 270 BCE
Epicur
La seva filosofia defensa que els plaers més elevats són aquells que provenen de la intel·ligència i la reflexió, Epicur diferenciava entre plaers naturals i necessaris i plaers no necessaris. Ell també sostenia que la mort no s'ha de temer, ja que és simplement la fi de la consciència. -
Period: 4 BCE to 65
Séneca (Estoïcisme)
Va defensar que la virtut és el camí cap a la felicitat i que la raó és l'eina per dominar les emocions i les passions, la seva filosofia se centra en l’autocontrol, la prudència i l’acceptació de les circumstàncies externes, destacant que no podem controlar el que ens passa, però sí com reaccionem davant d’això. -
301
Filosofia Medieval
-
Period: 354 to 430
Agustí d'Hipona
Agustí va desenvolupar la idea que la veritat és una reflexió de Déu i que la fe i la raó han de treballar conjuntament, va argumentar que el pecat original ha afectat la naturalesa humana i que només mitjançant la gràcia divina podem aconseguir la salvació i va defensar la importància de l'amor a Déu. -
Period: 1225 to 1273
Tomàs d'Aquino
Va desenvolupar les “cinc vies” per demostrar l'existència de Déu, que inclou arguments basats en la causalitat, el moviment, la contingència, la graduació i el disseny intel·ligent. També va proposar que la raó i la fe són dues fonts de coneixement que poden coexistir. -
Period: 1285 to 1347
Guillem d'Ockam
És famós per la seva màxima de l'estalvi, també coneguda com l'espasa d'Ockam, que afirma que entre diverses explicacions per a un fenomen, la més senzilla és la millor, aquesta idea va influir en la metodologia científica i el pensament crític, promovent una aproximació més pragmàtica i directa a la comprensió del món. -
1401
Filosofia Moderna
-
Period: to
Descartes
Descartes és un dels fundadors del racionalisme, que sosté que la raó és la principal font de coneixement. Creu que és possible obtenir coneixements certs a través del pensament i la reflexió, independentment de l'experiència sensorial i va proposar un mètode de dubte sistemàtic per arribar a la veritat. -
Period: to
Locke
Locke sosté que tot coneixement prové de l'experiència. La ment humana neix com una “tauleta en blanc” (tabula rasa) i es forma a través de les percepcions sensorials. També és considerat un dels fundadors del liberalisme i del pensament polític modern. -
Period: to
Hume
És un dels filòsofs més influents del pensament modern i un important representant de l'empirisme. Argumenta que tot coneixement es basa en l'experiència sensorial i que la nostra comprensió del món prové de percepcions. -
Period: to
Immanuel Kant
Kant és un dels pensadors més rellevants de la filosofia moderna, conegut pel seu intent de sintetitzar racionalisme i empirisme, argumenta que coneixem el món a través de dues fonts: l'experiència (empirisme) i les categories de la raó (racionalisme). -
Filosofia Contemporània
-
Period: to
Karl Marx
És un dels filòsofs i economistes més influents de la història, conegut per la seva crítica al capitalisme i la seva teoria del materialisme històric. La seva obra més destacada, “El Capital,” analitza la dinàmica del capitalisme i les seves conseqüències socials. -
Period: to
Friedrich Nietzsche
Nietzsche és un dels filòsofs més controvertits i influents del segle XIX, conegut pel seu pensament radical sobre la moralitat, la cultura i la religió. Nietzsche criticava la religió, especialment el cristianisme, veient-la com una forma de debilitament de l'ànima humana. La seva frase "Déu ha mort" simbolitza la seva creença que les idees tradicionals ja no podien proporcionar significat a la vida moderna. -
Period: to
Sigmund Freud
Freud és el fundador de la psicoanàlisi, una teoria que explora la ment humana i els processos psíquics, centrada en la influència de l'inconscient en el comportament. Va desenvolupar teories sobre l'inconscient, la importància dels somnis i el paper dels instints en la conducta humana. -
Period: to
José Ortega y Gasset
Ortega argumenta que la societat contemporània ha estat dominada per masses que, en lloc de ser activament compromeses amb la cultura i el pensament crític, tendeixen a ser conformistes i irreflexives.
El seu lema “Jo sóc jo i la meva circumstància” destaca la importància de la relació entre l'individu i el seu context social i històric. Ortega sosté que l'individu no pot ser comprès aïlladament, sinó que està sempre en interacció amb les circumstàncies que l'envolten. -
Period: to
Martin Heidegger
Heidegger analitza com els éssers humans experimenten l'existència i el temps, destacant la importància de la consciència de la mateixa mortalitat, Heidegger rebutja la filosofia tradicional que se centra en l'objecte i proposa que el veritable punt de partida de la filosofia és la pregunta pel significat de l'ésser. -
Period: to
Hans-Georg Gadamer
L'hermenèutica de Gadamer considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic, ja que l'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat, com a desvetllament de sentit que no és essencialment diferent de les diferents representacions finites en què accedeix a la subjectivitat humana. -
Period: to
Maria Zambrano
Maria Zambrano és una filòsofa i escriptora espanyola destacada pel seu pensament poètic i la seva reflexió sobre la condició humana. La seva obra es caracteritza per una profunda interacció entre la filosofia, la poesia i la mística. Un dels seus conceptes clau és el de "raó poètica," que contrasta amb la raó instrumental i busca una comprensió més profunda de l'existència i l'experiència humana. -
Period: to
Jean-Paul Sartre
Sartre sosté que els éssers humans són “condemnats a ser lliures,” ja que no hi ha un sentit preestablert a la vida, i, per tant, hem de crear el nostre propi significat a través de les nostres accions.
Un dels seus conceptes clau és el de “mala fe”, que es refereix a l'autoengany que es produeix quan les persones eviten la responsabilitat de les seves decisions i la seva llibertat. -
Period: to
Hannah Arendt
En el seu llibre “La condició humana” (1958), Arendt distingeix entre tres activitats humanes: el treball, l'obra i l'acció. I també en el llibre: "Eichmann a Jerusalem" (1963) argumenta que les accions malèvoles poden ser executades per persones ordinàries que esdevenen còmplices en sistemes opressius. -
Period: to
Jürgen Habermas
Habermas defensa que les interaccions socials han de basar-se en la raó i el diàleg, promovent una forma de racionalitat comunicativa que permeti als individus entendre's i arribar a acords mitjançant la discussió a més destaca la importància de l'espai públic com a lloc on es produeix el debat democràtic i la formació d'opinions.