-
624 BCE
Tales de Milet
“Θαλῆς ὁ Μιλήσιος” (625 aC - 546 aC)
Va ser un gran filòsof grec presocràtic, a qui actualment se’l considera el primer filòsof occidental. La seva teoria filosòfica va sorgir quan va tractar de trobar l’inici de totes aquelles coses que ens envolten, pensament al qual va anomenar arkhé. I a través d’ell, va proposar una explicació de la naturalesa, on posava com a base de tota matèria un element primordial, l'aigua. Aquest enfocament marca el pas del mite al logos. -
Period: 600 BCE to 400
Filosofia Antiga
La filosofia antiga és l’etapa on els presocràtics, anomenats així per viure i pensar abans de Sòcrates, fan el pas del mite al logos, és a dir, la societat evoluciona respecte al seu pensament, deixant enrere els coneixements mítics i centrant-se únicament en el racional. -
Period: 585 BCE to 470 BCE
Presocràtics
Tots aquells filòsofs que van qüestionar-se conceptes abans de l'existència de Sòcrates, és a dir, tots aquells que no van ser influenciats per ell, són considerats presocràtics.
Doncs el mateix nom l'indica: Pre (abans) Socràtics (a Sòcrates)
Van sorgir a l'escola de Milet, on va néixer la filosofia gràcies a les primeres explicacions racionals sobre la natura que es van formar allà. -
570 BCE
Pitàgores
Filòsof grec presocràtic. Fundador del pitagorisme, va combinar filosofia i matemàtiques, proposant que els nombres i les proporcions governen l'univers, una idea revolucionària que influiria la teoria matemàtica, la música i la ciència. -
535 BCE
Heràclit
Defensava el canvi constant com la realitat fonamental, encapsulada en el seu famós principi "Panta rei" ("tot flueix"). Veia la lluita entre oposats com a motor del canvi, aportant una visió dinàmica a la naturalesa. -
515 BCE
Parmènides
Oponent a Heràclit. Va rebutjar el canvi en favor de la permanència, sostenint que l’únic ésser és l'essència immutable, una posició que inspiraria el debat amb Heràclit sobre la naturalesa de la realitat. -
485 BCE
Gòrgies
Sofista i cèlebre per la seva visió escèptica sobre la veritat, considerava que res existeix o que és inintel·ligible. -
481 BCE
Protàgores
Sofista. Defensava el relativisme i que l'home és la mesura de totes les coses. -
Period: 481 BCE to 584 BCE
Sofistes
Eren els filòsofs que exercien de mestres i creien que ho sabien tot, és per aquesta raó que es dedicaven a ensenyar, d'una manera no gratuïta, l'art d'analitzar les paraules. -
469 BCE
Sòcrates
Filòsof que va introduir el mètode socràtic, basat en el diàleg i la ironia per arribar a la veritat. -
427 BCE
Plató
Filòsof idealista, va desenvolupar la teoria de les idees, sostenint que la realitat és només una reflexió d'un món ideal. Va establir les bases de la filosofia idealista i va fundar l'Acadèmia, on es cultivaven el pensament i la filosofia. -
384 BCE
Arsitòtil
Fundador del Liceu i de la lògica formal, Aristòtil va defensar l'estudi empíric de la realitat i la causalitat com a eines per comprendre el món. Va ser el mestre d'Alexandre el Gran i va influir en la ciència i filosofia posteriors. -
341 BCE
Epicur
Va proposar l'ètica hedonista, buscant el plaer i l'absència de dolor com a objectius de la vida. -
Period: 323 BCE to 32 BCE
Hel·lenisme
Aquesta filosofia s'interessa molt més per l'ètica, la felicitat individual i la seguretat personal, i deixa enrere tot allò relacionat amb l'explicació de l'Univers i la realitat.
