-
Period: to
EIX CRONOLÒGIC
-
Dimissió de Primo de Rivera
El 28 de gener de 1930, el general Miguel Primo de Rivera, dictador d'Espanya des de 1923, va presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII després de perdre el suport de l'exèrcit i la burgesia. La seva dictadura havia començat amb un cop d'estat el 13 de setembre de 1923, amb el beneplàcit del rei, i es va mantenir fins a principis de 1930. Va suprimir el Parlament i la Constitució, i va establir un règim autoritari. -
“Dictablanda” del general Berenguer
La "dictablanda" del general Dámaso Berenguer va ser el període de transició entre la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la Segona República Espanyola
Després de la dimissió de Primo de Rivera el 28 de gener de 1930, el rei Alfons XIII va nomenar Berenguer president del govern per restablir la "normalitat constitucional. No obstant això, el seu govern no va restaurar plenament la Constitució de 1876 ni va convocar eleccions a Corts Constituents com exigia l'oposició republicana -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià va ser un acord signat el 17 d'agost de 1930 entre representants republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra per coordinar l'acció per enderrocar la monarquia i instaurar la República. Es va acordar crear un comitè revolucionari que esdevindria el govern provisional de la República. Sobre Catalunya, es va reconèixer la seva personalitat política i es va autoritzar l'elaboració d'un estatut d'autonomia que hauria de ser aprovat per les Corts Constituents. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya va ser fundada el 19 de març de 1931 a Barcelona com a resultat de la unió de diverses organitzacions polítiques i socials catalanes d'esquerres i catalanistes. Aquesta fusió va incloure Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys, el grup del setmanari L’Opinió, entre altres centres comarcals del republicanisme català. -
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista (1931-1933) va ser la primera etapa de la Segona República Espanyola, en què van governar els partits d'esquerres sota la presidència de Manuel Azaña. Durant aquest període, es van iniciar una sèrie de reformes i millores socials, com la jornada laboral de vuit hores, la regulació del dret de vaga, la llei d'accidents laborals al camp i la llei de contractació laboral. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals a Catalunya es van celebrar el 28 de maig de 2023. Els resultats van mostrar un panorama polític divers, amb diferents forces representades als ajuntaments. Aquestes eleccions van tenir lloc en un context de represa econòmica després de la pandèmia de COVID-19. Els temes clau van incloure la gestió dels serveis públics locals, la reactivació econòmica i la seguretat ciutadana. La participació va ser del 55,4%, lleugerament inferior a les eleccions de 2019. -
Proclamació de la República
El 14 d'abril de 1931, arran de la victòria de la coalició republicana-socialista a les eleccions municipals del 12 d'abril, es va proclamar la Segona República Espanyola a Madrid. A Barcelona, Lluís Companys va hissar la bandera republicana a l'Ajuntament, i Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar des del balcó de la Generalitat "la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica". -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a Corts Constituents es van celebrar el 28 de juny de 1931, després de la caiguda del règim monàrquic d'Alfons XIII. Aquestes eleccions van tenir com a objectiu la redacció de la Constitució de la República Espanyola de 1931. La jornada del 28 de juny va ser una ratificació de les eleccions del 12 d'abril, que havien donat la victòria a les forces republicanes. Els diputats electes es van considerar representants de la sobirania nacional espanyola. -
Constitució de 1931
Les principals característiques de la Constitució de 1931 eren: Definir Espanya com una república democràtica de treballadors, Establir la sobirania popular i el sufragi universal masculí (el vot femení es va aprovar el 1932), Declarar l'Estat aconfessional i la llibertat de culte, Reconèixer drets fonamentals com la llibertat d'expressió, associació i inviolabilitat de domicili, Permetre la socialització de la propietat, Organitzar l'Estat en un model descentralitzat amb autonomia regional -
Aprovació de la Llei del Divorci
