-
Period: to
PERÍODE CONSTITUENT
La Constitució de 1931 va establir un règim netament democràtic amb el reconeixement ampli de llibertats polítiques i drets socials i va establir les bases per a les grans reformes que formaven part del programa republicà: la de la terra, l'educació, la qüestió religiosa i l'organització. -
Eleccions municipals
Després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera i el fracàs de la dictablanda del general Berenguer, el rei Alfons XIII va decidir nomenar el febrer de 1931 l'almirall Juan Bautista Aznar perquè presidís un govern de concentració monàrquica i col·laboració regionalista. Es va convocar eleccions municipals, en lloc de generals, per al 12 d'abril de 1931, segons el procediment de la llei electoral de 1907. -
Proclamació de la república
La proclamació de la Segona República espanyola va consistir a la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia borbònica d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la dictadura de Primo de Rivera. -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril del 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre del 1933, que van donar pas al segon bienni.
En aquest període va ser protagonista Nieto Alcalà Zamora -
Period: to
GENERALITAT PROVISIONAL
A Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.
El protagonista d'aquest període va ser Francesc Macià. -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
Les eleccions generals a Corts Constituents van donar el triomf als socialistes (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE) amb 116 diputats i a petits partits republicans (radicalsocialistas, Acció Republicana), encarregats de formar un nou gabinet presidit per Nieto Alcalá Zamora. -
Estatut de Núria
El 2 d'agost del 1931 es va celebrar a Catalunya el referèndum per a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia que dotava Catalunya d'institucions d'autogovern, dins la Segona República Espanyola. El projecte d'Estatut va ser redactat el 1931 a la població de Núria, per una comissió de 44 diputats elegits de forma indirecta, 25 dels quals pertanyien a Esquerra Republicana de Catalunya. -
Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña
La Constitució, va ser aprovada el 9 de desembre del 1931. Va tenir el rebuig dels partits de dreta i
dels sectors catòlics; tampoc tenien el suport dels grups republicans més moderats.
Alcalá-Zamora va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña el va substituir com a
president del govern. -
Dissolució de la Companyia de Jesús. Inserrució anarquista a L'alt Llobregat
El gener de 1932 el Govern, aplicant l'Article 26 de la Constitució, ordena dissoldre la Companyia de Jesús i confiscar tots els seus béns a Espanya incloent les seves inversions en la Telefònica i en les companyies d'electricitat i transports.
Això comporta diferents conseqüències per als centres com per exemple que molts d’aquests van passar a ser propietat de l’Estat, molts centres van haver de cessar i moltes més conseqüències. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
La Sanjurjada va ser un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol va iniciar la madrugada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser, en primer lloc, condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada al Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels revoltats l'any 1936. -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya del 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya. finalment es va escollir per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, van ser les primeres eleccions democràtiques a aquest parlament regional. Es van fer en el context posterior a la proclamació de la Segona República, la restauració de la Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants per Catalunya. -
Period: to
CATALUNYA AUTÒNOMA
La Catalunya autònoma es va proclamar quan els catalans van dir: “interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica”.
Els protagonistes van ser: Francesc Macià i Lluís Companys. -
Insurreccions anarquistes
La insurrecció correspon a la tàctica anarquista de la CNT i de la FAI, corresponent a realitzar agitacions socials que denunciessin les males condicions de vida de la classe treballadora espanyola, situacions que produirien l'anomenat “contagi revolucionari” en el qual s'iniciaria la revolució llibertària a Espanya. -
Creació de la CEDA
El 4 de març de 1933, un grup de catòlics moderats funda la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) utilitzant l'Acció Popular com a nucli, si bé des del seu naixement el nou partit uneix també als carlistes i als alfonsins. Són més partidaris d'una monarquia tradicional que d'una a l'estil de la italiana. -
Fundació de Falange Española
La Fundació de Falange Espanyola, era dirigida per José Antonio Primo de Rivera. Malgrat les simpaties que el seu fundador aixeca entre els universitaris per la seva joventut, Falange rebutja presentar-se a les eleccions generals. I rebutja tota idea que hagi de veure amb asseure's en un Parlament de manera expeditiva. -
Triomf electoral de la centredreta. Sufragi femení
El 19 de novembre van haver les eleccions generals en les quals la conservadora Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), liderada per José María Gil-Robles, guanya gràcies al vot massiu de les dones, dels agraris i dels sectors de la classe mitjana urbana apolítics però catòlics, a més de per l'abstenció dels anarquistes. I en segona posició queden els radicals d'Alejandro Lerroux. Van ser les primeres eleccions en la Història d'Espanya en les quals van poder votar les dones. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
El Bienni conservador, també anomenat Bienni Negre pels esquerrans, va suposar l'arribada de partits conservadors al poder i la paralització de totes les reformes.