Tot allò que investiguen ho fan a través de les lleis de la naturalesa i dels cosmos, i des de diferents escoles i perspectives, com l'epicureïsme, l'estoïcisme o el neoplatonisme. -
4 BCE
Sèneca
Representant de l'estoïcisme, defensava la importància de la raó i el control emocional. -
354
Agustí d'Hipona
Va fusionar el pensament cristià amb la filosofia platònica, centrant-se en la voluntat, posant èmfasi en la gràcia divina i la introspecció com a camí per conèixer Déu. La seva obra “Confessions” és una reflexió pionera sobre l'experiència personal i el sentit de la fe. -
Period: 500 to 1480
Filosofia Medieval
La filosofia medieval tracta de connectar tot el relacionat amb el pensament racional junt amb les religions monoteistes, és a dir, el cristianisme, el judaisme i l’islam. Aquesta nova visió de la filosofia va sorgir al segle IV, quan l’Imperi Romà va obtenir el cristianisme com a religió oficial, causant que la filosofia quedés apartada per tal de donar-li tot el reconeixement al teocentrisme. -
1225
Tomàs d'Aquino
Va integrar el pensament aristotèlic amb la teologia cristiana, defensant la compatibilitat entre fe i raó. Especialment amb la seva “Summa Theologica”, va integrar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana, argumentant que la fe i la raó poden coexistir. Això va establir una base sòlida per a la teologia escolàstica. -
1287
Guillem d'Ockam
Conegut pel principi de l'ocasió, va defensar el nominalisme i la necessitat de simplificar explicacions filosòfiques, rebutjant entitats o supòsits innecessaris, la qual cosa anticipava una perspectiva més empírica i científica. -
Period: 1500 to
Filosofia Moderna
La filosofia moderna està principalment caracteritzada per ser una època en què van començar a ser més autònoms respecte a les seves opinions i deixen de pensar guiant-se per la política o la religió, tal com van fer Hume, Descartes o Locke, considerats els filòsofs més rellevants del moment. -
René Descartes
Va desenvolupar el racionalisme, afirmant "Penso, per tant sóc" com a base de la certesa i el coneixement. És considerat el pare del racionalisme modern, establint la ment com a font primària de coneixement i proposant un dualisme entre ment i cos. -
John Locke
Considerat el pare del liberalisme, defensava l'empirisme i va defensar també que el coneixement prové de l'experiència (“tabula rasa”) i que la ment és un llenç en blanc a la naixença. -
David Hume
Filòsof escocès que va proposar una versió radical de l'empirisme, qüestionant conceptes com la causalitat i la identitat personal, i defensava que el coneixement es basa en impressions i hàbits més que en veritats absolutes. -
Immanuel Kant
Va intentar superar la dicotomia entre racionalisme i empirisme, afirmant que la ment estructura l'experiència a través de conceptes universals com el temps, l'espai i la causalitat, establint les bases del criticisme. Els coneixements són estructurats per la nostra ment. -
Period: to
Filosofia Contemporània
Aquesta última etapa es forma al segle XIX i perdura fins a l’actualitat, això fa que sigui difícil marcar les seves característiques, ja que encara es troba com a pensament viu, però, tot i això, sí que té alguns conceptes que es distingeixen d’una forma més simple. Però abans de tor és important tenir en compte que aquesta època va ser molt rellevant perquè el món estava canviant ràpidament a causa de les guerres, avenços científics i nous moviments socials. -
Period: to
Hermenèutica
-
Karl Marx
Marx va analitzar la història com una lluita de classes i va desenvolupar una teoria econòmica i política per explicar les desigualtats. La seva obra va tenir un impacte profund en la política i la filosofia. -
Friedrich Nietzsche
Va qüestionar la moralitat occidental tradicional, proclamant que “Déu ha mort” i que cal crear nous valors basats en la voluntat de poder, amb el superhome com a ideal de superació personal. -
Sigmund Freud
Va fundar la psicoanàlisi, explorant l'inconscient i el paper dels instints en la conducta humana. -
José Ortega y Gasset
Va introduir la idea de "jo i la meva circumstància" com a base de l'existència. -
Martin Heidegger
En la seva obra “Ser i temps”, va investigar la naturalesa de l'existència humana i la seva autenticitat, introduint el concepte de “Dasein” (ésser-aquí) per analitzar la presència i la temporalitat. -
Hans-Georg Gadamer
Va centrar-se en la interpretació i el diàleg com a formes de comprensió. -
Maria Zambrano
Va unir filosofia i poesia, explorant la “raó poètica”, centrant-se en l'experiència humana. -
Jean-Paul Sartre
Defensava que "l'existència precedeix l'essència", ressaltant la llibertat individual. -
Hannah Arendt
Hannah Arendt va ser una filòsofa i teòrica política alemanya reconeguda per les seves reflexions sobre el totalitarisme, el poder i la naturalesa del mal. En obres com Els orígens del totalitarisme (1951) i Eichmann a Jerusalem (1963), va explorar com els règims totalitaris anul·len la individualitat i com el mal pot sorgir de l’obediència cega, un concepte que va anomenar "la banalitat del mal". -
Period: to
Escola de Frankfurt
El seu enfocament principal era desenvolupar el marxisme crític, a través de la integració de les idees de la teoria social, la filosofia, la psicologia i la crítica cultural.
Podem dir que aquesta escola està dividida en la "primera generació", i la "segona generació", la qual va començar amb la mort de Max Horkheimer, concepte que va provocar un canvi radical a l'escola.
Actualment, les idees creades pels seus membres són rellevants i estudiades. -
Jürgen Habermas
Va desenvolupar una teoria de la comunicació centrada en la interacció racional i el consens com a base per a una societat democràtica i crítica. -
Period: to
Existencialisme
És un corrent filosòfic que pensa que els éssers humans primer existeixen i posteriorment adquireixen la seva pròpia essència. D'aquesta forma també deien que els individus són éssers lliures i responsables dels seus actes, és per això que molts dels treballs existencials se centren en la llibertat, la responsabilitat i la moral.
Tot i que aquest corrent no ha finalitzat com a tal, és important tenir en compte que la seva influència va disminuir en 1960.