La Llei del Divorci de 1932, aprovada durant la Segona República Espanyola, va ser la primera llei que va regular el divorci a Espanya. Després de llargs debats, es va aprovar el 24 de febrer de 1932. La llei constava de 69 articles i regulava les causes del divorci, el seu procediment i els seus efectes sobre els cònjuges, els fills i els béns. Permetia el divorci per mutu acord o per causes justes com la infidelitat, conducta injuriosa o abandó de la llar. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L'Estatut de Núria, redactat per una comissió de juristes catalans, va ser aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931 amb una participació del 75% del cens masculí adult (homes majors de 25 anys) i un 99% de vots afirmatius. Unes 400.000 dones, que no podien votar per llei, van signar un manifest de suport. La campanya prèvia al referèndum es va viure amb intensitat a tot Catalunya, amb una gran esperança sobre el futur del país. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932, el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al govern de la Segona República l'any anterior, es va aixecar contra el règim republicà en un intent de cop d'estat conegut com la "Sanjurjada. Sanjurjo, des de Sevilla, va revoltar la Guàrdia Civil i algunes guarnicions militars de la ciutat, però no va aconseguir el suport entusiasta dels terratinents i l'aristocràcia local. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, conegut com l'Estatut de Núria, va ser aprovat a les Corts de Madrid el 9 de setembre de 1932 per 334 vots a favor i 24 en contra. Aquesta aprovació va ser un moment clau en la història de Catalunya i de la Segona República Espanyola, ja que va significar la concessió d'un règim d'autogovern per a Catalunya dins del marc de la República. Tot i les retallades i les dificultats durant el procés, l'Estatut va ser finalment aprovat. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 es van celebrar el 20 de novembre d'aquell any i van ser les úniques d'aquell període històric. Es van convocar després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i van ser les primeres eleccions democràtiques a aquest parlament regional després de la proclamació de la Segona República. Es va donar una aclaparadora victòria a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 67 dels 85 escons possibles. -
Bienni conservador
El Bienni Conservador (1933-1935) va ser un període de govern de dretes durant la Segona República Espanyola, després de la victòria de la CEDA i altres partits conservadors a les eleccions de 1933. Aquest període va estar marcat per l'ascens de les forces conservadores i la reacció contra les reformes del Bienni Reformista anterior. Va acabar amb la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
En les eleccions generals espanyoles de 1933, les dretes van obtenir una clara victòria, donant lloc al bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. La CEDA i altres partits de dretes van aconseguir el 31,02% dels vots i 117 escons, superant els partits de centre i d'esquerra. Tot i això, la distribució d'escons no va ser representativa de la distribució de vots, ja que la llei electoral va beneficiar els partits radicals, que van obtenir més escons amb menys vots. -
Mor Francesc Macià
El Bienni Conservador (1933-1935) va ser un període de govern de dretes durant la Segona República Espanyola, després de la victòria de la CEDA i altres partits conservadors a les eleccions de 1933. Aquest període va estar marcat per l'ascens de les forces conservadores i la reacció contra les reformes del Bienni Reformista anterior
. Va acabar amb la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República espanyola el 6 d'octubre de 1934, en un context de tensions polítiques i socials a Catalunya. Aquesta proclamació va durar deu hores i va ser un acte de desafiament al govern central, liderat per Lerroux, que va desembocar en una repressió violenta i en la suspensió de l'autonomia catalana. Aquesta acció va tenir repercussions importants. -
Insurrecció obrera a Astúries
La insurrecció obrera a Astúries, també coneguda com a Revolució d'Astúries de 1934, va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturianes que va tenir lloc entre el 5 i el 18 d'octubre de 1934. Els objectius principals d'aquesta insurrecció eren l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.La preparació de la insurrecció a Astúries havia arribat a un grau superior al de qualsevol zona de l'Estat -
Govern del Front Popular
El govern del Front Popular, que va estar en el poder a Espanya de febrer a juliol de 1936, va ser un període marcat per una sèrie de reformes i canvis significatius en la política espanyola. Aquest govern, presidit per Santiago Casares Quiroga, va posar en marxa un programa que incloïa una amnistia per als presos polítics, la restauració de l'autonomia de Catalunya, la reforma agrària, la reforma educativa i altres mesures socials i polítiques. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions generals espanyoles de febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular, una coalició d'esquerres formada per republicans, socialistes i comunistes. El Front Popular va obtenir el 48% dels vots i 257 diputats, enfront del 46,5% i 196 diputats de la dreta. Les esquerres van triomfar a més de la meitat de les circumscripcions i a totes les grans ciutats. Manuel Azaña va ser elegit president de la República i Santiago Casares Quiroga va formar govern.