El protagonista d'aquest període va ser Nieto Alcalà Zamora. -
Govern de Lerroux (partit radical)
El primer govern de Lerroux va ser un executiu format per una coalició de centreesquerra que es va desenvolupar a Espanya durant la Segona República. Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical, va ser designat president del Consell de Ministres pel president Alcalà-Zamora.
En el discurs de presentació que ell va fer va estar mal acollit per diversos grups parlamentaris. VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=ZmbcF0k00lw -
Catalunya: Llei de contractes de conreu i Llei de bases
La llei de contractes de conreu va ser creada pel govern de Lluís Companys. Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Per exemple es va establir que la durada mínima dels arrendaments havia de ser de sis anys, i també que el treballador de les terres tenia dret a l’abonament del seu valor al propietari, i molts més. -
La llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
El 6 d'octubre del 1934 ha quedat gravat a foc a les consciències del nacionalisme català. Va ser el dia que Lluïs Companys declarava l'Estat Català dins una República Federal Espanyola. Una República que, com el presumpte acolliment al dret internacional dels líders independentistes d'avui, no existia. Però tot just s'iniciava el recorregut. La llei va ser ràpidament declarada inconstitucional per la Sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals de 8 de juny de 1934. -
La CEDA al govern. Insurrecció a Asturies. Enfrontament amb la Generalitat. Suspensió de l'Estatut català
A l'octubre, els socialistes convoquen una vaga general. Astúries i Catalunya van ser els nuclis més importants del moviment. A Astúries va adquirir un gran revolucionari, assumint funcions bàsiques de l'Estat. L'Aliança Obrera va dirigir el moviment que va culminar amb el domini de gairebé tota la ciutat d'Oviedo.
La rebel·lió va ser aixafada amb una campanya militar dirigida des de Madrid pel general Franco, com a assessor del ministre de la Guerra, i duta a terme per l'exèrcit del Marroc. -
Period: to
SUSPENSIÓ DE L'ESTATUT
La repressió, dirigida pel general Batet, va dur a la suspensió de l’Estatut i l’empresonament del govern.
El protagonista d'aquest període va ser Lluís Companys. -
Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux
Al 1935, esclata un escàndol financer, conegut com el de l'estraperlo (va ser un joc d'atzar autoritzat a persones privades que prèviament havien subornat a polítics, sobretot del partit del Partit Radical de Lerroux. L'escàndol va arribar a l'opinió pública i que va suposar un mes més tard la definitiva sortida del govern d'Alejandro Lerroux. El Partit Radical de Lerroux es va enfonsar en les eleccions de febrer de 1936, que van suposar el triomf del Front Popular. -
Period: to
RESTABLIMENT DE L'AUTONOMIA
Va ser una llei orgànica que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia. Va esdevenir la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb el que estableix el títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Definia els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya. El protagonista d'aquest període va ser Lluís Companys. -
Triomf electoral del Front d'Esquerres
L'agrupació antifeixista Front Popular guanya les eleccions i Manuel Azaña torna a dirigir el govern. El percentatge de vots va ser de 34,3% per a l'esquerra i 33,2% per a la dreta. La diferència no era molta, però, tot i això, es van premiar als partits del Front Popular. -
Period: to
FRONT POPULAR
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada el gener de 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer va aconseguir guanyar les últimes eleccions de la Segona República abans del cop d'estat que provocaria la Guerra Civil.
El protagonista d'aquest període va ser Manuel Azaña. -
Inici de la resurrecció militar
El 17 de juliol, el general Francisco Franco i els caps de l'exèrcit de Melilla s'aixequen contra el govern del Front Popular. L'aixecament és secundat en el protectorat del Marroc, Canàries, Castella, Lleó, Àlaba, Galícia i algunes zones d'Andalusia i Aragó.
El Front Popular ha d'enfrontar-se a l'intent de cop d'estat feixista que desencadena la Guerra Civil, del 1931 al 1936. -
Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
A la nit del 12 al 13 de juliol de 1936 va ser assassinat José Calvo Sotelo, per un grup incontrolat de la Guàrdia d'Assalt com a represàlia per l'homicidi d'un tinent d'aquesta institució per forces d'extrema dreta. Dies després d’aquest, donarà lloc a l'inici de la Guerra Civil, l'origen real de la qual seria la rebel·lió militar que des de feia mesos ell mateix estava contribuint a organitzar.